General Ginestà i Punset

De Viquipèdia
Infotaula de personaGeneral Ginestà i Punset
Biografia
Naixement1880 Modifica el valor a Wikidata
Ripoll Modifica el valor a Wikidata
Mort1940 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Santiago de Cuba Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióimpressor, escriptor Modifica el valor a Wikidata

General Ginestà i Punset (Ripoll, Província de Girona, 1880 - Santiago de Cuba, 1940) va ser un escriptor i impressor català.[1] Hi ha constància de la seva estada a Cuba des d'abans del 1915, lloc on va editar diverses publicacions, entre les quals El Eco de Mataré i Emancipación,[1] i va col·laborar amb la revista Lo Conseller, subtitulada Revista literaria y artística.[2] Va impulsar el Correu de Catalunya i va publicar les col·leccions “Biblioteca Oriente” i “Avante”. És també autor d'algunes obres teatrals, com Deliri (1894), La pubilleta de Molins (1895),[3] El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i de l'òpera Sigiberta (1921).[1] De pensament catalanista, formà part de la junta directiva de l'Agrupació Folklòrica, ocupant-se de l'arxiu i la biblioteca entre el febrer i l'agost de 1899, i a partir d'aquesta data en fou el president fins a l'octubre d'aquell mateix any.[4] I va participar en l'elaboració del "Refranyer Popular de Catalunya", una de les iniciatives de la Institució Patxot, on va col·laborar amb materials que s'incorporaren als intel·lectuals com Marià Aguiló i Fuster, mossèn Pere Valls, Andreu Ferrer Ginard i Josep Maria Batista i Roca.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «General Ginestà i Punset». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 febrer 2018].
  2. Pérez i Vallverdú, Eulàlia. Josep Maria Folch i Torres, 1880-1910: compromís polític i creació literària. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 21. ISBN 978-84-9883-191-7 [Consulta: 5 febrer 2018]. 
  3. Professor Joaquim Molas: memòria, escriptura, història (Literatura del segle xix) eBook. Edicions Universitat de Barcelona, 2003, p. 73. ISBN 978-84-475-2745-8 [Consulta: 5 febrer 2018]. 
  4. Coll i Amargós, Joaquim; Llorens i Vila, Jordi. Els quadres del primer catalanisme polític, 1882-1900. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 149. ISBN 978-84-8415-210-1 [Consulta: 5 febrer 2018]. 
  5. Castellet, Manuel. «La Institució Patxot». A: Rigor científic, catalanitat indefallent: Rafael Patxot i Jubert (1872-1964). Institut d'Estudis Catalans, 2014, p. 31–34. ISBN 978-84-9965-208-5 [Consulta: 5 febrer 2018].