Genoveva Puig i Vilà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGenoveva Puig i Vilà
Biografia
Naixement1900 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1986 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Activitat
OcupacióCompositora, pedagoga i escriptora Modifica el valor a Wikidata

Genoveva Puig i Vilà (Barcelona?, 1900 [nts 1] - Barcelona, 27 de maig del 1986) va ser escriptora, professora de música, cantant i compositora.[1]

Biografia[modifica]

A causa de la viudetat de la seva mare, ja des de molt jove [2] treballà de cosidora. Estudià música amb Jaume Pahissa (composició) i Juli Pons[3] i amplià la formació amb el fisiòleg de la veu Enrique O'Neill [nts 2] de qui en va ser "alumna preferente" [4] i a qui dedicà dues publicacions en homenatge i recordança.

Va ser autora de la lletra i la música d'un cert nombre de cançons, que cantava ella, i que publicà en diverses edicions. També va ser autora d'alguna peça més instrumental, de qualitat

« ...los maestros, que hablan de ella con entusiasmo; los críticos, que la han ensalzado después de los recitales de sus canciones, y así el gran Pablo Casals, cuando le pidió su Aria para violoncelo para incorporarla al repertorio de sus conciertos »
Resenya de concert a l'ABC (1930)

Als anys 30 va fer diverses gires de concerts per Catalunya, a Madrid i a París, acompanyada pel seu mestre i amic [nts 3] Juli Pons, interpretant-hi composicions de la música universal, i altres escrites per l'un o per l'altra. El 1934 va ser elegida presidenta de l'"Asociación Cultural Femenina" de Barcelona.

Acabada la guerra civil es dedicà a l'ensenyament, i als anys 1957-1960 -pel cap baix- fou professora i directora tècnica de cant de l'"Instituto de Arte Lírico E. O'Neill" [5] de Barcelona, on difongué les bondats del mètode O'Neill [nts 2] per a l'educació i recuperació de la veu. Una de les seves deixebles, Carme Tulón, ha adaptat els seus ensenyaments [6] per a corregir disfonies per mal ús de la veu. Altres cantants deixebles de Genoveva Puig [1] foren Montserrat Alavedra, Glòria Denicola, Elvira Lupo, Marta Morera, Maria Pujadas i Jaume Rovira.

Com a escriptora, publicà diversos reculls de poesia i un llibre de narrativa. Posà lletra a gairebé totes les seves cançons, i en Juli Pons li musicà el poema Les flors de Divendres Sant.

Obres[modifica]

Selecció

  • A l'hora que el cel és bell (1931), per a veu i piano
  • Ària per a piano i violoncel (1929) [7][2]
  • Camí del molí (1926), cançó
  • Cançó breu (1931), per a veu i piano
  • Cançó de primavera (1929) [8]
  • Cercant la nostra pau (1928), per a piano, violoncel i soprano
  • Conhort (1929), cançó [9]
  • Davant del portal (1926), cançó dedicada a Montserrat Alavedra
  • Les flors del Divendres Sant (1926), poema de G. Puig musicat per Juli Pons per a quartet de piano, violí, violoncel i tenor
  • Forma feliç dels matins (1931), cançó amb lletra de Maria Teresa Vernet
  • Montseny (1933), poema
  • Les muntanyes del Montsant (1929), cançó
  • Nit (1929), per a veu i violoncel
  • Oda al goig (1926), per a veu i orgue
  • L'om (1926), per a veu i piano o orgue
  • Lo pardal (1928), cançó
  • El pomer florit (1927), cançó, dedicada a la cantant Concepció Callao
  • La puntaire (1926), lied
  • Quan ve la nit (1931), per a veu i piano
  • Què seré yo? (1926), lied per a veu i piano
  • Sol i ombra d'alzines (1929), per a veu i violoncel
  • Sonoritats pirinenques (1929), per a piano. En quatre parts: Albada, El riu i la pluja, Els ocells, Bous i pastors
  • Tardor (1931), per a veu i piano
  • Vora el riu (1929), cançó

Bibliografia[modifica]

Notes[modifica]

  1. En morir, tenia 86 anys. Així, nasqué entre juny del 1900 i maig del 1901 ( «Necrológicas». El Periódico de Catalunya, 27-05-1986, pàg. 2.)
  2. 2,0 2,1 Enrique O'Neill Acosta (Chihuahua, 1855 - Barcelona, 1932) va ser un diplomàtic, fisiòleg de la veu i professor de cant, descendent d'irlandesos. Creà un sistema d'educació de la veu i publicà els llibres Educación por la música. Madrid: Tip. Sagrado Corazón, 1914.  i La Voz Humana (el libro de todos). Barcelona: Casa Editorial Maucci, 1922.  Aquest darrer va ser llibre de text al conservatori de Madrid («El mètode O'Neill, Genoveva Puig i Carme Tulon». [Consulta: 1 juny del 2014].) Genoveva Puig li féu un volumet en homenatge pòstum.
    Regina de Lamo Jiménez (Úbeda, 1870 - Barcelona, 1947), la seva dona, fou una escriptora, pianista i periodista, que col·laborà amb Lluís Companys i en la creació de la Unió de Rabassaires de Catalunya. Donà classes de música a Barcelona després de la guerra.
    Carlota O'Neill de Lamo (Madrid, 27 de març del 1905 - Caracas - Veneçuela-, 20 de juny del 2000), filla d'ells, va ser escriptora, amb els pseudònims Laura de Noves i Carlota Lionell, i periodista (Cruz González, Antonio «Carlota y Virgilio, dos republicanos. 2». El viejo topo, núm. 226, Noviembre 2006, pàg. 48-57.)
    Una altra filla, Enriqueta O'Neill de Lamo (Madrid, 1909 - Barcelona, 1972) fou escriptora amb el pseudònim Regina Flavio, traductora i actriu, i mare de Lidia Falcón.
  3. Al 1934 se l'esmenta com a Genoveva Puig de Pons, una forma que denotava matrimoni amb un senyor Pons, però a la necrològica d'en Juli Pons se la cita en posició secundària com a part de la família ( «Necrológicas». La Vanguardia Española, 29-09-1974, pàg. 34.) Amb Conxita C. Manrique, li dedicà un llibret commemoratiu en homenatge pòstum.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 26-05-1996, pàg. 32.
  2. 2,0 2,1 «La vida y nosotras: Romance de la niña música». ABC, 01-06-1930, pàg. 98-99.
  3. «Informaciones musicales: Julio Pons y Genoveva Puig, en Lyceum». ABC, 20-05-1930, pàg. 52.
  4. «Recital de la joven soprano Carmen Tulón». La Vanguardia Española, 09-05-1972, pàg. 55.
  5. «Cursillo para impostación de la voz». La Vanguardia Española, 18-07-1957, pàg. 26.
  6. Tulon i Arfelis, Carme. La Veu: tècnica vocal per a la rehabilitació de la veu en les disfonies funcionals. Barcelona: Viena, 1995. ISBN 8478098313. 
  7. «La ternura intelectualizada: Genoveva Puig». ABC, 02-06-1929, pàg. 94.
  8. «Homenaje a Genoveva Puig». La Vanguardia, 17-12-1929, pàg. 23.
  9. «Concert Genoveva Puig al Círcol Eqüestre». La Veu de Catalunya, 19-04-1929, pàg. 4.
  10. «Reproducció de fragments de les dotze peces, al web de Boileau». [Consulta: 1 juny del 2014].

Enllaços[modifica]