Vés al contingut

George London

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge London

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) George Burnstein Modifica el valor a Wikidata
30 maig 1920 Modifica el valor a Wikidata
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 1985 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Ferncliff, Ferncliff Mausoleum, Unit 10, Alcove BC, Niche 9A Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica i òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix-baríton i baix Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDecca Records
RCA Victor
Philips Records Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgeorgelondon.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0518703 IBDB: 502086
Musicbrainz: 491052b6-2638-4746-a67a-b0d46a11d6ea Discogs: 865655 Allmusic: mn0001756273 Find a Grave: 196155011 Modifica el valor a Wikidata

George London (30 de maig de 1920 - 24 de març de 1985) fou un baix-baríton d'origen quebequès, considerat un dels millors en la seva especialitat.

London va néixer a Mont-real, tot i que als quinze anys la seva família es va traslladar a Los Angeles, on va rebre la seva primera educació musical. Després de realitzar un gran nombre de concerts amb el Bel Canto Trio, del qual formava part el tenor Mario Lanza, va ser contractat per l'Òpera de Viena el 1949. El seu debut com a Amonasro (Aida) va ser molt reeixit, i aviat va obtenir contractes a Edimburg i al Metropolitan Opera de Nova York.

El 1951 va participar en la reobertura del Festival de Bayreuth, interpretant el paper d'Amfortas a Parsifal (de Richard Wagner), el seu personatge més emblemàtic i que va repetir, amb pauses, fins al 1963. Al Festival també hi va cantar el protagonista de Der fliegende Holländer.

Fora del repertori wagnerià, London va triomfar en òperes com Don Giovanni, Les noces de Fígaro, Faust (Mefistòfil), Els contes de Hoffmann (els quatre malvats) i Tosca (Scarpia). També va ser el primer americà a cantar el rol titular de Borís Godunov (de Modest Mússorgski) al Teatre Bolxoi de Moscou.

El 1961 se li va diagnosticar una paràlisi en una corda vocal, fet que li va precipitar la retirada només quatre anys després. El 1971 va establir la George London Foundation for Singers, que dona premis a joves cantants, i de 1975 a 1980 va ser director general de l'Òpera de Washington DC.

Bibliografia

[modifica]

Nora London, 2005. George London: Of Gods and Demons. Baskerville Publishers

Enllaços externs

[modifica]