Georges Laurent
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juny 1886 París |
| Mort | 22 setembre 1964 (78 anys) Vichèi (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | flautista |
| Ocupador | Orquestra Simfònica de Boston |
| Professors | Philippe Gaubert i Paul Taffanel |
| Alumnes | Claude Monteux |
| Instrument | Flauta |
Georges Laurent (París, 7 de juny de 1886 - Vichèi, 22 de setembre de 1964) va ser un flautista francès.
Biografia[modifica]
Georges Laurent va rebre la seva primera educació del seu oncle, l'oboista Louis Bas. Després va estudiar en privat amb Philippe Gaubert a partir de 1897, abans d'entrar al Conservatori de Música i Declamació de París el 1902, on va treballar amb Paul Taffanel i va guanyar el primer premi de la seva disciplina el 1905. Després es va incorporar a l''Orchestre Colonne.
Després de la guerra, va ser flauta principal de l'"Orquestra de la Société des concerts du Conservatoire", amb la qual va fer una gira pels Estats Units. Va romandre a Boston i va ser flauta principal de l'Orquestra de Boston fins a 1952. Va ensenyar des de 1923[1] al Conservatori de Nova Anglaterra, on entre els seus alumnes hi havia Claude Monteux i Robert Willoughby.
Bohuslav Martinů li va dedicar la seva Sonata per a flauta H. 306 (1945) i Daniel Gregory Mason, el seu opus 13: 3 peces per a flauta, arpa i quartet de corda (c. 1911-12, publ. 1923).[2]
Referències[modifica]
- ↑ (anglès) Biography of Georges Laurent (1886-1964) sur
- ↑ Daniel Gregory Mason, 3 Pièces pour flûte, harpe et quatuor à cordes, op. 13: Partitura lliure a l'IMSLP.