Gertrude Belle Elion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gertrude Belle Elion
Nci-vol-8236-300 Gertrude Elion.jpg
Naixement 23 de gener de 1918
Nova York, Estats Units
Mort 21 de febrer de 1999(1999-02-21) (als 81 anys)
Chapel Hill, Carolina del Nord, Estats Units
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Camp científic bioquímica I farmacologia
Guardons
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988
Premi Nobel
Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1988)

Gertrude Belle Elion (Nova York, EUA, 1918 - Chapel Hill, 1999) fou una farmacòloga, bioquímica i professora universitària nord-americana guardonda amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de gener de 1918 a la ciutat de Nova York, filla d'immigrants jueus. Va estudiar medicina a la Universitat de Nova York, on es graduà el 1941. Impossibilitada d'obtenir un lloc d'investigadora a causa de la seva condició de dona va treballar com assistent de laboratori i professora d'Institut Secundari, abans de convertir-se en assistent de George H. Hitchings a la companyia farmacèutica "Burroughs-Wellcome", actualment anomenada GlaxoSmithKline. Posteriorment aconseguí ser professora a la Universitat Duke.

Morí el 21 de febrer de 1999 a la ciutat de Chapel Hill, població situada a l'estat nord-americà de Carolina del Nord.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Treballant en solitari o simultàniament amb Hitchings va desenvolupar gran quantitat de nous fàrmacs, valent-se de nous i innovadors mètodes d'investigació que posteriorment conduirien al desenvolupament del fàrmac zidovudina (AZT) per al tractament de la sida. Elion i Hitchings van utilitzar les diferències bioquímiques entre cèl·lules humanes normals i patògenes, agents causants de malalties, per a dissenyar fàrmacs que poguessin eliminar o inhibir la reproducció de patògens particulars sense danyar les cèl·lules hostes.

Al llarg de la seva carrera científica Elion aconseguí crear diversos fàrmacs: 6-mercaptopurina (Purinatiol), el primer tractament contra la leucèmia; l'azatioprina (Imuran), el primer agent immunosupressor usat en els transplantament d'òrgans; l'al·lopurinol (Zyloprim), contra la gota; la pirimetamina (Daraprim), contra la malària; el trimetoprim (Septra), contra la meningitis, la septicèmia, i infeccions bacterianes de l'aparell urinari i respiratori; i l'aciclovir (Zovirax), contra l'herpes.

L'any 1988 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment d'importants principis en el tractament amb fàrmacs, premi compartit amb George H. Hitchings i James Whyte Black.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertrude Belle Elion Modifica l'enllaç a Wikidata