Gertrude Belle Elion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgGertrude Belle Elion
Gertrude Elion 1991.jpg
Naixement 23 de gener de 1918
Nova York, Estats Units
Mort 21 de febrer de 1999(1999-02-21) (als 81 anys)
Chapel Hill, Carolina del Nord, Estats Units
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Hunter College, Universitat de Nova York i New York University Tandon School of Engineering
Ocupació bioquímica I farmacologia
Premis Premi Nobel de Medicina o Fisiologia
National Women's Hall of Fame
National Medal of Science
Garvan–Olin Medal
Women in Technology International
Guardons
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988
Modifica dades a Wikidata
Premi Nobel
Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1988)

Gertrude Belle Elion (Nova York, EUA, 1918 - Chapel Hill, 1999)[1] fou una farmacòloga, bioquímica i professora universitària nord-americana guardonda amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1988 que va compartir amb George H. Hitchings i Sir James W. Black.[2] Treballant sola, així com amb Hitchings i Black, Elion va desenvolupar una multitud de nous fàrmacs, l'ús de mètodes d'investigació innovadors que després ocasionarien al desenvolupament del fàrmac AZT contra la SIDA.[3][4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de gener de 1918 a la ciutat de Nova York, filla d'immigrants jueus de Lituania, Berta Cohen i Robert Elion, dentista. Quan tenia 15 anys, el seu avi va morir de càncer, infonent en ella un desig de fer tot el possible per intentar curar la malaltia.[5] Es va graduar al Hunter College el 1937 amb una llicenciatura en Química i el 1941 a una de Medicina la Universitat de Nova York (M. Sc) mentre treballava com a professora de secundària durant el dia.[2] Impossibilitada d'obtenir un lloc d'investigadora a causa de la seva condició de dona va treballar com a supervisora de productes de supermercat, i per un laboratori d'aliments a Nova York, posant a prova l'acidesa de les salmorres i el color del rovell d'ou d'entrar a la maionesa. Més tard es va convertir en assistent de George H. Hitchings a la companyia farmacèutica "Burroughs-Wellcome", actualment anomenada GlaxoSmithKline. Posteriorment aconseguí ser professora a la Universitat Duke.[2][6]

Va començar a anar a l'escola a la nit a la School Tandon d'Enginyeria (continuació Brooklyn Polytechnic Institute) de la Nova York University, però després de diversos anys se li va informar que no podria assolir el doctorat mentre no renunciés al seu treball i anés a l'escola a temps complet. Elion va prendre la que llavors va ser una decisió crítica en la seva vida i va renunciar a la recerca d'un doctorat per quedar-se amb el seu treball.[2] Mai va obtenir un doctorat formal, però més tard, el 1989, va ser guardonada amb un doctorat honorari de l'Escola d'Enginyeria Tandom (llavors Universitat Politècnica de Nova York) de la Nova York University i al 1998 el grau SD honorari de la Universitat Harvard.

De 1971 a 1983 va treballar a la Universitat de Duke com a Professora Adjunta de Farmacologia i Medicina Experimental i de de 1983 a 1999 com a Professora d'Investigació.

Elion mai es va casar i no va tenir fills, les seves aficions eren la fotografia, viatjar i escoltar música.[2]

Morí el 21 de febrer de 1999 a la ciutat de Chapel Hill, població situada a l'estat nord-americà de Carolina del Nord.[7]

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Treballant en solitari o simultàniament amb Hitchings va desenvolupar gran quantitat de nous fàrmacs, valent-se de nous i innovadors mètodes d'investigació que posteriorment conduirien al desenvolupament del fàrmac zidovudina (AZT) per al tractament de la sida. Elion i Hitchings van utilitzar les diferències bioquímiques entre cèl·lules humanes normals i patògenes, agents causants de malalties, per a dissenyar fàrmacs que poguessin eliminar o inhibir la reproducció de patògens particulars sense danyar les cèl·lules hostes.

Al llarg de la seva carrera científica Elion aconseguí crear diversos fàrmacs: 6-mercaptopurina (Purinatiol), el primer tractament contra la leucèmia; l'azatioprina (Imuran), el primer agent immunosupressor usat en els trasplantament d'òrgans; l'al·lopurinol (Zyloprim), contra la gota; la pirimetamina (Daraprim), contra la malària; el trimetoprim (Septra), contra la meningitis, la septicèmia, i infeccions bacterianes de l'aparell urinari i respiratori; i l'aciclovir (Zovirax), contra l'herpes.

L'any 1988 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment d'importants principis en el tractament amb fàrmacs, premi compartit amb George H. Hitchings i James Whyte Black.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Avery, Mary Ellen «Gertrude Belle Elion. 23 January 1918 — 21 February 1999» (en anglés). Biogr. Mems Fell. R. Soc., 54, Desembre 2008, pàg. 161-168.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Gertrude B. Elion - Biographical» (en anglés). Nobelprize.org. Nobel Media AB 2014, 1988. [Consulta: 17 juliol 2016].
  3. Holloway, M. «Profile: Gertrude Belle Elion – The Satisfaction of Delayed Gratification» (en anglés). Scientific American, 265 (4), 1991, pàg. 40-44.
  4. McGrayne, Sharon Bertsch. "Gertrude Elion". Nobel Prize Women in Science (en anglés). Carol Publishing Group., 1998, pp. 280-303. ISBN 0-309-07270-0. 
  5. «Bertha Elion and her Mother, Gertrude Elion, circa 1921» (en anglés). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 juliol 2016].
  6. «Women of valor: Gertrude Elion» (en anglés). Jewish Women's Archive. [Consulta: 17 juliol 2016].
  7. «Gertrude Elion, Drug Developer, Dies at 81» (en anglés). The New York Times, 23-02-1999. [Consulta: 17 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertrude Belle Elion Modifica l'enllaç a Wikidata