Gesualdo Bufalino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGesualdo Bufalino
Gesualdo Bufalino1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 novembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Comiso (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1996 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Comiso (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Palerm
Universitat de Catània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, escriptor, traductor i professor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSilvio Ferri Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0119315 Modifica el valor a Wikidata

Gesualdo Bufalino (Comiso, 15 de novembre de 1920 - 14 de juny de 1996) fou un escriptor italià que va començar a publicar el 1981.

Biografia[modifica]

Infància i primers estudis[modifica]

Lector voraç des de la infància, Gesualdo Bufalino, fill d'un modest obrer, fa els seus estudis secundaris a Ragusa i el 1936 torna a la seva ciutat natal per treballar com a professor de lletres. El 1939 guanya un premi de composició en prosa llatina a la regió de Sicília, gràcies al qual, juntament amb la resta de premiats de les altres regions italianes, és rebut per Benito Mussolini al Palazzo Venezia de Roma.

La universitat i la segona guerra mundial[modifica]

S'inscriu successivament en les facultats de Filosofia i Lletres de Catània i de Palerm, però en el 1942 interromp els seus estudis perquè és cridat a files. El 1943, a Friül, va ser capturat pels alemanys, però va aconseguir fugir al cap de poc i refugiar-se a casa d'uns amics en l'Emília-Romanya, on sobreviu fent classes particulars.

El 1944 emmalalteix de tuberculosi i ha de passar una llarga convalescència, primer a Scandiano, on va disposar d'una imponent biblioteca, i després de l'Alliberament d'Itàlia, en un sanatori proper a Palerm, que abandonarà -completament restablit- el 1946. El temps que va romandre ingressat va ser per ell una dura prova que li va deixar records indelebles de sofriment i que li servirà com a fonament per a l'escriptura de la seva primera novel·la, El sembrador de pesta, que no es publicarà fins a 1981. Acabarà els seus estudis i es llicenciarà en lletres a l'Ateneu de Palerm.

Primeres publicacions[modifica]

Entre 1946 i 1948 publica en dos periòdics llombards, L'Uomo i Democrazia, un conjunt d'obres líriques i en prosa. El 1956 col·labora amb algun poema en el Terzo Programma de la Radiotelevisione Italiana. Malgrat el seu relatiu èxit, renúncia a una carrera literària pública per dedicar-se a una vida senzilla i escriure gairebé en secret. Des de 1947 fins a la seva jubilació, es dedica a la docència en un institut de secundària, sense abandonar, excepte brevíssims períodes, la seva ciutat natal, Comiso.

El sembrador de pesta[modifica]

Cap a 1950 comença a treballar en un projecte de novel·la i abandona momentàniament la seva activitat poètica. La novel·la, amb el temps, serà el seu primer llibre, El sembrador de pesta. No ho acaba fins a 1971 i ho publicarà una dècada després (el 1981, gràcies a l'obstinació de Leonardo Sciascia i d'Elvira Sellerio). La novel·la tindrà un gran èxit immediat i guanyarà el Premi Campiello. El 1990 s'adaptarà al cinema dirigit per Beppe Cino, amb l'actuació de Remo Girone, Lucrezia Lante della Rovere, Franco Nero, Vanessa Redgrave i Fernando Rei.

Els últims anys[modifica]

Després d'El sembrador de pesta, Bufalino va emprendre una prolífica i brillant carrera que es va interrompre dramàticament el 1996, quan va morir a Comiso a conseqüència d'un terrible accident de circulació.

Traduccions al català[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • L. Sciascia, "Bubalino", El País, 17-4-1983 (or. L'Expresso).

Enllaços externs[modifica]