Getting Things Done

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreGetting Things Done
Tipus llibre
Subtítol The Art of Stress-Free Productivity
Autor David Allen
Llengua anglès
Gènere Productivity
Publicació 2001
ISBN 978-0-14-200028-1
OCLC 51540420 i 171053221
Modifica dades a Wikidata

Getting Things Done (subtitulat The Art of Stress-Free Productivity) és un llibre publicat per David Allen a finals del 2002, i el seu títol (abreujat GTD) també és el nom de la metodologia de productivitat personal que l'autor hi inventa i formula.

La finalitat del GTD és permetre a les persones dur un veritable control de tots els aspectes de la seva vida, des de les accions més petites i immediates (curt termini) fins a grans projectes (llarg termini), tenint en compte aspectes determinants que poden semblar molt genèrics però que acaben tenint una incidència molt directa en el dia a dia de les persones (els principis i valors que hom té, els seus objectius personals i professionals, els seus àmbits d'interès —la família, la feina, els hobbies...—, i, fins i tot, el sentit que hom li atorga a la seva pròpia existència).

El GTD consisteix a ajudar les persones a prioritzar allò que pot ser més convenient de fer en cada moment segons el millor "context" possible i segons la perspectiva dels seus aspectes determinants.

És important assenyalar que el GTD no té cap orientació ideològica ni religiosa concreta, i que tampoc és cap eina per a realitzar judicis de valor o morals de cap tipus. Qualsevol persona el pot aplicar en la seva vida independentment de les idees, valors, creences i conviccions que tingui. A més, segons Allen, tot i que GTD és una metodologia de productivitat específicament personal, també es pot aplicar a equips de persones, sempre que comparteixin entre elles els mateixos principis, valors, objectius, etc.

GTD: "control" i "perspectiva"[modifica | modifica el codi]

El GTD proporciona una estructura que serveix per a gestionar més eficaçment tots els aspectes de la vida de les persones. Aquesta estructura es basa, essencialment, en dos eixos: l'eix horitzontal o "control" i l'eix vertical o "perspectiva".

L'eix horitzontal o "control"[modifica | modifica el codi]

Segons el GTD, totes les coses que capten la nostra atenció cal les "processem". "Processar" vol dir que cal sotmetre-la a aquestes cinc fases:

  1. Capturar-les.
  2. Processar-les.
  3. Organitzar-les.
  4. Reflexionar-hi (prioritzar-les).
  5. Fer-les.

L'eix vertical o "perspectiva"[modifica | modifica el codi]

El GTD proporciona sis nivells de perspectiva, que són els següents, i que segueixen (des del primer fins al sisè) l'ordre del que Allen anomena “planificació natural”, és a dir, la manera en què les persones ens solem organitzar de manera espontània.

  1. Valors i propòsits
  2. Visió
  3. Objectius
  4. Centres d'interès
  5. Projectes
  6. Accions

Com el GTD ajuda a la presa de decisions[modifica | modifica el codi]

A l'hora de respondre a la pregunta "—Quina és la següent cosa que he de fer (per a ser màximament productiu)?" el GTD proposa seguir els següents criteris en l'ordre que es mostren a continuació.

  1. Fer un primer filtratge de totes les tasques pendents de fer segons el context "calendari" (Quines coses he de fer obligatòriament avui segons la meva agenda. Coses que he d'entregar, etc.).
  2. Fer un segon filtratge de totes les tasques pendents de fer segons el context "ubicació" (Quines són les coses que puc fer únicament en el lloc on estic ara mateix —oficina, casa, carrer...—, què puc fer?).
  3. Fer un tercer filtratge de totes les tasques pendents de fer segons el context "durada" (Què puc fer d'acord amb el temps de què disposo ara mateix —fins a la propera cita o reunió d'avui—?).
  4. Fer un quart filtratge de totes les tasques pendents de fer segons el context "nivell d'energia" (Què em veig en cor de fer segons la meva energia. Si tinc molt cansament, intentaré fer tasques que no requereixen gaire esforç ni concentració).
  5. Fer un cinquè filtratge de totes les tasques pendents de fer segons m'acostin més (o menys) als meus objectius personals (nivell 4 de la "perspectiva").

El GTD avui[modifica | modifica el codi]

Actualment el GTD compta amb milions de seguidors a tot el món. A la xarxa hi ha publicada una immensa quantitat de continguts que tracten específicament sobre GTD, sobretot blogs. La majoria d'aquests blogs pertanyen al món anglosaxó, que és d'on prové el seu creador, Allen. Segurament el primer blog sobre GTD en llengua castellana fou El Canasto, que s'inicià el 2006, irònicament per un autor holandès, Jeroen Sangers. També destaquen altres blogs com Optimainfinito de J.M. Bolívar, el blog de Jerónimo Sánchez, Thinkwasabi de l'autor Berto Pena o el blog de Daniel Grifol d'entre molts d'altres. En català destaquen el blog de David Torné i el blog Organitzia de Lluís Campderrich. Val a dir que la majoria de tots aquests blocs no parlen únicament del GTD; també intenten tractar d'altres temes relacionats amb la productivitat personal (hàbits i capacitats, tècniques concretes, lleis o principis generalment acceptats en la productivitat personal, aplicacions informàtiques per millorar la productivitat personal, etc.). Per altra banda, cal fer notar que els principals llibres de David Allen sobre GTD ("Getting Things Done: The Art of Stress-Free Productivity" [2002] i "Making It All Work: Winning at the Game of Work and the Business of Life" [2009] —una revisió actualitzada de l'anterior—) es solen considerar generalment llibres densos i lents de llegir, fins al punt que, moltes vegades, la primera impressió després d'haver llegit aquests dos llibres d'Allen és que el GTD és una metodologia massa complexa com per a dur-se a terme de manera efectiva. De fet la majoria de gent que s'acaba apropant al GTD ho sol fer indirectament, sobretot gràcies als blogs sobre GTD i a guies d'introducció al GTD amb textos més assequibles i que ajuden a assimilar més fàcilment aquesta metodologia d'organització personal. En aquest sentit cal destacar el llibre "Aprende a liberarte del estrés con GTD" [2015] de J.M. Bolívar, possiblement el millor llibre que existeix actualment en llengua castellana. Mentre la comunitat espanyola/hispana de GTD a Linkedin és força activa, la catalana, de moment, és força incipient.

L'estreta relació entre el GTD i les TIC[modifica | modifica el codi]

Hi ha una relació molt directa entre el GTD i les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). Per una banda, molts dels principals blogaires sobre GTD (i impulsors d'aquesta metodologia) són enginyers informàtics o, si no ho són, també treballen directament en el món de les TIC (gestors de projectes tecnològics, dissenyadors tècnics, postproductors d'àudio i vídeo, etc.). Això no és estrany si es té en compte que els projectes tecnològics solen ser d'una grandíssima complexitat i solen requerir una organització interna molt potent i eficaç per al seu correcte desenvolupament, i aquesta necessitat d'una organització potent i eficaç sol ser el millor adob per acollir metodologies de productivitat personal com el GTD. I, per altra banda, moltes aplicacions informàtiques de productivitat personal, tant per a web com per a telèfon mòbil, sobretot "gestors de tasques" estan basats en el GTD, i aquesta tendència va a l'alça, com per exemple: Wunderlist, NIrvanaHQ, Nozbe, Omnifocus o l'espanyola Facilethings d'entre moltes altres.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]