Gul

(S'ha redirigit des de: Ghoul)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeGul
غُول i غول
Tipus raça humana mítica
Altres
Part de mitologia àrab
Modifica dades a Wikidata

El gul és un monstre de la mitologia àrab descrit com a un tipus de mort vivent o esperit maligne (dimoni) que s'alimenta de carn humana morta. Freqüenta cementiris i habita llocs inhòspits.[1][2] Es creu que el nom ha evolucionat des d'un tipus de dimoni mesopotàmic, el galla dels mites sumeris i accadis.[3]

El gul apareix als mites àrabs preislàmics, mantenint la seua creença durant l'islamisme (del segle VIII cap avant),[4] sent conegut en una extensió que va de països africans de tradició musulmana fins a l'Índia.[1] L'islam pretenia acabar amb les creences precedents àrabs però no va poder contra un element integral com la peregrinació a la Meca i la creença sobrenatural en els guls.[5]

Al-Rawi explica la creença en els guls en basar-se en gent lletja per deformitats de naixement a causa de l'endogàmia tradicional i la falta de nutrients dels habitants àrabs dels deserts. Aquesta gent deformada seria condemnada a l'ostracisme junt a les seues mares a causa de les supersticions.[6]

Etimologia[modifica]

Gul prové de l'àrab غُول ghūl (en femení ghulah),[1] que deriva de غَالَ ghāla, "matar". Hi ha fonts (com el Diccionari d'Oxford) que diuen que ve del verb agarrar, cosa equivocada.[7][8]

Representacions del gul[modifica]

A les distintes fonts àrabs es contenen descripcions contradictòries que coincideixen que el gul és un dimoni femení lleig que es transforma en una dona atractiva per a atreure viatgers a zones salvatges, causant-los la mort.[9] L'origen del gul és desconegut segons la creença àrab des dels temps antics. La forma femenina del gul és anomenada si'alwah.[10] Hi ha casos de guls benignes.[11]

Segons els mites preislàmics beduïns explicats per al-Mas‘ūdī (c.896- c.957) els guls van aparèixer d'un ou, d'on provenen els altres genis, creat per un déu.[12] Al-Qazwīnī (c.1208-c.1283) explica que els guls van aparèixer per la caiguda dels dimonis des del Cel quan volgueren espiar el Cel i Déu els llençà meteorits, fent-los caure. També es conta que Umar Bin al-Khaṭṭâb (c. 586-644) matà a Síria abans d'aparèixer l'islam[13] un gul que intentà empaitar-lo girant el cap completament d'un cop d'espasa. Abū Asīd al-Sa‘dī conta també com un gul abduí el fill de Arqam Bin Abū al-Arqam.[14] Els àrabs beduïns creien que el gul habitava els deserts.[13]

El registre escrit més antic on es parla dels guls és el llibre al-Aghani, del poeta Abu'l-Faraj al-Isfahani (897–967), en el que es conta que un home molt veloç en mata un.[13]

La presència del gul a l'Islam és notable, ja que s'atribueix al profeta Mahoma la confirmació de l'existència dels guls. Alguns estudiosos posteriors posaren en dubte l'autenticitat d'aquestes frases, discutint de l'existència dels guls,[14] atribuint al mateix profeta la negació de l'existència dels guls.[15] Malgrat aquests dubtes, molts àrabs (especialment beduïns) continuaven contant relats i cantant en poemes sobre els guls. Del desert passà a les zones urbanes, persistint la creença en guls en poblacions aràbigues fins avui en dia.[16] Durant l'Edat Mitjana, als llibres d'història, filosofia i ciència àrabs s'anomenava als guls atribuint-los certes característiques.[15] Cal destacar que hi havia autors medievals que negaven l'existència de la criatura.[17] Hi havia la creença que els guls vivien en illes, tal com conten dos autors medievals, al-A’drīsī (c.1100 – c.1166) i Ibn Sa‘īd al-Maghribī (c.1213– c.1286).[18]

Alguns viatgers occidentals que passaven per la península Aràbiga durant el segle XIX documentaren la creença en la capacitat de posseir cossos humans, interpretant la ràbia com una possessió.[18]

Segons un estudi del 1970, la creença en guls al Marroc és escassa i perifèrica.[10]

En la classificació dels contes àrabs proposada per Hasan El-Shamy el gul dóna nom al motiu G20: "Guls. Persones mengen cadàvers".[19] En aquesta classificació hi ha un motiu referit directament al gul que és el B14.5, en el que considera al gul una combinació de hiena i jiniyyah.[20]

El gul avui en dia als països àrabs és objecte de creença molt estesa, sobretot entre gent gran. S'utilitza per a espantar als xiquets com a amenaça cap a determinades conductes. Com a exemple de presència del gul a la cultura popular àrab, l'escriptora palestina Amīl abībī publicà una història on la protagonista és abduïda per un gul i Jamīl al-Salḥūt, altre autor palestí, publicà una història per a xiquets on el gul apareix al títol al-Ghoul. S'utilitza també per a referir-se a gent lletja.[20]

Representació occidental[modifica]

La representació occidental del gul afegí certes característiques, com la necrofàgia humana i el robatori de cadàvers, per a fer-lo més temible. El responsable d'aquesta deformació del personatge mític àrab fou Antoine Galland. A. Galland traduí les Les mil i una nits al francès al segle XVIII afegint-li aquestes característiques gratuïtament (vegeu "La història de Sidi Nouman" en l'edició de 1718), ja que no hi ha cap font que indicara tal descripció.[9] Aquesta addició gratuïta és explicada per Al-Rawi que prové per la lectura de referències medievals aràbigues (mencions d'al-Dimīrī (c.1341-c.1404) sobre les hienes) referides a les hienes.[19] Aquesta descripció passaria a la cultura popular occidental.[9] A l'anglès hi forma part com a adjectiu per a referir-se a gent amb interessos mòrbids.[21] Malgrat la introducció de la paraula al vocabulari anglès a finals del segle XVIII, tingué poc ús durant la literatura en anglès del segle XIX.[22]

Es troben mencions als guls a diverses obres de ficció contemporànies: els poemes del romanticisme anglès, la literatura fantàstica moderna, a algunes pel·lícules de terror i jocs de rol o videojocs[4] d'ambientació fantàstica, com per exemple Warcraft III: Reign of Chaos.[23] La figura del gul donà lloc a la figura del zombi.[24] H.P. Lovecraft donà un sentit universal als guls, combinant-los amb el concepte celta dels "changelings", amb el relat Pickman's Model.[25]

Referències als guls en la cultura[modifica]

L'estrella Algol es diu així en referència al gul.[26]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gul Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ghoul». Encyclopedia of Occultism and Parapsychology. Encyclopedia.com. [Consulta: 17 maig 2018].
  2. «Gul». Cercaterm. Termcat. [Consulta: 17 maig 2018].
  3. Cramer, Marc. The devil within. W. H. Allen, 1979. ISBN 978-0-491-02366-5. 
  4. 4,0 4,1 Al-Rawi, desembre 2009.
  5. Al-Rawi, 2009, p. 45.
  6. Al-Rawi, 2009, p. 57-58.
  7. Al-Rawi, desembre 2009, p. 292.
  8. Lebling, Robert. Legends of the Fire Spirits: Jinn and Genies from Arabia to Zanzibar. Londres: I.B. Tauris, 2010, p. 96. ISBN 978-0-85773-063-3. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Al-Rawi, desembre 2009, p. 291.
  10. 10,0 10,1 Al-Rawi, desembre 2009, p. 293.
  11. Al-Rawi, desembre 2009, p. 295.
  12. Al-Rawi, 2009, p. 45-46.
  13. 13,0 13,1 13,2 Al-Rawi, desembre 2009, p. 294.
  14. 14,0 14,1 Al-Rawi, 2009, p. 46.
  15. 15,0 15,1 Al-Rawi, 2009, p. 48.
  16. Al-Rawi, 2009, p. 47.
  17. Al-Rawi, 2009, p. 53.
  18. 18,0 18,1 Al-Rawi, 2009, p. 51.
  19. 19,0 19,1 Al-Rawi, 2009, p. 56.
  20. 20,0 20,1 Al-Rawi, 2009, p. 57.
  21. «Ghoul». Merriam-Webster.com. Merriam-Webster. [Consulta: 23 maig 2018].
  22. Connors, 2007, p. 244-245.
  23. «Warcraft III: Reign of Chaos Review». Gamespot, 2002 [Consulta: 23 maig 2018].
  24. Boon, Kevin Alexander. «Ontological anxiety made flesh: the zombie in literature, film and culture». A: Monsters and the monstrous: Myths and metaphors of enduring evil. Amsterdam: Rodopi, 2007, p. 33. 
  25. Connors, 2007, p. 250.
  26. Connors, 2007, p. 244.

Bibliografia[modifica]

  • Al-Rawi, Ahmed «The Mythical Ghoul in Arabic Culture». Cultural Analysis, 9, 2009, pàg. 45-69.
  • Al-Rawi, Ahmed K. «The Arabic Ghoul and its Western Transformation». Folklore, 120, 3, desembre 2009, pàg. 291–306. DOI: 10.1080/00155870903219730.
  • Connors, Scott. «Ghoul». A: Icons of horror and the supernatural : an encyclopedia of our worst nightmares. Vol. 1. Westport (Conn.): Greenwood press, 2007. ISBN 0-313-33781-0.