Giacomo Matteotti

De Viquipèdia
Infotaula de personaGiacomo Matteotti
Giacomo Matteotti 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1885 Modifica el valor a Wikidata
Fratta Polesine (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1924 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDansa Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacemetery of Fratta Polesine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat del Regne d'Itàlia
24 maig 1924 – 21 gener 1929
Diputat del Regne d'Itàlia
11 juny 1921 – 25 gener 1924
Diputat del Regne d'Itàlia
1r desembre 1919 – 7 abril 1921
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Italià Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeVelia Titta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsGiancarlo MatteottiGianmatteo Matteotti Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 202194244 Modifica el valor a Wikidata

Giacomo Matteotti (Fratta Polesine, 22 de maig de 1885 - Roma, 11 de juny de 1924) fou un polític socialista italià,[1] qui defensava que el feixisme no és una ideologia com les altres, que no pot ser tolerada.[2]

« Voleu matar-me, però no podreu matar l'idea que hi ha en mi. Els meus fills tindran la meva glòria. El proletariat em posarà entre els seus martres. Si la meva sang pogués servir per a alliberar-vos estaria content... Visca el Socialismel »
— MATTEOTTI, Font

Biografia[modifica]

Nascut en una família acomodada, Matteotti es va llicenciar en dret a la Universitat de Bolonya, on va entrar en contacte amb el moviment socialista, del que es va convertir aviat en una figura destacada.[3] Durant la Primera Guerra Mundial va sostenir la necessitat de mantenir la neutralitat d'Itàlia, cosa que li va costar el seu empresonament a Sicília. Va rebre el malnom de "La Tempesta" per la seva impetuositat militant, però no va descurar el seu costat més humà, ja que donava gran part del seu salari com a diputat a un orfenat.

Militància política[modifica]

Matteotti fou el cap del Partit Socialista Unitari, després Partit Socialista Italià, a la Càmera dels Diputats, on va prendre posició contra el feixisme i contra Benito Mussolini, i durant un cert temps fou el portaveu de la reduïda oposició parlamentària al Partit Nacional Feixista.[1][3] El 30 de maig de 1924 Matteotti va prendre la paraula a la Càmera per a protestar per les eleccions que s'havien celebrat el 6 d'abril. Mentre de la bancada feixista sorgirien els crits i les riallades, Matteotti llançava un històric discurs en el qual esmenava una a una totes les il·legalitats i els abusos comesos pels feixistes a fi d'arribar a la victòria a les eleccions. En acabar el discurs, després de rebre les felicitacions dels seus companys, els va respondre: "Jo ja he fet el meu discurs. Ara us toca a vosaltres preparar el discurs fúnebre per al meu enterrament".

Assassinat[modifica]

Tomba de Giacomo Matteotti, Fratta Polesine, província de Rovigo

Va ser raptat el 10 de juny a Roma,[3] i el seu cos fou trobat en estat de descomposició el 16 d'agost en un bosc a 25 km. Si bé se sap que van ser sicaris feixistes qui el van raptar i matar, no es va arribar mai a provar que fos el mateix Mussolini qui va ordenar la seva mort, encara que es té constància que al terme del discurs de Matteotti, Mussolini va comentar en públic davant el cap de la policia secreta feixista que qui havia pronunciat tal discurs no hauria de "seguir en circulació". Abans de la seva mort, Matteotti ja havia patit el tracte de les esquadres feixistes, sent segrestat i torturat. Malgrat això, mai va amagar el seu esperit antifeixista.

Poc després de descobrir-se el cadàver de Matteotti es va descobrir que la causa de la seva mort havia estat un apunyalament, i els culpables de l'assassinat van ser buscats. Com a conseqüència, l'hostilitat de l'opinió pública cap al règim feixista va augmentar.

El 1925 el Senat del Regne d'Itàlia va provessar el mariscal Emilio de Bono, en la seva condició de cap màxim de les camises negres per responsabilitat en l'assassinat de Matteotti, però va resultar absolt. Després de la Segona Guerra Mundial, el 1947, es va jutjar els feixistes Francesco Giunta, Cesare Rossi, Dumini, Amerigo Dumini Giuseppe Viola, Poveromo, Malacria, Filippelli i Panzeri pel crim, al·legant vicis greus en el procés anterior. Dumini, Viola i Poveromo van ser trobats culpables i sentenciats a presó perpètua però van ser alliberats anys després en reduir-se la condemna, indultats poc després pel rei Víctor Manuel III. En cap dels tres processos judicials no es van trobar proves que Mussolini mateix ordenés l'assassinat.

Obra publicada[modifica]

  • La recidiva. Saggio di revisione critica con dati statistici, Milano, Fratelli Bocca, 1910.
  • Un anno di dominazione fascista, Roma, Tip. italiana, 1923; rist., con un saggio di Umberto Gentiloni Silveri, prefazione di W. Veltroni, Milano, Rizzoli, 2019, ISBN 978-88-171-3894-9. Enllaç a l'obra Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  • Il fascismo della prima ora. "Popolo d'Italia", Roma, Tipografica italiana, 1924.
  • Reliquie, Milano, Corbaccio, 1924.
  • Contro il fascismo, Milano-Roma, Avanti!, 1954; Prefazione di Sergio Luzzatto, Milano, Garzanti, 2019, ISBN 978-88-116-0484-6.
  • Discorsi parlamentari, 3 voll., Roma, Stabilimenti tipografici Carlo Colombo, 1970.
  • Scritti e discorsi, Milano, Aldo Garzanti, 1974.
  • Scritti e discorsi, Venezia, Marsilio, 1981.
  • Scritti sul fascismo, a cura di Stefano Caretti, Pisa, Nistri-Lischi, 1983, ISBN 978-88-838-1208-8.
  • Giacomo Matteotti 1885-1985. Riformismo e antifascismo. Scritti e discorsi, testimonianze, contributi, Roma, Ediesse, 1985.
  • Lettere a Velia, a cura di S. Caretti, Pisa, Nistri-Lischi, 1986, ISBN 978-88-838-1209-5.
  • Sulla scuola, a cura di S. Caretti, Pisa, Nistri-Lischi, 1990, ISBN 978-88-838-1210-1.
  • Sul riformismo, a cura di S. Caretti, Pisa, Nistri-Lischi, 1992, ISBN 978-88-838-1211-8.
  • Lettere a Giacomo, a cura di S. Caretti, Pisa, Nistri-Lischi, 2000, ISBN 88-8381-384-7.
  • Scritti giuridici, 2 voll., a cura di S. Caretti, Pisa, Nistri-Lischi, 2003, ISBN 88-8381-425-8.
  • La questione tributaria, a cura di S. Caretti, Manduria, P. Lacaita, 2006, ISBN 88-89506-27-X.
  • Scritti economici e finanziari, a cura di S. Caretti, 2 voll., Pisa, PLUS, 2009, ISBN 978-88-8492-609-8.
  • L'avvento del fascismo, a cura di S. Caretti, Premessa di Alessandro Roncaglia, Pisa, PLUS, 2011, ISBN 978-88-8492-781-1.
  • Epistolario: 1904-1924, a cura di S. Caretti, Pisa, PLUS, 2012, ISBN 978-88-8492-850-4.
  • Socialismo e guerra, a cura di S. Caretti, Premessa di Ennio Di Nolfo, Pisa, Pisa University Press, 2013, ISBN 978-88-6741-083-5.
  • Scritti e discorsi vari, a cura di S. Caretti, Premessa di Gianpasquale Santomassimo, Pisa, Pisa University Press, 2014, ISBN 978-88-6741-301-0.
  • La lotta semplice, Roma, Edizioni di Comunità, 2019, ISBN 978-88-320-0528-8.
  • Il fascismo tra demagogia e consenso. Scritti 1922-1924, a cura di Mirko Grasso, Collana Saggi, Roma, Donzelli, 2020, ISBN 978-88-552-2104-7.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giacomo Matteotti