Gigantopitec

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGigantopitec
Gigantopithecus
Gigantopithecus blacki mandible 010112.jpg
Període
Plistocè
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Primates
Família Hominidae
Subfamília Ponginae
Gènere Gigantopithecus
Koenigswald, 1935
Espècies
Modifica dades a Wikidata

El gigantopitec (Gigantopithecus) fou un gènere de primats que va existir presumiblement durant el Plistocè, fa un milió d'anys i s'extingí fa mig milió d'anys (hauria conviscut amb l'Homo erectus a l'Àsia sud-oriental), habitava els actuals països de la Xina, Índia i el Vietnam. Les proves fòssils suggereixen que el gigantopitec fou el simi més gros que ha existit mai al planeta. Probablement ha estat quadrúpede i herbívor, amb una dieta similar a la del panda gegant fundada en el bambú i possiblement suplementada amb fruites d'estació.

Encara que es desconeix el perquè de l'extinció del gigantopitec, se suposa que les raons principals foren els canvis climàtics i la concurrència pels recursos amb espècies més ben adaptades (pandes o homes primitius).

Fonamentats en les escasses proves de les quals es disposa (sobretot enormes queixals i dents d'aproximadament 2,5 cm d'ample, recuperats de botigues de medecina tradicional xinesa, però clarament autèntics), el gigantopitec deu haver mesurat 3 metres alçària i pesat de 300 a 500 quilograms, 2 o 3 vegades la mida d'un goril·la, encara que els seus parents vius més pròxims serien els orangutans. Aquesta estimació es basa en el quocient cap/esquelet, dels primats coneguts actualment.

Comparació del Gigantopithecus amb un humà de 1,80 m.

Fou el paleontòleg alemany Ralph von Koenigswald qui trobà el queixal esmentat, a Hong Kong l'any 1935. De seguida reconegué que es tractava d'una espècie de simi gegant, a l'estudi del qual es va dedicar durant els quatre anys següents . Durant la Segona Guerra Mundial Von Koenigswald fou fet presoner, cosa que va interrompre la seva recerca.

Durant anys la medicina xinesa ha treballat amb aquests fòssils, coneguts com a "ossos de drac". El valor econòmic que tenen ha portat els habitants d'aquestes regions a replegar-los, la qual cosa n'ha produït la desaparició de molts llocs on es podrien haver trobat.

Alguns criptozoòlegs han postulat que els primats llegendaris coneguts a diferents zones geogràfiques com a Yeti, o Bigfoot podrien ser varietats de Gigantopithecus que haurien sobreviscut a l'extinció fins al present o, si més no, fins a temps històrics, de manera que el seu record s'hauria transmès fins a nosaltres de moltes generacions en generacions.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gigantopitec Modifica l'enllaç a Wikidata