Gilbert Durand

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGilbert Durand
Gilbert Durand.jpg
Biografia
Naixement 1r maig 1921
Chambéry (França)
Mort 7 desembre 2012 (91 anys)
Moye (França)
Activitat
Ocupació Filòsof, sociòleg i membre de la Resistència Francesa
Ocupador Universitat Pierre Mendès-France
Obra
Estudiant doctoral Françoise Bonardel
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Gilbert Durand (1 de maig de 1921, Chambéry – 7 de desembre de 2012) va ser un antropòleg, mitòleg, iconòleg i crític d'art francès, creador de la mitocrítica o mitodología.

Biografia[modifica]

Professor emèrit de la Universitat de Grenoble, on va impulsar la creació del Centri de Recherches sud I´lmaginaire en 1966, deixeble confés del pensador francès Gaston Bachelard (1884-1962), va crear una teoria de la imaginació simbòlica i material centrada en els elements primordials de la cosmogonia de Empédocles, terra, aire, aigua i foc, influït també pels treballs psicoanalítics de Carl Gustav Jung (1875-1961) i la seva teoria de l'Inconscient col·lectiu (reserva d'imatges primordials o arquetips). Conforme a ella va proposar un innovador enfocament mitològic i arquetípic de la imaginació creadora, amb reconegudes aplicacions en el camp de l'estètica, la iconología, la iconografia i la crítica literària. Algunes de les seves obres són La imaginació simbòlica; Mite i societat: la mitoanálisi i la Sociologia de les profunditats; Imaginari i pedagogia i la seva gran obra, Les estructures antropològiques de l'imaginari (París, 1960).

Per Durand, en la seva actuació sociològica i cultural, l'ésser humà està dotat d'una inqüestionable facultat simbolitzadora; per tant, la creació artística i literària no ha de ser concebuda fora d'una poètica de l'imaginari, que interpreta els símbols i les imatges recurrents com a projeccions inconscients dels arquetips en què es configuren les profunditats de l'inconscient col·lectiu. En aquest context d'una perspectiva imagético-temàtica, es deu a Durand una notable i abarcadora temptativa de classificació taxonòmica de les imatges del sistema antropològic a partir dels arquetips col·lectius, agrupant-les en dos règims, diürn i nocturn, i tres reflexos dominants, posició, digestiu i rítmic o copulatiu. Com aquesta perspectiva mitocrítica i aquest atles antropològic de la imaginació humana està en el deixant de les aportacions de la Psicoanàlisi, del Surrealisme i de la fenomenologia bachelardiana, Durand va procurar argumentar contra la desvaloració ontològica de la imatge i de l'imaginari així com contra els excessos formals de l'Estructuralisme dels anys seixanta i setanta. La seva obra teòrica es vincula amb l'Escola de Eranos (C. G. Jung, Mircea Eliade, Joseph Campbell, Herbert Read, Henry Corbin, Erich Neumann, Karl Kerényi).

Va morir el 7 de desembre de 2012 als 91 anys.

Obres[modifica]

  • Les Structures anthropologiques de l'imaginaire, Paris, Dunod (1a edició Paris, P.U.F., 1960).
  • Le Décor mythique de la Chartreuse de Parme, Paris, José Corti (1961)
  • L'Imagination symbolique, Paris, PUF (1a edició en 1964).
  • Sciences de l’homme et tradition. Le nouvel esprit anthropologique, Paris, Albin Michel (1a ed. Tête de feuille-Sirac, Paris, 1975).
  • Figures mythiques et visages de l’œuvre. De la mythocritique à la mythanalyse, Paris, Berg International, 1979.
  • L'Âme tigrée, Paris, Denoël, 1980.
  • La Foi du cordonnier, Paris, Denoël, 1984.
  • Beaux-arts et archétypes. La religion de l’art, Paris, P.U.F., 1989.
  • L’Imaginaire. Essai sur les sciences et la philosophie de l’image, Paris, Hatier, 1994.
  • Introduction à la mythodologie. Mythes et sociétés, Paris, Albin Michel, 1996.
  • Champs de l’imaginaire. Textes réunis par Danièle Chauvin, Grenoble, Ellug, 1996.
  • Les Mythes fondateurs de la franc-maçonnerie, Paris, Dervy, 2002.
  • Structures, La Table Ronde, 2003

En col·laboració:

Referències[modifica]

 «Décès de Gilbert Durand, résistant et anthropologue de l’imaginaire». Arxivat des de el original el 30 de novembre del 2015. Consultat l'11 de desembre del 2012.

Bibliografia[modifica]

  • Durand, Gilbert (2013). De la mitocrítica al mitoanálisis. Figures mítiques i aspectes de l'obra. Prefaci de B. Solars. Introducció, trad., i notes Alain Verjat. Barcelona: Anthropos Editorial. ISBN 9788415260707.
  • Ortiz-Osés, Andrés (2012). Hermenèutica de Eranos. Les estructures simbòliques del món. Proemi Eugenio Trías. Apèndix de Gilbert Durand. Barcelona: Anthropos Editorial. ISBN 9788415260363.Durand, Gilbert (2011). La crisi espiritual a
  • Occident. Les conferències de Eranos. Edició i traducció del francès Alain Verjat. L'Arbre del Paradís n.º 72 (sèrie Major), rústica. Madrid: Edicions Siruela. ISBN 978-84-9841-623-7.
  • – (2005). La imaginació simbòlica. Buenos Aires: Amorrortu Editors. ISBN 9789505183012.
  • – (2005). Les estructures antropològiques de l'imaginari. Madrid: Fons de Cultura Econòmica d'Espanya. ISBN 9788437505787.
  • – (2003). Mites i societats: introducció a la mitologia. Buenos Aires: Biblos. ISBN 9507863982.
  • – (2000). L'imaginari. Barcelona: Edicions del Bronze. ISBN 9788484530152.
  • – (1999). Ciència de l'home i tradició: el nou esperit antropològic. Barcelona: Edicions Paidós Ibèrica. ISBN 9788449306518.

Enllaços externs[modifica]