Gilbert de Poitiers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGilbert de Poitiers
Gilbert de la Porrée.jpg
Nom original (la) Gilbertus Porretanus
(fr) Gilbert de la Porré
(fr) Gilbert de la Porrée
Biografia
Naixement 1070 (Gregorià)
Poitiers
Mort 4 setembre 1154 (Gregorià) (83/84 anys)
Poitiers
  Bisbe 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Teòleg, sacerdot, professor i filòsof
Ocupador Universitat de París
Professors Bernard de Chartres i Anselm of Laon Tradueix
Alumnes Alà de Lilla, Joan de Salisbury i Otó de Freising
Modifica les dades a Wikidata

Gilbert de Poitiers ( Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.

Biografia[modifica]

Gilbert va ser educat per Bernard de Chartres i Anselm de Laon. Després d'ensenyar filosofia durant uns quinze anys a Chartres, des del 1137 fins al 1141 va impartir classes sobre dialèctica i teologia a la Universitat de París. Stephen d'Alinerre o Joan de Salisbury varen estar entre els seus alumnes. En 1141 va tornar a Poitiers, sent triat bisbe l'any següent. Les seves opinions heterodoxes respecte a la doctrina de la Trinitat li van valer a les seves obres la condemnació de l'Església. El sínode a Reims el 1148, en què van estar presents tant Gilbert com Stephen, va procurar la sanció papal de quatre proposicions oposades a certs principis de Gilbert, i les seves obres van ser condemnades fins que fossin corregides d'acord amb els principis de l'Església. Sembla que Gilbert es va sotmetre silenciosament a aquest judici, va donar el seu consentiment a les quatre proposicions i va seguir mantenint una relació cordial amb els seus antagonistes fins a la seva mort.

Gilbert distingeix en les deu categories d'Aristòtil dues classes: una essencial i l'altra derivada. Les essencials o inherents (formae inhaerentes) als propis objectes són només substància, quantitat, qualitat i relació en el sentit més estricte del terme. Les sis restants (quan, on, acció, passió, posició i costum) són relatives i subordinades (formae assistents).

Referències[modifica]

  • Geoffroy d'Auxerre, Libellus contra capitula Gilberti Pictaviensis episcopa, Patrologie Latine, t. CLXXXV, col. 617-618.
  • H.C. Van Elswijk, Gilbert Porreta. Sa vie, son œuvre, sa pensée, Louvain, 1966.
  • J. Jolivet et A. de Libera (éd.), Gilbert de Poitiers et ses contemporains, Naples, Bibliopolis, 1987.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilbert de Poitiers Modifica l'enllaç a Wikidata