Gilles Carle

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGilles Carle
Biografia
Naixement 31 de juliol de 1928
Maniwaki, Quebec (Canadà)
Mort 28 de novembre de 2009(2009-11-28) (als 81 anys)
Granby, Quebec (Canadà)
Causa de mort Malaltia de Parkinson
Nacionalitat Canadà Canadà
Activitat
Ocupació Guionista, director de cinema, productor de cinema, muntador i pintor
Productora / Companyia Oficina Nacional del Cinema del Canadà
Premis
Festival de Canes
Palma d'Or - Curt
1989 - 50 ans

IMDB: nm0137345
Modifica les dades a Wikidata

Gilles Carle (Maniwaki, Quebec, Canadà, 31 de juliol de 1928 - Granby, 28 de novembre de 2009) va ser un director de cinema quebequès.

Gilles formava part d'un grup de directors que va fer néixer el cinema quebequès, als anys 60, amb una obra de ficció marcada per la ruptura d'una societat catòlica tradicional amb el seu passat.

Paradoxalment, aquest cineasta, el més prolífic de la història del Canadà, amb una trentena de llargmetratges i curts, va desmuntar a través de la seva obra, violenta i sensual alhora, el mite del retorn de la terra, al qual ell mateix havia estat lligat. L'aspecte físic de Carle Gilles --portava ulleres fosques i cabells llargs -- recordava a una mena de cowboy que havia canviat el fusell per una càmera.

Ferm admirador de l'actor John Wayne, la seva obra està vinculada a la plena ascensió del Quebec envers la modernitat, un procés que es va fer amb contradiccions i, també, amb un cert dolor.

L'any 1965, Carle Gilles va conèixer el seu primer èxit amb La vie heureuse de Leopold Z el retrat d'un habitant de Mont-real la vigília de Nadal. La carrera internacional d'aquest cineasta va començar l'any 1968, quan va presentar a Cannes el seu film Le viol d'une jeune fille douce.

Potser una de les seves pel·lícules més conegudes és La vraie nature de Bernadette (1972), en què una jove burgesa hippy deixa la ciutat per instal·lar-se al camp. Allí coneixerà un ramader antisistema i intentarà ensenyar al seu fill adolescent com masturbar-se i gaudir fent l'amor, dos temes que van caure com una bomba en el Quebec profund i tradicionalista.

Guardonat pels governs del Quebec i Canadà, Carle va guanyar el 1989 la Palma d'Or de Cannes pel seu curtmetratge 50 ans. Al llarg de la seva carrera, els temes que li agradava més de tractar van ser la sexualitat, les dones i les dificultats de la vida quotidiana. Les dones no són les meves muses. Quan canvio de dona, ho canvio tot: canvio de casa, de cotxe, de gat, i em submergeixo en un univers que em fascina, va explicar Gilles Carle el 1995 en ser distingit Cavaller de la Legió d'Honor.

Pel director, el gran drama que va viure els últims anys de la seva vida va deixar de treballar, per la malaltia de Parkinson, i haver quedat reclòs en una cadira de rodes i sense poder parlar, restant en el silenci més absolut.

Filmografia[modifica]

Motiu del film «Les plouffe», de Gilles Carle.
  • La Vie Heureuse De Leopold Z (1965)
  • Le viol d'une Jeune Fille Douce (1968)
  • Red (1970)
  • La Vraie Nature de Bernadette -- The True Nature of Bernadette -- (1972)
  • La Mort d'un Bucheron -- The Death of a Lumberjack -- (1973)
  • La Tete de Normande St-Onge (1975)
  • Fantastica -- Film d'ouverture du Festival de Cannes -- (1980)
  • Les Plouffe (1981)
  • The Great Chess Movie (1982)
  • Maria Chapdelaine (1983)
  • 50 ans (de l'ONF) -- The 50 years of the National Film Board of Canada -- (1989)
  • La Postiere (1992)
  • Pudding Chomeur (1996)
  • Moi J'me fais mon Cinema (1999)

Media[modifica]

Referències[modifica]

  • Obituaris del diari AVUI, pag. 30 del dia 30-11-2009.

Enllaços externs[modifica]