Giovanni Aldini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1762 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 17 gener 1834 (71 anys) Milà (Itàlia) |
| Sepultura | Bolonya |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Director de tesi | Luigi Galvani |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | físic |
| Ocupador | Universitat de Bolonya |
| Membre de | |
| Professors | Luigi Galvani |
| Família | |
| Pares | Giuseppe Aldini (en)  i Caterina Galvani (en) |
| Germans | Antonio Aldini |
Premis | |
Giovanni Aldini (Bolonya, 10 d'abril de 1762 - Milà, 17 de gener de 1834) va ser un físic italià. Va ser germà d'Antonio Aldini (1756-1826) i nebot del físic Luigi Galvani, el tractat de l'electricitat muscular del qual va ser editat amb notes per Aldini el 1791.[1] Va estudiar el comportament de l'electricitat i el magnetisme.
El 1798 es va convertir en professor de física a Bolonya, succeint al seu mestre Sabastiano Canterzani (1734-1819). La seva obra científica va girar al voltant del galvanisme i les seves aplicacions mèdiques, la construcció i il·luminació de fars, i els experiments centrats a preservar tant la vida humana com els objectes materials de la destrucció a causa del foc. També va participar en demostracions públiques del mètode, com la del criminal executat George Forster, a Newgate, Londres. Va escriure en francès i en anglès, a més d'en italià, el seu idioma nadiu. Per tal de reconèixer els seus mèrits, l'emperador d'Àustria el va nomenar cavaller de l'Orde de la Corona de Ferro i conseller d'estat a Milà, on va morir a l'edat de 72 anys. Va donar una considerable quantia de diners per a la fundació d'una escola de ciència natural per a artesans a Bolonya.
Llegat[modifica]
Amb el desenvolupament de la ciència de l’electricitat, va quedar clar que els camps elèctrics eren importants per a l’activitat neural, i potser per a la vida mateixa. Els primers estudis amb animals de Luigi Galvani i el treball posterior de Giovanni Aldini, en què connectava cadàvers humans a bateries elèctriques, van inspirar teories que descrivien el cervell com una xarxa de bateries connectades. I aquesta teoria va tenir influència en Mary Shelley quan va escriure la seva novel·la de 1818 Frankenstein o el Prometeu modern.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Dictionary of scientific biography, [1970-1990]. ISBN 0-684-10114-9.
- ↑ Valdés, Julio César López «Del romanticismo y la ficción a la realidad: Dippel, Galvani, Aldini y «el moderno Prometeo». Breve historia del impulso nervioso». Gaceta médica de México, 154, 1, 2018, pàg. 105–110. ISSN: 0016-3813.