La 34a edició del Giro d'Itàlia femení (Giro Rosa en italià) fou una cursa ciclista que es disputà a Itàlia del 30 de juny al 9 de juliol de 2023 i que formà part de la màxima categoria del calendari UCI World Tour. Estava previst que tingués 9 etapes i un recorregut total de 968 quilòmetres;[1] però les males condicions climatològiques del primer dia van obligar a suspendre la primera etapa quan aquesta ja havia començat,[2] de manera que, finalment, en tingué 8 i 964 quilòmetres. La sortida de la primera etapa fou a Chianciano Terme i l'arribada a Òlbia.
Annemiek van Vleuten (Movistar) guanyà la cursa (el seu quart Giro), la classificació per punts i la classificació de la muntanya. Juliette Labous (DSM-Firmenich) fou la segona de la general i Gaia Realini (Lidl-Trek) la tercera, a més de la millor jove i millor italiana.[3]
24 equips de set ciclistes cadascun −una més que en l'edició de 2022−[4] van participar a la cursa.[5] Els 15 UCI Women's WorldTeams van ser convidats automàticament i els organitzadors (PMG Sport/Starlight) en van convidar 9 més de la categoria UCI Women's Continental Teams.[5]
El recorregut de la prova es va anunciar el maig de 2023.[5] La primera etapa era una breu contrarellotge individual per la Toscana i, després, la prova transitava cap al nord-oest per l'Emília-Romanya, el Piemont i la Ligúria, regions per on es disputaren les 6 etapes següents. Posteriorment, la prova es traslladava a Sardenya, on es van disputar les darreres dues etapes.[5]
L'anunci del recorregut va ser criticat per la poca anticipació a l'esdeveniment i per la reducció del número d'etapes i la llargada del recorregut total en comparació a les edicions anteriors.[6]
Desenvolupament de la cursa[modifica]
- 30 de juny de 2023. Chianciano Terme. 4,4 km (CRI)
La primera etapa del Giro era una contrarellotge individual de 4,4 quilòmetres al voltant de Chianciano Terme. Una tempesta intensa va provocar nombroses caigudes de corredores com Mavi Garcia i Chloé Dygert qui, tot i això, va aconseguir el millor temps a l'arribada. La vencedora de l'any anterior, Annemiek van Vleuten (Movistar Team) va batre el temps de Dygert just abans que els organitzadors aturessin temporalment la prova a causa del temps. A la represa, Letizia Paternoster (Jayco-AlUla) va batre la neerlandesa per 5 centèsimes.[2]
Quan encara quedaven un centenar de corredores per sortir, l'organització va tornar a suspendre la cursa per la seguretat de les corredores i, aquest cop, ja fou de manera definitiva. Els resultats es van cancel·lar i no es van atorgar mallots de líders de cap categoria.[7]
1 de juliol de 2023. Bagno a Ripoli - Marradi. 102,1 km
El pilot atrapa l'escapada protagonitzada per Susanne Andersen i Irene Méndez, que arriben a tenir tres minuts i quaranta-dos segons d'avantatge, a l'últim terç de l'etapa durant l'ascens al Passo della Colla. En la seva part més exigent, Annemiek van Vleuten accelera i aconsegueix arribar sola a meta, esdevenint la primera líder del Giro.[8]
2 de juliol de 2023. Formigine - Mòdena. 118,2 km
Hi ha diversos atacs durant l'etapa; però tots són caçats abans que prenguin massa distància, l'últim a 11 quilòmetres de l'arribada a l'sprint, on s'imposa Lorena Wiebes.[9]
3 de juliol de 2023. Fidenza - Borgo val di Taro. 134 km
Al cap de trenta quilòmetres, es forma la primera escapada, integrada per Amalie Dideriksen, Silvia Zanardi i Ilse Pluimers, que arriba a tenir dos minuts d'avantatge. Darrere, Nina Buijsman, Carmela Cipriani i Sara Casasola les persegueixen. Després de la primera dificultat orogràfica, a quaranta-quatre quilòmetres de l'arribada, Pluimers es queda tota sola al davant. Annemiek van Vleuten cau; però pot seguir. Al Passo Montevacà, Veronica Ewers passa a l'atac, atrapa Pluimers i corona el cim amb cinquanta segons d'avantatge. Silvia Persico intenta sortir al descens; però sense èxit. Sara Casasola també ataca; però és atrapada a la següent pujada, on Movistar porta el ritme. Annemiek van Vleuten ataca i només Elisa Longo Borghini la pot seguir. Atrapen Ewers i arriben juntes a la meta, on Elisa Longo Borghini guanya l'esprint.[10]
4 de juliol de 2023. Salassa - Ceres. 143,3 km
A la pujada del Passo del Lupo, situada quinze quilòmetres després de la sortida, Annemiek van Vleuten lidera el grup, que queda reduït ràpidament a vuit corredores: Antonia Niedermaier, Marta Cavalli, Cecilie Uttrup Ludwig, Mavi García, Ane Santesteban, Elisa Longo Borghini, Gaia Realini i Van Vleuten. Al cim, només queden al davant van Vleuten i Realini; però Niamh Fisher-Black i Longo Borghini les atrapen durant la baixada i, a trenta-cinc quilòmetres de l'arribada, Cavalli, Niedermaier, Erica Magnaldi, Silvia Persico i Juliette Labous també s'uneixen al grup capdavanter, en el si del qual no hi ha acord.
Durant l'ascens a Vietti, Van Vleuten torna a accelerar; però no aconsegueix escapar-se. Persico contraataca i l'acompanya Juliette Labous. Niedermaier i Fisher Black també surten del grup a l'últim quilòmetre de la pujada i atrapen Persico i Labous. Aleshores, Niedermaier fa un nou atac i arriba al cim en solitari. A la pujada final de Sant'Ignazio, Van Vleuten ataca amb Longo Borghini; però Niedermaier aconsegueix mantenir l'avantatge al cim. Durant la baixada, Van Vleuten i Elisa Longo Borghini cauen al mateix revolt. La neerlandesa pot reincorporar-se fàcilment; però l'italiana perd molts minuts. Niedermaier aconsegueix mantenir l'avantatge i guanya l'etapa. Darrere, Van Vleuten reforça el seu primer lloc a la classificació general;[11] però Elisa Longo Borghini ha d'abandonar la cursa.[12]
5 de juliol de 2023. Canelli - Canelli. 104,4 km
Durant la pujada a Castino, el pilot atrapa les quatre escapades i, durant el descens, Urška Žigart perd el control de la bicicleta i arrossega la portadora del mallot blanc i guanyadora de la jornada anterior, Antonia Niedermaier. Les dues es veuen obligades a abandonar. A la penúltima ascensió, Juliette Labous marca un ritme alt, fet que porta a la formació d'un grup de favorites amb Van Vleuten, Lippert, Realini i Niamh Fisher-Black. Van Vleuten ataca i ja no és atrapada. Mentrestant, a darrere, la manca d'acord fa que hi hagi un reagrupament i Lorena Wiebes s'imposa a l'arribada del pilot.[13]
6 de juliol de 2023. Albenga - Alassio. 109,1 km
Hi ha diversos intents de fuga durant l'inici de l'etapa; però hi ha un reagrupament general al peu de Cima Paravenna. Mavi Garcia ataca a quatre quilòmetres del cim i Juliette Labous i Gaia Realini lideren un grup de favorites que volen mantenir-se en contacte amb Garcia. A Paravenna, Labous i Lippert van passar a l'ofensiva, però ràpidament van ser atrapades. Fisher-Black contraataca; després Van Vleuten. Queda llavors un quilòmetre i mig de pujada. Realini i Labous tornen a atrapar Van Vleuten. Veronica Ewers es queda enrere. En l'ascens final, Van Vleuten ataca i torna a guanyar.
8 de juliol de 2023. Nuoro - Sàsser. 125,7 km
9 de juliol de 2023. Sàsser - Òlbia. 126,8 km
Classificacions finals[modifica]
Classificació general final[modifica]
Classificacions addicionals[modifica]
Punts UCI atorgats[modifica]
| Posició[14]
|
1a
|
2a
|
3a
|
4a
|
5a
|
6a
|
7a
|
8a
|
9a
|
10a
|
11a
|
12a
|
13a
|
14a
|
15a
|
16a a 20a
|
21a a 30a
|
31a a 40
|
| Classificació general
|
400
|
320
|
260
|
220
|
180
|
140
|
120
|
100
|
80
|
68
|
56
|
48
|
40
|
32
|
28
|
24
|
16
|
8
|
| Per etapa
|
50
|
40
|
30
|
24
|
20
|
18
|
15
|
10
|
8
|
6
|
|
|
|
|
|
| Líder, per etapa
|
8
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Millor jove
|
6
|
4
|
2
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Evolució de les classificacions[modifica]
Llista de participants[modifica]
Llista de participants
- ↑ Jones, Amy. «Giro d'Italia Donne 2023 preview - route, contenders and predictions» (en anglès). Rouleur.cc, 29-06-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Knöfler, Lukas. «Giro d'Italia Donne: Stage 1 time trial cancelled due to bad weather» (en anglès). cyclingnews.com, 30-06-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ Vallbona, Elisabet. «Annemiek Van Vleuten guanya el Giro Donne 2023». L'esportiu de Catalunya, 10-07-2023. [Consulta: 15 juliol 2023].
- ↑ Frattini, Kirsten. «Women's WorldTour – The definitive guide for 2023» (en anglès). cyclingnews.com, 06-05-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Frattini, Kirsten. «Organisers reveal limited route details for 2023 Giro d'Italia Donne» (en anglès). cyclingnews.com, 25-05-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ O'Shea, Sadhbh. «Opinion: Outgoing Giro d'Italia Donne organizer disrespecting riders, fans by doing bare minimum in 2023» (en anglès americà), 30-05-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Après deux interruptions dues au déluge, la première étape du Giro féminin a été annulée». dhnet.be, 30-06-2023.
- ↑ «Giro Donne: Annemiek van Vleuten solos into pink with emphatic stage 2 win» (en anglès). cycling news. Cyclingnews.com, 01-07-2023. [Consulta: 6 juliol 2023].
- ↑ «Giro Donne: Lorena Wiebes beats Vos and Dygert to win stage 3» (en anglès). cycling news. [Consulta: 3 juliol 2023].
- ↑ «Giro Donne: Elisa Longo Borghini wins stage 4 in sprint of three after hilly finale» (en anglès). cycling news. [Consulta: 3 juliol 2023].
- ↑ «Giro Donne: Niedermaier holds off Van Vleuten to win dramatic stage 5» (en anglès). cycling news. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Elisa Longo Borghini abandons Giro Donne d'Italia after heavy stage 5 crash» (en anglès). cycling news. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Giro Donne: Van Vleuten delivers another exhibition on stage 6» (en anglès). cycling news. [Consulta: 6 juliol 2023].
- ↑ «Règlement UCI du sport cycliste - Titre II, épreuves sur route - Chapitre X, classement UCI - Article 2.10.017, Barème des points Femmes Elite, dispositions générales - version au Plantilla:1er janvier 2018» (pdf). uci.ch. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2018. [Consulta: 25 febrer 2018].
Itàlia
Annemiek van Vleuten (Movistar Team)
Juliette Labous (Team DSM-Firmenich)
Movistar Team
_pictogram.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Antonia Niedermaier
Blanka Vas
.svg){kind=small}
