Gisela Pou Valls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGisela Pou Valls
Gisela Pou Valls.jpg
Gisela Pou Valls Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1959 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Castellar del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1319876 Modifica el valor a Wikidata

Gisela Pou Valls (Castellar del Vallès, 7 de maig de 1959) és una escriptora catalana. És coneguda per la seva professió de guionista de televisió, però ha escrit literatura infantil i juvenil i novel·la per a públic adult.[1]

Novel·lista, guionista i autora teatral[modifica]

Llicenciada en ciències biològiques l'any 1981, va publicar dos títols relacionats amb la biologia.

Ja ben aviat va començar a escriure i, l'any 1989,i té 70 publicava la seva primera novel·la, Soroll de fons, a l'Editorial Tres i Quatre. Aquest mateix any va rebre una beca de la Institució de les Lletres Catalanes.[2] Atreta per la literatura infantil i juvenil, té publicades diverses novel·les i ha començat una col·lecció d'aventures d'un personatge anomenat Sara Pegues.[3]

La seva curiositat i imaginació l'ha portat a conrear també el teatre i el guionatge. Gisela Pou és màster de guió per a cinema i televisió per la UAB i ha estat codirectora d'estudis sobre ficció televisiva i cinematogràfica a la UB, així com professora del Màster de guionatge televisiu organitzat per la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo a València.[4]

Com a autora de teatre, té una obra estrenada el 2004 a Castellar del Vallès amb el nom La nit del fang, dirigida per Rosa Grané. Pertany al col·lectiu d'escriptores de les Germanes Quintana, que han publicat diversos títols: Zel, Por, Llibre de família, La nit del fang... També ha participat en el llibre col·lectiu Fets pols! (2004) de l'editorial Montflorit.

Televisió[modifica]

Com a guionista de televisió, Gisela Pou ha treballat per a diferents mitjans de comunicació.[5] Destaca la seva col·laboració a:

Obra publicada[modifica]

Obres científiques[modifica]

  • 1984 — Itinerari de Can Miloca: Parc del Corredor
  • 1985 — Ecologia d'una ciutat: Barcelona

Novel·la[modifica]

  • 1989 — Soroll de fons
  • 2008 — Sense la mare
  • 2011 — El silenci de les vinyes
  • 2015 — La veu invisible
  • 2020 -- Tot menys la pluja

Infantil i juvenil[modifica]

  • 1991 — T'he enxampat, bufó!
  • 1992 — Qui mana, mana
  • 1992 — La nit dels Noumons
  • 2004 — Les Tres Bessones es mouen per Sant Cugat
  • 2008 — La Sara Pegues i el Capità Caguetes
  • 2010 — La Sara Pegues i l'esquelet desmanegat
  • 2013 — L'edat del lloro
  • 2013 — La Sara Pegues i el mural blau
  • 2014 — La Sara Pegues i la fastigosa
  • 2014 — La Sara Pegues i l'ou de dinosaure
  • 2015 — La noia de la mitjanit
  • 2019 -- Palmira i l'efecte Crisàlide
  • 2021 -- El llop de les pomes verdes

Llibres col·lectius[modifica]

  • Zel (1998)
  • Por (2000)
  • Llibre de família (2001)
  • Fets pols! (2004)

Premis literaris[modifica]

Premi La Llança de Sant Jordi 2013 per L'edat del lloro

Finalista del premi Atrapallibres 2014 per L'edat del lloro

Premi La Llança de Sant Jordi 2016 per La noia de la Mitjanit

Premi de la crítica Serra d'Or 2016 per La noia de la Mitjanit

Finalista del Premio Hache 2019

Premi Atrapallibres 2021 per Palmira i l'efecte crisàlide

Referències[modifica]

  1. Gisela Pou Valls al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. «POU VALLS, GISELA». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 juliol 2014].
  3. Balaguer Televisió «L'escriptora Gisela Pou visita l'Escola Gaspar de Portolà». Balaguer Televisió. Balaguer Televisió, 5 maç 2012 [Consulta: 10 juliol 2014].
  4. MERCADER, ALBERT «El cava sedueix Gisela Pou». El Punt Avui. Grup Hermes, 22-09-2011 [Consulta: 10 juliol 2014].
  5. Cadena Pirinaica de Ràdio i Televisió «Els Pallars, 7 de Febrer: GISELA POU INAUGURA EL MES DE BIBLIOTEQUES AMB D.O. A TREMP» (Entrevista Televisió). Pirineu TV. Cadena Pirinaica de Ràdio i Televisió [Consulta: 10 juliol 2014]. Arxivat 14 de juliol 2014 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gisela Pou Valls