Glorieta (Farrera)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaGlorieta

Localització
Localització de Farrera respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 30′ 22″ N, 1° 15′ 29″ E / 42.50614444°N,1.258125°E / 42.50614444; 1.258125
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiFarrera
Població
Total 4 hab. (2014)
Geografia
Altitud 1.016,6 m
Indicatius
Codi postal 25595
Modifica dades a Wikidata

Glorieta, o Glorieta de Montesclado, és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat al nord-oest del cap del municipi, a l'esquerra del Barranc de Mallolís i a llevant de Montesclado. Just al nord-oest del poble, aquests dos cursos d'aigua s'ajunten per tal de formar el Riu de Glorieta. Al sud-est del poble, damunt seu, es troba el Roc de la Torre.

Glorieta compta amb l'església de Sant Quirze, i al sud-est del poble, en el Camí de Tírvia a Montesclado, el Pont de Glorieta.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines explica el topònim Glorieta[1] com a un dels pocs topònims eminentment llatins de la zona. Procedeix del llatí vulgar glareta, plural de glaretum (codolar), en referència als dos rius o barrancs que passen ran del poble.

Geografia[modifica]

Les poques cases del poble de Glorieta s'arrengleren en una mena de carrer al llarg de la carena. Té a l'extrem sud-oriental, una mica allunyada, l'església de Sant Quirze.

Les cases del poble[2]
  • Casa Burguesa
  • Casa Ferrer
  • Casa Moliner
  • Casa Pelatxo
  • La Rectoria
  • Casa Torrat
  • Casa Valentí
  • Casa Xinxó

Història[modifica]

El castell de Glorieta, o la vila closa de Glorieta, està documentat des de finals del segle XII, però a principis del segle XXI no se'n conserva cap vestigi.

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Glorieta. Hi diu que és un llogaret que depèn civilment i eclesiàstica de Montesclado, situada al costat d'un barranc que rep el mateix nom que el poble, envoltat de muntanyes de bastant alçada, amb clima fred. Tenia en aquell moment 9 cases i l'església de San Guinzo, annexa a la parròquia de Montesclado. S'hi troben fonts d'aigua bona per a l'ús dels veïns. El territori és de muntanyós, pedregós, de qualitat mitjana. S'hi produïa sègol, patates i una mica de llegum, amb bones herbes per a la pastura de vacum, ovelles i cabres. De cacera, hi havia perdius i llebres. Comptava amb 4 veïns (caps de casa) i 19 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004
  3. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Barbal, Maria. «La Glorieta». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Benito i Monclús, Pere. «Castell de la Glorieta». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Coromines, Joan. «Glorieta». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Farrera de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]