Montesclado

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMontesclado

Localització
Localització de Farrera respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 30′ 23″ N, 1° 14′ 43″ E / 42.50640556°N,1.24538056°E / 42.50640556; 1.24538056
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Població
Total 38 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.162,1 m
Indicatius
Codi postal 25595
Modifica dades a Wikidata

Montesclado és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat al nord-oest del terme, a migdia de Tírvia, a ponent de Glorieta i de Burg, i al nord-oest d'Alendo, Farrera i Mallolís.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines explica el topònim Montesclado[1] com a un dels topònims no preromans de la zona. Procedeix de dos mots llatins esdevinguts ja catalans: mont (muntanya) i usclat (cremat, socarrat).

Geografia[modifica]

El poble de Montesclado[modifica]

Montesclado és un altre dels pobles dels entorns que s'estenen de forma esglaonada en una carena o en un vessant de muntanya. Té la forma d'un poble compacte, tot i que no arriba a formar en el seu interior carrers convencionals. L'església de Sant Esteve és a la part baixa del poble al costat occidental i va substituir Sant Esteve vell de Montesclado situada al nord-est de la població i que avui està en ruïnes.

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Badià
  • Casa Barber
  • Casa Batllevell
  • Casa Burgueto
  • Casa Cardaire
  • Casa Copet
  • Casa Gorra
  • Casa Goserans
  • Casa Marçol
  • Casa Nyerro
  • Casa Padolla
  • Casa Pedescoll
  • Casa Pere
  • Casa Peri
  • Casa Poblador
  • La Rectoria
  • Casa Roc
  • Casa Roi
  • Casa Sellui
  • Casa Tomasó
  • Casa Mingo

Història[modifica]

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Montesclado. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament, situada en el cim d'un turonet, envoltada de muntanyes més altes al sud. El clima hi és fred, i hi regnen els vents del nord. S'hi pateixen reumes aguts i crònics i inflamacions. Tenia en aquell moment 10 cases, una font i l'església parroquial de Sant Esteve, que comprèn la de Glorieta, amb rector diocesà ordinari. El territori és pedregós i muntanyós, amb la muntanya de Sant Andreu poblat de pins i arbusts. S'hi collia poc blat, sègol, patates, fajol, llegums, hortalisses i herba. Hi havia bestiar de cabres i vacum i cacera de perdius i llebres. Comptava amb 12 veïns (caps de casa) i 40 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Montesclado». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Farrera de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]