Gofraid ua Ímair

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGothfrith
 rei de Dublín
921 – 934
 rei de Northúmbria
921 – 927
Dades biogràfiques
Naixement ?
Mort 927
Irlanda
Causa de mort malaltia
Activitat professional
Ocupació governant i guerrer
Dades familiars
Dinastia Uí Ímair
Fills
Modifica dades a Wikidata

Gofraid o Gothfrith (en irlandès antic: Gofraid ua Ímair,[a] nòrdic antic: Góröðr; mort el 934) va ser un cabdill nòrdic-gaèlic, monarca víking del regne de Dublín i, durant un breu temps, també rei de Northúmbria.

Orígens[modifica]

Gofraid era un dels néts d'Ímar, la dinastia nòrdica coneguda com a Uí Ímair, que junt amb els seus parents Sitric Cáech i Ragnall ua Ímair, seria molt influent i activa a Irlanda i nord de la Gran Bretanya.[2]

Biografia[modifica]

La primera referència sobre Gofraid sorgeix el 918, quan acompanya Ragnall a la seva expedició a Northúmbria i participa en la batalla de Corbridge contra Constantí II d'Escòcia i Ealdred I de Bernícia. No va ser una batalla decisiva, però va permetre a Ragnall prendre el poder de Jòrvik (York).[3][4][5] Sitric s'establiria com a governant de Dublín a la fi del 917, derrotant i matant el gran rei d'Irlanda Niall Glúndub el 14 de setembre del 919. Sitric es va unir a Ragnall i Gofraid a Northúmbria el 920, i va succeir a Ragnall el 921. Gofraid va tornar a Irlanda i va governar Dublín.[6][7]

El 10 de novembre del 921, l'exèrcit de Gofraid arribà fins a Armagh, centre de culte de sant Patrici i un dels llocs sants de l'església d'Irlanda. Els Annals de l'Ulster citen:

« Les cases d'oració amb el seu annex per als malalts es van salvar de la destrucció, i també el monestir, llevat d'alguns habitatges que van ser cremats per descuit.[8] »

Els historiadors Ó Cróinín i Woolf contrasten aquest fet amb els inicis de la conquesta víking d'Irlanda.[9][7] Les incursions al nord de Gofraid van tenir un cert èxit al seu inici, però va acabar en una derrota per l'exèrcit liderat per Muirchertach mac Néill. Una expedició al regne de Limerick el 924 va poder tenir resultats mixtos, mentre que els Annals de l'Ulster afirmen que va acabar en desastre, els Annals d'Inisfallen esmenten que Gofraid «va prendre els ostatges del sud d'Irlanda»".[10][11]

Un fill de Gofraid, Alpdann (nòrdic antic: Halfdan) va morir en batalla l'any 927 a Linn Duachaill (avui Annagassan), comtat de Louth. Muirchertach i els supervivents del seu exèrcit van assetjar els víkings fins que Gofraid va portar reforços des de Dublín per rescatar-lo. Sitric Cáech va morir el mateix any, i els Annals de l'Ulster afirmen que Gofraid va abandonar el regne de Dublín amb una flota. Sembla que va ser escollit com a rei de Jòrvik per succeir a Sitric, però als sis mesos ja estava de tornada a Dublín, després d'haver estat expulsat de Northúmbria pel rei anglès Etelstan.[12][13][5][14]

Al seu retorn, Gofraid va continuar devastant Irlanda, amb incursions a Osraige i Leinster el 930 i els pillatges a Derc Ferna, (avui comtat de Kilkenny).[15]

Gofraid va morir el 934 d'una malaltia, els Annals de l'Ulster el descriuen com «el rei més cruel dels homes del nord».[16] El va succeir el seu fill Olaf Guthfrithsson (mort el 941), i un altre fill també governaria el regne de Dublín, Blácaire mac Gofrith.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Potser també Gofraid Ua Ímair, ja que representa més un cognom que un nom de l'avi de Gothfrith; Ó Cróinín,[1], ressalta el següent fet que es dóna en tots els néts d'Ímar: "curiosament, els pares no s'esmenten a cap font <...> suggerint que el nom s'havia convertit en un cognom".

Referències[modifica]

  1. Ó Cróinín, 1995, p. 256.
  2. Downham, 2007, p. 108.
  3. Hart, 2004, p. any 927.
  4. Higham, 1993, p. 185-187.
  5. 5,0 5,1 Keynes, 2004, p. 505.
  6. Ó Cróinín, 1995, p. 258.
  7. 7,0 7,1 Woolf, 2007, p. 148.
  8. Annals de l'Ulster any 921
  9. Ó Cróinín, 1995, p. 259.
  10. Annals de l'Ulster, any 924
  11. Annals d'Inisfallen, any 924
  12. Annals de l'Ulster, s.a. 927
  13. Higham, 1993, p. 189-190.
  14. Woolf, 2007, p. 151.
  15. Annals de l'Ulster any 930
  16. Annals de l'Ulster, any 934.

Bibliografia[modifica]

  • Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A.D. 1014 (en anglès). Edinburgh: Dunedin, 2007. ISBN 1-903765-89-0. 
  • Hart, Cyril. «Sihtric Cáech (d. 927)». A: Oxford Dictionary of National Biography, 2004 [Consulta: 18 febrer 2013]. 
  • Higham, N. J. The Kingdom of Northumbria AD 350–1100 (en anglès). Stroud: Sutton, 1993. ISBN 0-86299-730-5. 
  • Keynes, Simon. «Rulers of the English». A: The Blackwell Encyclopedia of Anglo-Saxon England (en anglès). Oxford: Lapidge, Michael, 1999. ISBN 0-631-22492-0. 
  • Ó Cróinín, Dáibhí. Early Medieval Ireland 400–1200. Longman History of Ireland (en anglès). Londres: Longman, 1995. ISBN 0-582-01565-0. 
  • Woolf, Alex. From Pictland to Alba, 789–1070(The New Edinburgh History of Scotland ) (en anglès). Edinburg: Edinburgh University Press, 2007. ISBN 0-7486-1234-5.