Vés al contingut

Golf del Lleó

Plantilla:Infotaula indretGolf del Lleó
(fr) Golfe du Lion Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Platja a Seta, al Llenguadoc
Tipusgolf Modifica el valor a Wikidata
Part demar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 59′ 47″ N, 4° 00′ 01″ E / 42.996388888889°N,4.0002777777778°E / 42.996388888889; 4.0002777777778
Limita ambmar Balear Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Profunditat1.200 m Modifica el valor a Wikidata

El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.[1]

El riu Roine s'aboca al golf al seu extrem nord tot formant-hi un vast delta;[2] altres que s'hi aboquen rius són el Tec, el Tet, l'Aude, l'Orb, l'Erau i el Vidorle.[3]

El vent catabàtic[4] predominant a l'àrea del golf és el que baixa per la vall del riu, la tramuntana o el mestral, i és el que desferma els temporals més importants de la Mediterrània occidental, amb onatge que pot arribar a ultrapassar els 8 metres d'alçada.[5][6]

Etimologia

[modifica]

El nom actual del golf va aparèixer almenys al segle XIII (en llatí sinus Leonis, mare Leonis) i podria venir de la comparació del vent amb un lleó, suggerint que aquella part del mar seria tan perillosa com un lleó per la virulència dels seus i les sorprenents onades que amenacen els vaixells dels mariners i pescadors que coneixen aquells perills.[7]

Referències

[modifica]
  1. «golf del Lleó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 novembre 2023].
  2. Riera i Aragó, Victòria; Lloret Romanach, Josep «El medi marí del cap de Creus i el golf de Roses». Revista de Girona, 236, 2006, pàg. 74. ISSN: 0211-2663.
  3. Portillo, Germán. «Golf de Lleó: característiques, biodiversitat i importància». Metereologia en red, 15-07-2021. [Consulta: 26 novembre 2023].
  4. Esteban, A. «Vent catabàtic». Metereologia en red, 03-01-2012. [Consulta: 26 novembre 2023].
  5. Fontserè, Eduard. La Tramuntana empordanesa i el mestral del golf de Sant Jordi. Institut d'Estudis Catalans, 1950, p. 55. 
  6. Facultat de Nàutica de Barcelona. «Climatologia». A: Apunts de meteorologia. Universitat Politècnica de Catalunya, 2011, p. 24. 
  7. Mistral, Frédéric. Nerto: poema de Federico Mistral : seguido de algunos cuentos del mismo autor (en castellà). L. Gonzalez y Ca, Editores Pontificios, 1903, p. 209.