Mar Balear
  | ||||
| Tipus | Mar | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Mar Mediterrània | |||
| Ubicació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Espanya | |||
| ||||
| Limita amb | golf del Lleó | |||
| Format per | ||||
La mar Balear[1] és l'àrea de la mar Mediterrània Occidental situada al voltant de les illes Balears. Els seus límits el marquen la costa de la península Ibèrica, la costa del Llenguadoc, les illes de Còrsega i Sardenya i la costa del Magrib. Està envoltada per la mar Lígur al nord-est, la mar Tirrena a l'est i la mar d'Alboran al sud-oest.
Subdivisions[modifica]
La mar Balear està subdividida en dues mars menors:
- La mar Catalana, situada entre la península Ibèrica i les illes Balears, des del cap de la Nau fins a la mar Lígur[2]
- La mar de Sardenya, situada entre les illes Balears i l'illa de Sardenya
També inclou:
- El golf del Lleó
- Es Freus[3]
- Canal de Menorca, canal de 40 quilòmetres de llargària i quasi de 200 metres de profunditat[4]
- Es Pas, situat a les Pitiüses[5]
Denominació[modifica]
Els grecs anomenaren aquesta part de la mar Mediterrània Occidental com a mar Sarda.[1] Foren els romans que la batejaren com a mar Balearicum, nom que ha pervingut fins avui dia. Tanmateix, hi ha certa confusió amb l'àrea que inclou la mar Balear, ja que no presenta uns límits definits per elements fisiogràfics clars, i els seus límits són fins a cert punt arbitraris.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «mar Balear». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «mar Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «es Freus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «canal de Menorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «es Pas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Mar Balear, a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
- Toponímia de la Mar Catalano-Balear (amb un glossari de termes genèrics), per Miquel Canals, Jordi Serra i Oriol Riba, 1982