Gonçalves de Magalhães

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Domingos José Gonçalves de Magalhães, (Río de Janeiro, 13 d’agost de 1811 – Roma, 10 de juliol de 1882), va ser un metge, professor, diplomàtic, polític, poeta i assagista brasiler. No es va consagrar com a gran poeta, però si és important per ser l’introductor i divulgador del Romanticisme al Brasil, amb la poesia religiosa “Suspiros poéticos e saudades”. El prefaci d’aquesta obra va servir com a manifest del Romanticisme brasiler, i per això se’l considera l’iniciador d’aquesta escola al Brasil. Reafirma, dins un ideal religiós, que la poesia té una finalitat moralitzant, capaç de ser instrument d’elevació i dignificació de l’ésser humà. A més de la religiosa, va cultivar la poesia indianista, com al poema èpic “A Confederação dos Tamoios”, obra que va generar-li una agitada polèmica amb José de Alencar, relativa a la visió de cada autor en vers la figura de l’indi. Junt amb Araújo Porto-Alegre i Torres Homem, va crear la revista “Niterói” en la que van introduir els seus principals temes poètics: els moments històrics, les suggestions del passat, les impressions de la natura associada al sentiment de déu i les reflexions sobre el destí de la seva pàtria, les passions humanes i l’efímera vida.