Cleòpatra (papallona)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gonepteryx cleopatra)
Per a altres significats, vegeu «Cleòpatra (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuCleòpatra
Gonepteryx cleopatra Modifica el valor a Wikidata

Femella a prop de Passanant (Conca de Barberà).
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaPieridae
GènereGonepteryx
EspècieGonepteryx cleopatra Modifica el valor a Wikidata
((Linnaeus, 1767))
Nomenclatura
EpònimCleòpatra VII Modifica el valor a Wikidata
ProtònimPapilio cleopatra Modifica el valor a Wikidata

La cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Pieridae.[2] És una papallona diürna d'hàbit sedentari. Molt sovint visita flors per libar-ne el nèctar, amb una predilecció per les de colors porpra i grocs.[3] El mascle és d'un color groc cridaner, i, a les ales anteriors, hi té una gran taca taronja. La femella és d'un blanc verdós.[3]

Distribució[modifica]

Es distribueix pel nord-oest d'Àfrica (incloent-hi les illes Canàries i Madeira, on volen les subespècies cleobule i maderensis, respectivament), sud d'Europa, Turquia i l'Orient Mitjà. Es troba per tota la península Ibèrica i a les illes Balears.[2] Està molt àmpliament distribuïda per Catalunya i és comuna en ambients mediterranis.[3]

Descripció[modifica]

Hàbitat[modifica]

Zones arbustives obertes, sovint rocoses, i boscos oberts. L'eruga s'alimenta de fulles de diverses espècies del gènere Rhamnus.[2] Té hàbits força forestals, però a causa de la seva gran capacitat dispersiva se'n poden veure exemplars en una gran diversitat d'hàbitats, fins i tot en parcs urbans.[3]

Període de vol[modifica]

Una generació a l'any, entre mitjans de maig i agost; s'ha citat com a bivoltina al sud d'Espanya i nord d'Àfrica, encara que no se'n té confirmació. Hiberna com a adult, amagada entre les fulles dels arbres; els individus que han hibernat volen entre finals de febrer i finals d'abril.[2]

Referències[modifica]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 24 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Servei Meteorològic de Catalunya. «Cleòpatra». Web. Arxivat de l'original el 2014-12-10. [Consulta: 1r agost 2014]. CC-BY-SA-3.0

Enllaços externs[modifica]