Gos pigall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Persona conduïda pel seu gos pigall en un centre comercial de Brasília

Un gos pigall és un gos ensinistrat per guiar persones cegues o amb una deficiència visual greu,[1] o per ajudar-les en les feines de la llar. El gos pigall és un dels tipus de gossos d'assistència que existeixen, possiblement el més antic i més conegut. És l'únic reconegut legalment avui dia, fet que li permet uns drets i privilegis no reconeguts entre la resta de gossos com, per exemple, l'acceptació obligatòria en el transport públic.[2][3]

Quan condueix els deficients visuals, el gos ha de tenir la capacitat de discernir eventuals perills deguts a obstacles suspesos, cosa que requereix gossos d'intel·ligència bastant elevada i un entrenament avançat. Tot i que els gossos poden ser entrenats per evitar diversos obstacles, no són capaços de distingir colors com el verd i el vermell, de manera que no poden interpretar un semàfor.

A Espanya, la majoria de gossos pigall són entrenats i certificats per l'ONCE. Aquesta organització s'encarrega de l'alt cost d'un ensinistrament tan especial. Pel que fa a les races de gossos, tradicionalment s'ha triat el labrador retriever pel seu caràcter afable i poc esbojarrat si està castrat des de petit. En els últims anys s'han emprès diverses iniciatives per a ensinistrar gossos d'altres races, i fins i tot mestissos i petaners, com una manera de solucionar dos problemes socials a l'hora: triar gossos de les gosseres i protectores d'animals i ensinistrar-los per a assistir persones amb qualsevol tipus de discapacitat, incloses les mentals (siguin permanents o no).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gos pigall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «LLEI 19/2009, del 26 de novembre, de l'accés a l'entorn de les persones acompanyades de gossos d'assistència.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5519, 3 desembre del 2009.
  3. «Real Decreto 3250/1983, de 7 de diciembre, por el que se regula el uso de perros-guía para deficientes visuales.». Butlletí Official de l'Estat, 7 desembre del 1983.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anadón Camara, Eduard; Carbajal Brossa, Annaïs; Gonzàlez Guardia, Eulàlia. Els gossos Pigall, deontologia i medicina legal, s.d, p. 112. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gos pigall Modifica l'enllaç a Wikidata