Carrer Gran de Gràcia
 El carrer Gran durant la Festa Major de Gràcia del 2011  | |
| Tipus | carrer |
|---|---|
Noms Mayor de Gracia, Nicolás Salmerón, Gracia, Mayor
| |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) |
| Inici | Jardinets de Gràcia |
| Fi | Plaça de Lesseps |
 Traçat de la via | |
| Bé amb protecció urbanística | |
| Tipus | bé amb elements d'interès |
| Id. Barcelona | 2562 |
El carrer Gran de Gràcia discorre entre els Jardinets de Gràcia i la plaça de Lesseps de Barcelona, i era el carrer major de l'antic municipi de Gràcia. Altres noms que ha tingut han estat: Major, Major de Gràcia, Gràcia, Nicolás Salmerón.[1] Des de juny del 2016 està tallat a la circulació nal el primer dissabte de cada mes de les 17 a les 21 hores. Prèviament ja s'havia anat tallant el trànsit els dies de Comerç al Carrer –dues vegades a l'any, en els mesos de maig i octubre i el Dia sense cotxes,[2] que té lloc anualment en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat.
Història
[modifica]El carrer Gran de Gràcia va començar com un camí pel que baixaven els habitants de la Vila de Gràcia quan volien anar a la ciutat de Barcelona.[3][4] Es va urbanitzar el 1825[4][5] i de seguida va començar a omplir-se de vida. A banda i banda s'hi van construir petits edificis, sobretot per cobrir les necessitats dels qui hi passaven.
Les comunicacions amb Barcelona van tenir gran importància i el 1872 va arribar-hi el primer tramvia.[6] Ja el 1906 s'hi va fer una primera pràctica d'autobús que anava de la Plaça de Catalunya a la plaça de la Trilla. El 1924, el Gran Metro (actual Línia 3), el primer metro de la ciutat va passar pel carrer Gran de Gràcia cobrint el trajecte entre les places de Catalunya i Lesseps.[5] Més endavant va ser el carrer dels cinemes, on n'hi va haver més de cinc:[5] el Roxy, el Miramar, el Mundial, el Proyeccions i el Selecto.[4] Actualment està ple de comerços, botigues de grans marques i restaurants.[5]
Edificis d'interès
[modifica]- Casa Fuster (núms. 2-4)
- Casa Elisa Bremon d'Espina (núm. 61)
- Cases Miquel Casals (núms. 67 i 71)[7]
- Cases Salvador Andreu (núms. 74-76)
- Casa Francesc Cama (núm. 77)
- Casa Feliu Iglésies (núm. 135)[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Gran de Gràcia, carrer». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Des d'aquest dissabte Gran de Gràcia serà espai per a vianants el primer dissabte de cada mes.». Tot Gràcia, 03-06-2016. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ Enric Borràs. «EL CARRER GRAN DE GRÀCIA», 29-03-2008. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Calle Mayor de Gracia» (en castellà). La Barcelona de antes. Arxivat de l'original el 15 de febrer 2020. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Gran de Gràcia al s. XIX, una via important per a les comunicacions de la ciutat». BTV, 02-11-2015. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ «99 anys al servei dels barcelonins». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 29 agost 2020].
- ↑ «Cases Miquel Casals». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Casa Feliu Iglésies». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Vegeu també
[modifica]