Plaça de Trilla
  | ||||
| Tipus | plaça | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Can Trilla | |||
| Situació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| ||||
La plaça de Trilla està situada davant de la masia del mateix nom, a l'altra banda del carrer Gran de Gràcia, a la ciutat de Barcelona. Té una superfície aproximada de 450 metres quadrats.[1]
Els terrenys de la plaça, juntament amb els de la masia de Can Trilla i totes les terres de conreu, havien format part de la propietat d'Antoni Trilla i de la seva muller i hereva, Àgueda Trilla, que procedí a la urbanització d'una part de la propietat. Entre els carrers que sorgiren de la parcel·lació i urbanització projectada per Pere Serra el 1825, es creà aquesta plaça, que s'inaugurà amb el nom de Reina Amàlia, per la reina coetània; més endavant fou anomenada de Sant Antoni, pel nom de l'antic propietari; a partir de 1836 dugué el de Reina Cristina, després de l'abdicació i segon matrimoni de la qual rebé el nom definitiu de Trilla.[2][3]
L'11 d'agost del 1906 s'inaugurava a Barcelona la primera línia regular d'autobusos urbans, de la companyia Catalana de Ómnibus -per entrar en servei l'endemà-, que unia precisament la plaça de Trilla amb la plaça de Catalunya.[4][5]
La plaça està ornamentada amb un grup de palmeres, una font i un monument. Com a conseqüència de l'escassetat d'aigua, l'Ajuntament s'inaugurava a Gràcia el 5 d'abril de l'any 1844 dues fonts públiques, una de les quals a la Plaça de Trilla.[3] El monument A les colles de Sant Medir, obra de Núria Tortras, inaugurat el 1969, ha estat en diversos indrets del barri i ha quedat definitivament instal·lat en aquesta plaça.[6] La Casa Homet, edifici modernista de l'arquitecte Salvador Puiggròs, està situada a la cantonada de la plaça amb el carrer de Santa Magdalena.[7]
Als anys vuitanta es dugué a terme una remodelació urbanística de la zona: la reforma de la plaça es va fer el 1984 i fou dirigida pels arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora,[8] que la convertiren en zona per a vianants i hi instal·laren les nou palmeres que hi ha.[3] Al 1987, al petit espai del davant de la masia, a l'altra banda del carrer i continuïtat natural de la plaça, s'hi instal·laren bancs, arbres i una font de ferro fos, bessona de la font de Canaletes.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de Trilla |
- ↑ «barcelona.cat». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Nomenclàtor de carrers». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: gener 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 SEGURA, Carme; FARRÉ, Eduard; CAMPS, Esteve. Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Barcelona: Taller d'història de Gràcia, 2003 (La Font de l'Atzavara, 5).
- ↑ «Los ómnibus automóviles» (en castellà) p. 3. La Vanguardia, 12-08-1906. [Consulta: gener 2019]. «Ayer se efectuó la inauguración oficial de los ómnibus automóviles de la compañía «La Catalana» destinados a prestar servicio desde la plaza de Cataluña a la de Trilla.»
- ↑ «100 anys de bus a Barcelona 1906-2006». Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), setembre 2006. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Monuments commemoratius de Catalunya». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «barcelona.cat». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Reforma i Millora de les Places de Gràcia: Sol, Trilla i Virreina». Arxius d'Arquitectura a Catalunya 2013. Arxivat de l'original el 2019-01-09. [Consulta: gener 2019].