Großlittgen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGroßlittgen
Escut de Großlittgen
escut de Großlittgen
Himmerod-kirche.jpg

Localització
Großlittgen in WIL.svg
50° 01′ 35″ N, 6° 47′ 56″ E / 50.026388888889°N,6.7988888888889°E / 50.026388888889; 6.7988888888889
EstatAlemanya
Estat federatRenània-Palatinat
DistricteBernkastel-Wittlich
Població
Total 980 (2017)
• Densitat 74,24 hab/km²
Geografia
Superfície 13,2 km²
Altitud 310 m
Identificador descriptiu
Codi postal 54534
Fus horari
Prefix telefònic 06575
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Großlittgen (o Grosslittgen; Gruhssleehtchen (en dialecte d'Eifel)) és un Ortsgemeinde del districte de Bernkastel-Wittlich a Renània-Palatinat, a l'oest d'Alemanya.

Ubicació[modifica]

El municipi es troba a la regió d'Eifel i pertany a la Verbandsgemeinde de Manderscheid, amb seu al municipi del mateix nom. 

Història[modifica]

Abadia d'Himmerod

En 912, Großlittgen va tenir la seva primera menció documental amb Lutiaco. En 1134 o 1135, Bernat de Claravall va fundar l'abadia d'Himmerod prop del poble. Durant les Guerres de la Revolució Francesa, Großlittgen va acabar sota el domini francès a partir del 1794. El 1802, l'abadia d'Himmerod es va dissoldre i es va convertir en ruïnes. En 1814 va ser assignada a Prússia a través del Congrés de Viena. El 1922, l'abadia va ser fundada de nou per monjos cistercencs de l'abadia de Mariastern. Des de 1947, ha estat part del llavors fundat recentment estat de Renània-Palatinat

Economia i infraestructura[modifica]

El municipi és reconegut com a zona turística per l'Estat, i té una llar d'infants i una escola.

Al sud està l'autopista A60, i a l'est la A1

Cultura i turisme[modifica]

Val la pena veure a Großlittgen l'Abadia d'Himmerod.

Consell Municipal[modifica]

El consell municipal està format per 16 regidors, que són elegits per representació proporcional en les eleccions municipals, i per un alcalde honorífic que és el president.

Escut[modifica]

Wappen Grosslittgen.png

La càrrega creuada al cap[1] és de l'escut d'armes de l'antic Electorat de Trèveris. Großlittgen pertanyia a aquest estat des de 1341 fins a finals del s. XVIII.

El lleó de la base és el Lleó de Luxemburg, recordant l'època de Großlittgen com a feu luxemburguesa; la família von Litiche de Luxemburg va ser feu amb Großlittgen al s. XII.

L'espasa i la divisió del camp, que s'assembla a una extensió del mantell obert en el fons, són les referències a Sant Martí de Tours, antic patró del municipi, sent el primer l'atribut i l'últim una referència a la història de Martí que va tallar un tros de la seva capa per donar-la a un captaire.

Els dos anells enllaçats són de l'abadia d'Himmerod.

L'escut va ser aprovat el 31 d'agost de 1987, per l'administració Regierungsbezirk en Trèveris.[2]

Clima[modifica]

El clima és temperat. La classificació climàtica de Köppen és Cfb. La temperatura mitjana anual a Großlittgen és de 8,5 °C.[3]

Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any
Mitjana de les màximes 2,3°C 4,3°C 8,3°C 12,4°C 16,7°C 19,9°C 21,1°C 20,6°C 18,3°C 13,1°C 6,9°C 3,7°C 12,3°C
Mitjana de les mínimes -2,2°C -1,6°C 0,7°C 3,5°C 7,2°C 10,5°C 12,0°C 11,7°C 9,4°C 5,9°C 1,8°C -0,5°C 4,8°C
Pluja 61mm 51mm 45mm 42mm 62mm 67mm 74mm 70mm 56mm 53mm 64mm 71mm 716mm

Fills i filles de la ciutat[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Großlittgen Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. La part superior de l'escut és anomenada cap
  2. Description and explanation of Großlittgen’s arms
  3. Climate data (castellà)