Grup Especial d'Escalada
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | GEDE  |
| Tipus | centre excursionista |
| Creació | 1941 |
| Governança corporativa | |
| Part de | Club Excursionista de Gràcia |
Grup Especial d'Escalada (GEDE) és una secció d'escalada del Club Excursionista de Gràcia creada el 1941.[1]
Després de la Guerra Civil Espanyola, tot i les dificultats en tots els àmbits, les entitats excursionistes no deixaven d'avançar, creixien amb socis i augmentaven el nombre d'activitats excursionistes i culturals. Així, fou com, dels centres excursionistes més grans, van sorgir els diferents grups d'escalada i alta muntanya, amb la finalitat de formar tots aquells que volguessin anar a la muntanya i, especialment els que volguessin practicar l'escalada. Entre aquests centres que crearen seccions d'escalada trobem el Club Excursionista de Catalunya (CEC) amb el Grup Especial d'Escalada (GEDE).[2] Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré,[3] primer president durant els anys 1941 i 1942, Joan E. Codina, Alexandre Marcet Reverté i Vicenç Barbé Lladós, entre d'altres. A més de cursos d'escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l'arxiu de l'escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos. Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s'obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s'exploraren d'altres massissos com els Ports de Beseit, el Montsec, els Pirineus i els Alps. Cap a la meitat dels anys seixanta membres del GEDE participaren en diverses expedicions fora d'Europa amb destacades ascensions, algunes de les quals eren primeres absolutes i estatals. Alpinistes com Jordi Colomer, Enric Font Lloret, Jordi Matas Grau, Joan Martí, Josep Paytubí Tubau, Francesc Sàbat Montserrat i Miquel Lusilla, entre d'altres, formaren part d'expedicions al Kilimanjaro i Ruwenzori (1967), l'Atles (1968), l'Himàlaia (1970 i 1985), l'Hindu Kush (1971), els Andes (1972 i 1980), l'Ahaggar (1973 i 1974) i al Karakoram (1982). El 1998, amb motiu del 75 aniversari del Club Excursionista de Gràcia, fou editat el llibre 50 anys d'escalada del GEDE 1941-1991.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ferrández i Rubió, Jaume «Grup Especial d'Escalada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ Fatjó i Gené, Josep. «1939-1949. Època de conquestes a Montserrat. "La vella escola"». A: Història de l'escalada a Montserrat. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 56–57. ISBN 978-84-8415-722-9 [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ Barberà i Suqué, Josep. «Ernest Mallafré i Planella (1922-2946)». A: Excursionistes recordats. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 41-42. ISBN 978-84-7826-710-1 [Consulta: 16 novembre 2019].
Bibliografia[modifica]
- 50 anys d'escalades 1941-1991: Grup Especial d'Escalada del Club Excursionista de Gràcia. Barcelona: GEDE, Club Excursionista de Gràcia, 1998.