Vés al contingut

Grup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Parlamentaris Independents

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGrup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Parlamentaris Independents
(en) Group for the Technical Coordination and Defence of Independent Groups and Members Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCDI Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup polític del Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaradicalisme
nacionalisme
progressisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticatransversal Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació17 juliol 1979
Data de dissolució o abolició23 juliol 1984 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

El Grup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Parlamentaris Independents (CDI) va ser un grup tècnic polític heterogeni del Parlament Europeu que va operar a la I legislatura, entre 1979 i 1984. Es va constituir després de les eleccions al Parlament Europeu de 1979 amb 11 eurodiputats de 4 estats membre de la Comunitat Econòmica Europea i no es va constituir a la següent legislatura.[1][2][3]

Història[modifica]

El Grup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Parlamentaris Independents es va formar a la finalització de les eleccions al Parlament Europeu de 1979 per la I legislatura del Parlament Europeu.[4] Es tractava d'una coalició de partits que anava des del centre fins a l'extrema esquerra i que no estaven alineats amb cap de les principals federacions internacionals de partits. El 1984, en la constitució de la II legislatura, la majoria dels membres del CDI es van unir al Grup Arc de Sant Martí.[1][2]

El grup era una aliança bastant diversa, i això es va reflectir en les seves cadires que incloïen el membre del Partit Radical italià Marco Pannella, el republicà irlandès de línia dura Neil Blaney i l'euroescèptic danès Jens-Peter Bonde.[3] El 13 de desembre de 1983 es va unir al grup el diputat britànic Michael Gallagher del Partit Socialdemòcrata, que anteriorment era membre del Partit Laborista i formava part del Grup Socialista Europeu.[5]

Presidents del grup[modifica]

La presidència del grup era compartida i rotatòria entre els partits que hi formaven part. Hi van ser part, en algún moment de la legislatura, Marco Pannella i Emma Bonino del Partit Radical, Maurits Coppieters d'Unió del Poble, Neil Blaney d'Independents Fianna Fáil i Jens-Peter Bonde, Sven Skovmand i Else Hammerich del Moviment Popular Contra la UE.

Membres del grup[modifica]

El Grup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Parlamentaris Independents només va existir durant la I legislatura del Parlament Europeu i va tenir a la constitució 11 eurodiputats de 6 partits polítics, sumant-se un més durant la legislatura per acabar amb 12 membres de 7 partits polítics.[6]

Històric d'eurodiputats[modifica]

En la I legislatura, el Grup de Coordinació Tècnica i Defensa de Grups i Parlamentaris Independents ha tingut la següent composició:[6]

Període Legislatura Inici de legislatura Final de legislatura
1979-1984 I Legislatura del Parlament Europeu
11 / 410
12 / 434

Partits membre[modifica]

A més, hi van formar part els següents partits polítics:[6]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) Període
Bèlgica Bèlgica Unió del Poble Volksunie 1979-1984
Dinamarca Dinamarca Moviment Popular Contra la UE Folkebevægelsen mod EU 1979-1984
Irlanda Irlanda Independent Fianna Fáil Independent Fianna Fáil 1979-1984
Itàlia Itàlia Democràcia Proletària Democrazia Proletaria 1979-1984
Partit d'Unitat Proletària pel Comunisme Partito di Unità Proletaria per il Comunismo 1979-1984
Partit Radical Partito Radicale 1979-1984
Regne Unit Regne Unit Partit Socialdemòcrata Social Democratic Party 1983-1984

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «El desenvolupament dels grups polítics del Parlament Europeu» (en anglès). CVCE, 07-09-2016. [Consulta: 25 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 «Grup de l'Arc de Sant Martí» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 25 juny 2024].
  3. 3,0 3,1 «Resultats de les eleccions europees de 1979» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 25 juny 2024].
  4. «Grups polítics al Parlament Europeu (1979)» (en anglès). CVCE, 07-08-2016. [Consulta: 25 juny 2024].
  5. «1a legislatura de Michael Gallagher al Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 25 juny 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 «El Parlament Europeu des de 1979» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 25 juny 2024].

Vegeu també[modifica]