Vés al contingut

Grup residencial El Frare Negre

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Grup residencial El Frare Negre
Imatge
Dades
TipusConjunt urbà Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEusebi Bona i Puig Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Sant Gervasi, 24-40, Balmes, 429-449, Moragas, 17-21 i Ptge. Maluquer, 1-23 i 18-22 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 33″ N, 2° 08′ 13″ E / 41.409199°N,2.137068°E / 41.409199; 2.137068
Format perJardins de Martí Luter Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46284 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2202 Modifica el valor a Wikidata

El Grup residencial El Frare Negre és un conjunt d'edificis d'habitatges situat al carrer de Balmes cantonada amb el passeig de Sant Gervasi, al barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

[modifica]

El Frare Negre era una casa situada al sud de l'actual plaça de Kennedy.[2] El nom, en contraposició al del Frare Blanc dels dominics, prové dels jesuïtes, d'hàbit negre,[3] que tenien una finca de gran extensió en aquest indret, composta per tres masos.[4] Expulsats el 1767 per Carles III, la finca fou adquirida el 1771 per Manuel de Craywinckel i Humens (1716-1772), tinent coronel dels Reials Exèrcits i capità d'infanteria de la Guàrdia Valona (vegeu carrer de Craywinckel).[5][6]

Projectat per l'arquitecte Eusebi Bona i Puig, la construcció del conjunt d'habitatges va començar el 1933, quedant interrompuda per la Guerra Civil espanyola. Les obres es van reprendre el 1940, finalitzant el 1955.[7]

Descripció

[modifica]

De planta baixa i 6 pisos (al xamfrà hi ha un àtic enretirat de la façana),[8] els edificis són d'estil eclèctic amb tints academicistes. Les façanes estan revestides de pedra artificial, amb elements que li confereixen un caràcter elegant i distingit.[7] Tenen un ritme molt marcat d'obertures quadrangulars o rectangulars, marcat per la balconada que recorre el primer pis i unes pilastres de caràcter monumental que recorren tot l'alçat i es coronen amb una senzilla cornisa. La cantonada és aixamfranada i el bloc del carrer de Balmes es va adaptant a la forma arrodonida de la plaça i segueix la línia descendent que fa el carrer.[8]

Jardins de Martí Luter (abans Maluquer)

[modifica]

A l'interior de l'illa, entre els edificis i el passatge de Maluquer, hi ha els jardins del mateix nom, en homenatge al fundador de l'Institut Nacional de Previsió, Josep Maluquer i Salvador,[9] inaugurats el 1947. Hi destaca la doble escalinata que salva el desnivell i emmarca un petit estany amb un brollador, fet amb carreus de pedra irregular.[10]

L'any 2011, van canviar el nom pel de Martí Luter, en honor del teòleg alemany.[9][10]

Referències

[modifica]
  1. «Grup residencial 'El Frare Negre' i jardins Maluquer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. Mestre, Jesús «El carrer de Craywinckel». El Jardí, 29-07-2020.
  3. «Sant Gervasi de Cassoles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Relació de les propietats dels jesuïtes de Barcelona». Reial Junta Municipal de la Ciutat de Barcelona del Principat de Catalunya, 06-06-1770.
  5. Secretaria de la Reial Junta Municipal de la Ciutat de Barcelona, notari Daniel Troch, 24-01-1771.
  6. Portavella i Isidoro, 2003.
  7. 7,0 7,1 de Oleza i Roncal, 2023.
  8. 8,0 8,1 «Grup residencial El Frare Negre i Jardins Maluquer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  9. 9,0 9,1 Tort, M. Josep. «Els jardins de Martí Luter a la Bonanova, un homenatge al teòleg alemany que va inspirar la reforma protestant». El Jardí, 22-03-2024.
  10. 10,0 10,1 «Jardins Maluquer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «El Frare Negre». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Jardins Maluquer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.