Guanina (mineral)
Guanina | |
---|---|
Fórmula química | C₅H₅N₅O |
Localitat tipus | Chincha Alta, Perú |
Classificació | |
Categoria | minerals orgànics |
Nickel-Strunz 10a ed. | 10.CA.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 10.CA.30 |
Dana | 50.4.5.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 16,51Å; b = 11,27Å; c = 3,64Å; β = 96,8° |
Color | blanc |
Duresa | 1 a 2 |
Color de la ratlla | blanc |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1973-056 |
Any d'aprovació | 1844 |
Símbol | Gni |
Referències | [1] |
La guanina és un mineral de la classe dels minerals orgànics.
Característiques
[modifica]La guanina és un compost orgànic de fórmula química C₅H₅N₅O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973, tot i que ja havia estat publicada el 1844. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2. És un heterocicle aromàtic, un compost orgànic de carboni cíclic amb àtoms addicionals no carbònics); una nucleobase i un component important tant de l'ADN com de l'ARN. El canvi d'espai dels cristalls de guanina a la pell dels camaleons és el responsable del canvi del seu color.[2]
Formació i jaciments
[modifica]L'any 1844, Bodo Unger va informar d'un nou material que es creia que era xantina, trobat a les Illes Chincha (Perú). Einbrodt, dos anys més tard, va mostrar que la identificació era incorrecta, i Unger va estar d'acord i va proporcionar una descripció completa corregida, anomenant-la guanina, pel guano on es va trobar. També ha estat descrita a Xile, Mèxic, Sud-àfrica i Austràlia.
Referències
[modifica]- ↑ «Guanine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 abril 2021].
- ↑ Teyssier, Jérémie; Saenko, Suzanne V.; van der Marel, Dirk; Milinkovitch, Michel C. «Photonic crystals cause active colour change in chameleons» (en anglès). Nature Communications, 6, 1, 10-03-2015, pàg. 6368. DOI: 10.1038/ncomms7368 [Consulta: 17 abril 2021].