Guidobaldo del Monte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGuidobaldo del Monte
Guidobaldo-del-Monte.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 11 de gener de 1545
Pesaro (Ducat d'Urbino, avui Itàlia)
Mort 6 de gener de 1607(1607-01-06) (als 61 anys)
Montebaroccio, avui Mombaroccio, (Ducat d'Urbino, avui Itàlia)
Ciutadania Gran Ducat de Toscana
Alma mater Universitat de Pàdua
Es coneix per Tractat de mecànica
Activitat professional
Camp de treball mecànica
Ocupació Matemàtiques i Mecànica
Mestres Laurentius Abstemius
Llengua llatí
Modifica dades a Wikidata

Guido Baldi, marquès del Monte (més conegut per Guidobaldo del Monte va ser un filòsof, matemàtic i astrònom italià, del Renaixement.

Vida[modifica | modifica el codi]

El pare de Guidobaldo, Ranieri, havia estat militar a les ordres del Duc d'Urbino i també havia estat autor de dos llibres d'arquitectura militar. Per això, el duc li va concedir el títol de marquès i va convertir la seva fomília en una de les més riques i poderoses del ducat. Tant és així que Guidobaldo no va haver de treballar mai, vivint sempre de la seva herència, a les seves possessions de Montebaroccio (avui Mombaroccio). Tampoc el breu període que va ser militar (entorn del 1568 o abans), sembla que tingués cap mena de remuneració.

L'any 1564 va estudiar matemàtiques a la Universitat de Pàdua on va establir una gran amistat amb el poeta Torquato Tasso al que potser ja coneixia d'abans en haver estudiat junts a la cort dels ducs d'Urbino. En tornar a Urbino, va seguir els seus estudis matemàtics amb Federico Commandino,[1] establint també amistat amb un altre deixeble de Commandino: Bernardino Baldi.

El 1577 publica el seu llibre Liber mechanicorum , considerat pels seus contemporanis com l'obra més important en mecànica estàtica des dels grecs.

Manté una notable correspondència amb molts matemàtics i científics contemporanis i protegeix l'aleshores jove Galileu aconseguint que el nomenin professor a les universitats de Pisa primer (1589) i Pàdua després (1591).[2]

El 1592 farà en les seves possessions de Montabaroccio i juntament amb Galileu l'experiment que farà que tots dos postulin la trajectòria parabòlica dels projectils.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • 1577, Pesaro (reimprès el 1615, Venècia): Liber mechanicorum.
  • 1579, Pesaro (reimprès el 1581, Colònia): Planisphaeriorum universalium theorica.
  • 1580, Pesaro: De ecclesiastici kalendarii restitutione opusculum.
  • 1588, Pesaro: In duos Archimedis aequeponderantium libros paraphrasis.
  • 1600, Pesaro: Perspectivae libri sex.
  • 1609, Venècia: Problematum astronomieorum libri septem.
  • 1615, Venècia: De cochlea libri quatuor.

Es conserven també altres manuscrits seus no publicats a les biblioteques Marciana (Venècia), Oliveriana (Pesaro), Nacional de França (París) i Vaticana. Les seves cartes també es conserven a diverses biblioteques i arxius europeus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Henninger-Vos, pàgina 237.
  2. Biagioli, pàgina 50.
  3. Damerow et al., pàgines 159-162, 207 i 272.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guidobaldo del Monte Modifica l'enllaç a Wikidata