Gunnar Ekelöf
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 setembre 1907 Estocolm (Suècia) |
| Mort | 16 març 1968 (60 anys) Sigtuna (Suècia) |
| 13è Seient 18 de l'Acadèmia Sueca | |
| 20 desembre 1958 – 16 març 1968 ← Bertil Malmberg – Artur Lundkvist → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Uppsala |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, poeta, escriptor |
| Membre de | Acadèmia Sueca (1958–1968) |
| Moviment | Modernisme i surrealisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
 | |
Gunnar Ekelöf (Estocolm, 15 de setembre de 1907 - Sigtuna, 16 de març de 1968), nom complet Bengt Gunnar Ekelöf, fou un poeta i escriptor suec. Va ser membre de l'Acadèmia Sueca des de 1958 i va ser guardonat amb un doctorat honoris causa en filosofia per la Universitat d'Uppsala el 1958. Va guanyar diversos premis per la seva poesia.
Vida i obres[modifica]
Gunnar Ekelöf ha estat anomenat el primer poeta surrealista de Suècia. Va debutar amb la col·lecció "sent på jorden" ("tard a la terra") el 1932, escrita durant una llarga estada a París entre 1929 i 1930, que va ser massa poc convencional per ser àmpliament apreciada i descrita pel seu autor com una època de pensaments suïcides i estats d'ànim apocalíptics.[1] Va ser, en cert sentit, un acte de revolta literària semblant al Septemberlyran d'Edith Södergran d'una dotzena d'anys abans. Tot i que no va negar el seu debut, Ekelöf es va moure cap al romanticisme i va rebre millors crítiques per al seu segon recull de poesia, Dedikation (1934). Ambdós volums estan influenciats pel surrealisme i mostren un torrent d'imatges violent, a vegades febril, trencament deliberat de la sintaxi ordenada i del llenguatge poètic tradicional i un esperit desafiant que voreja l'anarquisme ("talla't la panxa, talla't la panxa i no penses en cap tomorrow" corre la tornada d'humor negre d'un poema anomenat "fanfàrria" a "sent på jorden"; una col·lecció que evita les majúscules). Aquest externalisme desafiant estava fonamentat en la seva persona. Tot i que venia d'un entorn de classe alta, Ekelöf mai s'havia sentit compromès amb això: el seu pare havia estat malalt mental i quan la seva mare es va tornar a casar, Ekelöf va desaprovar fortament el seu padrastre i, per extensió, la seva mare; s'havia convertit en un solitari i un rebel des de la seva adolescència i mai se sentiria a gust amb les costums de les classes altes i mitjanes establertes o amb les seves inhibicions i el que ell percebia com la seva hipocresia i esquemes.
El crític suec Anders Olsson va descriure el gir d'Ekelöf cap a la poesia com una elecció de
| « | <"l'únic enunciat que no elimina les contradiccions i els espais buits del llenguatge i de la ment".> | » |
[2]Färjesång (1941), una combinació finament expressada de romanticisme, surrealisme i els núvols foscos de la Segona Guerra Mundial en curs va marcar una marca de maduresa i influirà en els poetes suecs posteriors, com ho faria el debut d'Ekelöf al llarg del temps. A partir d'aquest moment, les seves transformacions d'estil i imatges, la seva profunda familiaritat amb una àmplia gamma d'idiomes literaris, que s'estén molt més enllà de l'escriptura moderna, i una propensió gairebé Bob Dylan a fer noves sortides en la seva escriptura i desafiar les lectures dels crítics de la seva obra per mantenir-s'hi fidel, el va convertir en un dels poetes modernistes escandinaus més influents i, amb el temps, més llegits, una mena de figura paterna i un model desafiant i inspirador per a molts escriptors posteriors no només a Suècia sinó també a Dinamarca i Noruega. Ha estat traduït a moltes llengües i és un clàssic de la poesia sueca del segle xx.
Llegat[modifica]
És recordat com un dels primers poetes surrealistes de Suècia.
En el 103è aniversari del seu naixement, 40 entusiastes de la poesia suecs es van reunir a Salihli, Turquia. Juntament amb el tinent d'alcalde van honrar el llegat d'Ekelöf a la ciutat, que va arribar a admirar ardentment en una visita l'any 1965 i va retratar en diversos poemes. En el seu testament va expressar el seu desig de ser incinerat i les seves cendres escampades per la riera de Sard a Salihli. Allà s'havia d'haver col·locat un bust d'Ekelöf de Gürdal Duyar, però això no es va fer mai i ara espera al jardí de l'ambaixada sueca a Istanbul.[3][4][5]
Bibliografia seleccionada[modifica]
En suec
|
|
Un volum recopilat de la poesia d'Ekelöf, Dikter, va ser publicat per Mån Pocket el 1987.
|
Ekelöf va fer algunes reedicions substancials del text i la seqüència de poemes en edicions i antologies posteriors de la seva obra, especialment relacionades amb els seus llibres dels anys trenta.
Fonts[modifica]
- Nationalencyklopedin (2004) https://www.ne.se/jsp/search/article.jsp?i_art_id=159910[Enllaç no actiu]
Referències[modifica]
- ↑ Lundkvist, Martinsson, Ekelöf, by Espmark & Olsson, in Delblanc, Lönnroth, Göransson, vol 3
- ↑ A. Olsson, "Ekelöfs nej" (Ekelöf's No), Mälden mellan stenarna, Stockholm 1981; the point is elaborated in his 1983 Ekelöf monograph of the same name.
- ↑ "İsveçliler, ünlü şairleri Ekelöf ü Salihli de andılar". KAZETE. 16 September 2010. Consultat 1 setembre2017.
- ↑ KAYAOGLU, TURHAN (2 April 1994). "Ekelöf byst i Sardes". dn.kultur. Consultat 1 setembre 2017.
- ↑ Dragomanen (PDF), Visby: Svenska Forskningsinstitutet i Istanbul & Föreningen Svenska Istanbulinstitutets Vänner, 2014, p. 14, Consultat 1 setembre 2017
Enllaços externs[modifica]
- http://www.gunnarekelof.se/(en[Enllaç no actiu] suec)
- Petri Liukkonen. http://authorscalendar.info/ekelo.htm/ Arxivat 2021-06-16 a Wayback Machine. Llibres i escriptors