Gunnera
Gunnera tinctoria | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Gunnerales |
Família | Gunneraceae |
Gènere | Gunnera L., 1767 |
Tipus taxonòmic | Gunnera perpensa |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Gunnera és un gènere d'angiospermes herbàcies, algunes d'elles gegantines. Aquest gènere de vegades es considera com monotípic dins la família Gunneraceae. Són plantes natives d'Amèrica del Sud, Austràlia, Nova Zelanda, Papuàsia, Hawaii, illes del sud-est asiàtic, Àfrica i Madagascar.[1]
Té unes 40-50 espècies. La de fulles més grosses (1,5 a 2 m) és Gunnera manicata, nativa de Serra do Mar al Brasil.
Aquest gènere rep el seu nom en honor del botànic noruec Johann Ernst Gunnerus.
- Gunnera aequatoriensis - Equador
- Gunnera albocarpa - Nova Zelanda
- Gunnera annae - Perú, Bolívia
- Gunnera antioquensis L.E.Mora - Colòmbia
- Gunnera apiculata - Bolivia, Argentina
- Gunnera arenaria - New Zealand
- Gunnera atropurpurea - Colombia, Ecuador
- Gunnera berteroi - Bolivia, Argentina, Chile
- Gunnera bogotana - Colombia
- Gunnera bolivari - Peru, Ecuador
- Gunnera bracteata - Illa Robinson Crusoe a Xile
- Gunnera brephogea - Colombia, Ecuador, Peru
- Gunnera caucana - Colombia
- Gunnera colombiana - Colombia, Ecuador
- Gunnera cordifolia - Tasmània
- Gunnera cuatrecasasii - Colombia
- Gunnera densiflora - New Zealand
- Gunnera dentata - New Zealand
- Gunnera diazii - Colombia
- Gunnera flavida - New Zealand
- Gunnera garciae-barrigae - Colombia
- Gunnera hamiltonii - New Zealand
- Gunnera hernandezii - Colombia
- Gunnera herteri Osten - Uruguay, S Brazil
- Gunnera insignis - Panama, Nicaragua, Costa Rica
- Gunnera kauaiensis - Kauai a Hawaii
- Gunnera killipiana - Chiapas, Guatemala, Honduras
- Gunnera lobata - Tierra del Fuego
- Gunnera lozanoi - Colòmbia
- Gunnera macrophylla - Papuasia, Indonèsia, Filipines
- Gunnera magellanica - W + S d'Amèrica del Sud, Illes Malvines.
- Gunnera magnifica - Colombia
- Gunnera manicata - S Brasil
- Gunnera margaretae - Peru, Bolivia
- Gunnera masafuerae - Alejandro Selkirk Island (Isla Mas Afuera) a Xile
- Gunnera mexicana - Veracruz, Chiapas
- Gunnera mixta - New Zealand
- Gunnera monoica - New Zealand incl Chatham Islands
- Gunnera morae - Colombia
- Gunnera peltata - Robinson Crusoe Island in Chile
- Gunnera perpensa - Africa, Madagascar
- Gunnera peruviana - Ecuador, Peru
- Gunnera petaloidea - Hawaii
- Gunnera pilosa - Peru, Bolivia, Ecuador
- Gunnera pittieriana - Venezuela
- Gunnera prorepens- New Zealand
- Gunnera quitoensis - Ecuador
- Gunnera reniformis - New Guinea
- Gunnera saint-johnii - Colombia
- Gunnera sanctae-marthae - Colombia
- Gunnera schindleri - Bolivia, Argentina
- Gunnera schultesii - Colombia
- Gunnera silvioana - Ecuador, Colombia
- Gunnera steyermarkii - Venezuela
- Gunnera strigosa- New Zealand
- Gunnera tacueyana - Colombia
- Gunnera tajumbina - Ecuador, Colombia
- Gunnera talamancana - Costa Rica, Panama
- Gunnera tamanensis - Colombia
- Gunnera tayrona - Colombia
- Gunnera tinctoria - Chile, Argentina
- Gunnera venezolana - Venezuela
Simbiosi amb cianobacteris
[modifica]En la natura, totes les espècies de Gunnera formen simbiosi intracel·lular amb els bacteris fixadors de nitrogen cyanobacteria, exclusivament amb Nostoc punctiforme.[2] Aquesta interacció intracel·lular és única entre les plantes amb flors.
Usos
[modifica]Les tiges de G. tinctoria (nalcas), del sud de Xile i Argentina són comestibles. A Xile són l'ingredient principal del plat trdicional anomenat curanto.
Gunnera perpensa es fa servir en la medicina tradicional africana.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kew World Checklist of Selected Plant Families
- ↑ Bergman, B.; Johansson, C.; Soderback, E. «The Nostoc-Gunnera symbiosis». New Phytologist, 122, 3, 1992, pàg. 379. DOI: 10.1111/j.1469-8137.1992.tb00067.x.
Enllaços externs
[modifica]- The Gunnera Gallery Arxivat 2009-04-04 a Wayback Machine.
- Gunnera magellanica pictures from Chilebosque
- Global Invasive Species database Gunnera tinctoria
- Medicinal plant details Gunnera perpensa
- Gunnera on Achill Island [1] Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine.