Vés al contingut

Guènrikh Kasparian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuènrikh Kasparian

Segell armeni, de 2010, amb la imatge de Kasparian Modifica el valor a Wikidata
Nom originalԳենրիխ Գասպարյան
Biografia
Naixement27 febrer 1910 Modifica el valor a Wikidata
Tbilisi (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1995 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Erevan (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Armènia Armènia
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Tècnica de Georgia (–1931) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugador i compositor d'escacs
Carrera militar
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre dels Esports de la Unió Soviètica en Escacs (1936)
Mestre Internacional d'escacs (1950)
Jutge Internacional per Composicions d'escacs (1956)
Mestre Internacional per Composicions d'Escacs (1960)
Gran Mestre Internacional de Composició d'Escacs (1972) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMestre Internacional (1950)
Gran Mestre de Composicions d'escacs
10 cops Campió d'Armènia
Premis

ChessGames: 16482 365Chess: Genrikh_Moiseevich_Kasparian

Guènrikh Kasparian (en armeni: Գենրիխ Գասպարյան); Tbilisi, 27 de febrer de 1910 - Erevan, 27 de desembre de 1995, fou un jugador i compositor d'escacs armeni, considerat un dels millors compositors d'estudis de final. Fora d'Armènia és més conegut per la versió russa del seu nom, Guènrikh Moisséievitx Kasparian (en rus: Генрих Моисеевич Каспарян).


Títols

[modifica]

En Kasparian va esdevenir Mestre Nacional el 1936, i Mestre Internacional el 1950. També va obtenir els títols de Jutge Internacional per Composicions d'escacs el 1956,[1] i el de Gran Mestre Internacional de Composició d'Escacs el 1972, essent el primer compositor a rebre aquest títol de la FIDE (Harkola 2007). El 1956 va rebre el títol de Mestre Honorífic de l'Esport.

Resultats destacats en competició

[modifica]

Kasparian fou un jugador d'escacs sobre el tauler especialment actiu a Armènia. Va guanyar el Campionat d'Armènia deu cops, (entre 1934 i 1956, inclosos dos campionats, el 1948 i 1949, en què obtingué el títol ex aequo amb el futur Campió del món Tigran Petrossian), i tres cops el Campionat de Tiflis (1931, 1937, 1945). El 1948 fou primer (fora de concurs) al campionat de l'Uzbekistan. Va arribar a les finals del Campionat de l'URSS quatre cops, (1931, 1937, 1947, 1952), tot i que mai va passar de la desena posició final.

Composicions

[modifica]

Kasparian és però més conegut per les seves. Va començar amb problemes d'escacs, principalment de tres moviments, però aviat va descobrir que la seva vocació eren els estudis de finals. Va escriure'n diversos llibres i col·leccions, i va compondre uns 600 estudis, molts sobre el tema de la dominació, i va guanyar 57 primers premis.[2] Va guanyar el Campionat de l'URSS de Composició d'escacs diversos cops (Sunnucks 1970).

Exemple d'estudi

[modifica]
Kasparian, 1955
abcdefgh
8
g7 blanques cavall
a6 blanques rei
d6 negres peó
e6 blanques alfil
c5 negres rei
a4 negres alfil
d3 blanques peó
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Blanques juguen i guanyen.

Irving Txernev va incloure cinc de les composicions de Kasparian al seu llibre 200 Brilliant Endgames (200 finals brillants). Aquest estudi fa servir un "mat modèlic" al mig del tauler (Chernev 1989:103).

  • 1. Af5 Rd4
  • 2. Ce6+ Re5
  • 3. Ah3 Ac2
  • 4. d4+ Rd5
  • 5. Rb5 Ah7
  • 6. Rb4 Ag8
  • 7. Rc3 Axe6
  • 8. Ag2#

Partides destacades

[modifica]

Obres

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. Llista completa de Jutges Internacionals per Composicions d'escacs, al lloc web de la «Permanent Comission for Chess Compositions (PCCC)». Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2007. [Consulta: 17 juny 2010]. (anglès)
  2. Study Database 2005, per Harold van der Heijden.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]