Hélène Gratiot-Alphandéry
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Hélène Noémi Elisa Alphandéry  31 juliol 1909 16è districte de París (França) |
| Mort | 8 desembre 2011 (102 anys) 14è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Lycée Molière (en)  Facultat d'Art de París |
| Activitat | |
| Ocupació | psicòloga, Professora universitària a França |
| Ocupador | Universitat de París V École pratique des hautes études |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Catherine Chabert i Chi-Lan Do-Lam |
| Família | |
| Pare | Paul Alphandéry |
Hélène Gratiot-Alphandéry (París, 31 de juliol de 1909 - 8 de desembre de 2011) fou una psicòloga francesa, directora d'estudis a l'École pratique des hautes études i cofundadora juntament amb Henri Wallon de la revista Enfance.
Ella realitza els seus estudis secundaris a l'institut Molière, a continuació s'inscriu per cursar la llicenciatura de filosofia a la Universitat de laSorbonne, on segueixs sobretot els cursos d'Henri Wallon, qui la recluta per anar a Boulogne-Billancourt. Aprova el diploma d'estudis superiors francesos en psicologia sobre la fantasia en el nen, i s'encarrega de treballs pràctics a l'Institut de psicologia.[1] L'any 1968 és nomenada professora de psicologia a la universitat París-V, on dirigeix l'institut de psicologia,[2][3] i a continuació és directora d'estudis a l'escola pràctica d'estudis superiors.[4]
S'adhereix al partit comunista l'any 1935 i visita la URSS.[1] Al 1941, el règim de Vichy li prohibeix exercir com a professora. Entre el 1942 i el 1944 es refugia a Niça. Després de la guerra, entra al CNRS. Al 1947, crea la revista Enfance, publicada per les Puf, el primer número apareix l'any 1948. Gratiot-Alphandéry és present als inicis de l'Escola francesa de psicoanàlisi, l'any 1964.[5]
El seu pare, Paul Alphandéry (1975-1932), és director d'estudis a l'escola pràctica d'estudis superiors, especialista en història religiosa de l'edat mitjana.[6]
És especialista en les qüestions referents a la infancia i a l'escolarització primària.[7] Crea juntament amb Henri Való la revista Enfance.[8]Dirigeix amb René Zazzo, un Tractat de psicologia de la infantesa en 5 volums.[9]
Publicacions[modifica]
- (dir.) La Psicologia escolar, amb René Zazzo, París, Puf, 1953.
- (dir.) Tractat de psicologia de la infantesa, amb René Zazzo, París, Puf, 1970-1976.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Parot, Michel, Françoise, Marc. Psychologues de langue française : autobiographie (en francès). Puf, 1992, p. 31-49. ISBN ISBN 9782130445210.
- ↑ «L'éducation permanente commence-t-elle à l'école maternelle ?...».
- ↑ «L'ENFANT ET LA PUBLICITÉ : ROI OU VICTIME ?».
- ↑ «Les enfants d'immigrés à l'école maternelle».
- ↑ Dorgeuille, Claude «La fondation de l'EFP en 1964 et les premières années de fonctionnement» (en francès). La revue lacanienne, 2, 2008, pàg. 132–138. DOI: 10.3917/lrl.082.0132. ISSN: 1967-2055.
- ↑ «Paul Alphandéry (1875-1932)» (en francès). École pratique des hautes études, Section des sciences religieuses, 45, 41, 1931, pàg. 28–31. DOI: 10.3406/ephe.1931.17286.
- ↑ CANS, ROGER «Les enfants d'immigrés à l'école maternelle» (en francès). Le Monde.fr, 04-01-1977. ISSN: 1950-6244.
- ↑ Jacqueline, Nadel,; Andrée, Tabouret-Keller, «Lettre à Hélène Gratiot-Alphandéry» (en francès). Enfance, 51, 1, 1998.
- ↑ J, R. «L'ENFANT ET LES PSYCHOLOGUES» (en francès). Le Monde.fr, 29-01-1971. ISSN: 1950-6244.
Bibliografia[modifica]
- [relat autobiografic] « Hélène Gratiot-Alphandéry »,, aFrançoise Parot i Marc Richelle,, Puf, 1992 (ISBN 9782130445210), p. 31-49.
- Serge G. Raymond, « », Psychologie clinique, vol. 33, janvier 2012, p. 241-242 (lire en ligne [archive])'