Habitatges del Congrés Eucarístic
| ||||
| Tipus | polígon d'habitatges  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | XXXV Congrés Eucarístic Internacional | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Congrés i els Indians (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pl. Congrés Eucarístic i voltants | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46094 | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1953-1961 | construcció | |||
Els Habitatges del Congrés Eucarístic són un polígon del barri del Congrés i els Indians de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Es tracta d'un conjunt de 2.729 habitatges i 258 locals comercials,[2] equipaments escolars, esportius i religiosos que conformen una petita ciutat que barreja illes tancades i obertes.[1]
Història
[modifica]El maig del 1952 es va celebrar a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, i aprofitant el seu èxit i superàvit econòmic, provinent principalment de donacions de diverses famílies burgeses a través de l'Asociación Católica de Dirigentes, el bisbe Gregorio Modrego es va proposar pal·liar la manca d'habitatge públic per l'onada massiva d'immigrants arribats a la ciutat.[1] En aquest context, tingué lloc una gran promoció d'habitatges socials de propietat en règim de protecció[1] en 16,5 ha de terreny de la masia de Can Ros o Ca l'Armera[3] (actualment al carrer del Cardenal Tedeschini), adquirides a la família Ros i Ramis.[1]
Va ser triat el projecte d'urbanització elaborat pels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marqués,[4] i el febrer del 1953, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla parcial d'ordenació del barri.[1] Hi ha una àmplia avinguda central (carrer de Felip II), diverses places (l'eix central el formen les del Congrés Eucarístic i del Doctor Modrego) i zones verdes i d'esbarjo; un camp de futbol (avui eliminat i convertit en jardins), una pista de patinatge (actualment tancada); un teatre (seu de l'Associació de Veïns), etc. En els inicis, hi havia dues escoles: una de nens, tutelada pels Germans de la Salle, i la de nenes per les Teresianes, i actualment, totes dues són mixtes. El primer lliurament d'habitatges va ser realitzat l'any 1954, i la darrera illa de cases els anys 1967-1968.
La parròquia de Sant Pius X, que presideix la plaça del Congrés Eucarístic, ja estava prevista en el projecte, però no es va construir fins més tard, el 1963.[5]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 «Habitatges del Congrés Eucarístic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Contel, J.M. «Ca l'Armera o Cal Ros». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Capel Sáez, Horacio. La morfología de las ciudades (en castellà). tom III. Ediciones del Serbal, 2013, p. 335. ISBN 8476287356.
- ↑ Capel Sáez, Horacio; Linteau, Paul-André. Barcelona-Montréal: développement urbain comparé (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1998, p. 450. ISBN 8447520250.
- ↑ «31 de maig de 1953. Comencen les obres del barri del Congrés». ANC1-10-T-91. ANC.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Habitatges del Congrés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.