Hans Eckhardt
 Eckhardt de vacances a Tragöß, Àustria, el 1969  | |
| Nom original | (de) Hans Paul August Wilhelm Eckhardt |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 desembre 1921 Hamburg (Alemanya) |
| Mort | 22 març 1972 (50 anys) Hamburg (Alemanya) |
| Causa de mort | Homicidi (Ferida per arma de foc ) |
| Activitat | |
| Ocupació | agent de policia |
Hans Paul August Wilhelm Eckhardt (Hamburg, 26 de desembre de 1921 - Hamburg, 22 de març de 1972) va ser un agent de policia alemany, que va ser assassinat mentre estava de servei pel militant de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF) Manfred Grashof.
Trajectòria[modifica]
Nascut al districte d'Altona d'Hamburg, el seu pare va ser l'agent de policia Johann Eckhardt i la mare la Käthe.[1] Va completar el seu títol de batxillerat a l'escola mitjana de nois número 2 d'Altona[1] i després va començar un curs administratiu a Hamburg.[2] El 1940 se'l va cridar a files de l'exèrcit i el 1943 va ser capturat com a caporal de ràdio a l'Àfrica.[2] Com ell no havia estat mai actiu en la política del nazisme, l'1 de maig de 1946 es va poder unir a la policia d'Hamburg[2] i el setembre de 1946 es va incorporar a la policia criminal. Darrerament, va dirigir el departament de seguretat de l'estat a Hamburg amb el rang d'inspector en cap.[3]
Tiroteig[modifica]
La nit del 2 de març de 1972, la policia va detenir dos militants de la RAF, Wolfgang Grundmann i Manfred Grashof, després de rebre un avís que assenyalava l'existència d'un apartament conspirador a Heimhuder Strasse, 82, d'Hamburg.[4] Primerament, els agents de policia no hi van trobar ningú i van decidir esperar darrere de la porta tancada de l'apartament.[4] Quan Grundmann i Grashof hi van voler entrar, cap a les 22:45 hores, es van enfrontar als agents de policia amb les pistoles a la mà.[4][5]
Mentre Grundmann es va rendir immediatament, Grashof va disparar contra l'inspector en cap de la comissió especial de la policia (SoKo), denominada «Baader/Meinhof», Hans Eckhardt,[6] i el va ferir amb dues bales expansives («bales dum-dum») a l'espatlla i l'estómac. Aquestes bales duien la punta llimada per tal de causar el dany més gran possible.[7] Després de vint dies, el 22 de març de 1972, Eckhardt va morir a l'Hospital Universitari d'Hamburg a conseqüència de les ferides de bala.[8] Eckhardt va ser enterrat a la tomba honorífica "Revier Blutbuche" del cementiri d'Ohlsdorf d'Hamburg.
Presó i indult de l'assassí[modifica]
Grashof va ser condemnat el 2 de juny de 1977 a presó perpètua per assassinat.[9] Extraoficialment, es diu que va mostrar remordiment, però mai als familiars de la víctima de l'assassinat.[10] Això va ser confirmat per la vídua en una entrevista a la revista Der Spiegel el maig de 2007[11] i pel mateix Grashof a la pel·lícula de 2015 Beyond Punishment.
A la tardor de 1988, quan el primer ministre de Renània-Palatinat, Bernhard Vogel, va indultar Grashof no va informar la vídua d'Eckhardt, encara que Vogel va afirmar que sí.[11]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Eckhardt |
- ↑ 1,0 1,1 Krukow, Peter «Hans Eckhardt ist das 18. Opfer» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 22-03-1972.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Siemens, Anne. Für die RAF war er das System, für mich der Vater (en alemany). Piper Verlag, 2008. ISBN 978-3-492-25263-8.
- ↑ Aust, Stefan. Piper Verlag. Der Baader Meinhof Komplex (en alemany), 2020. ISBN 978-3-492-23628-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Franz, Axel. «RAF-Terror in Hamburg kostet Soko-Leiter das Leben» (en alemany). NDR.de, 06-05-2021. [Consulta: 21 març 2024].
- ↑ Lohmann, Klaus. «Serie: Mörderischer Norden: Im Kugelhagel der RAF» (en alemany). SHZ.de, 10-04-2012. [Consulta: 25 maig 2022].
- ↑ Röhl, Bettina. Die RAF hat Euch lieb (en alemany). Verlagsgruppe Random House, 2018. ISBN 978-3-453-20150-7.
- ↑ Baader-Meinhof Report (en alemany). Hase & Köhler Verlag, 1972. ISBN 3-7758-0840-X.
- ↑ Die Opfer der RAF, Artikel der Bundeszentrale für politische Bildung, d'Anne Siemens, 24 de setembre 2007
- ↑ Als der RAF-Terror nach Hamburg kam, Schilderung des Vorfalls in Hamburg, von Axel Franz (NDR), 1 de març 2012
- ↑ Grabenströer, Michael «Reue spielte für Bernhard Vogel keine Rolle». Frankfurter Rundschau, 27-04-2007.
- ↑ 11,0 11,1 «Wie kann man einen Menschen zum Schwein machen?» (en alemany). Spiegel.de, 09-05-2007. [Consulta: 21 març 2024].