Vés al contingut

Helena Vidal i Fernández

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Helena Vidal)
Plantilla:Infotaula personaHelena Vidal i Fernández
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Helena Vidal i Fernández (Moscou, 1946) és una traductora del rus al català i catedràtica de rus.[1]

Biografia

[modifica]

Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939 després de la Guerra Civil Espanyola,[2] visqué a Moscou fins als vint anys. El 1957, es va instal·lar amb la seva família a Catalunya. Primer s'instal·len a Llagostera, el poble del seu pare, i l'any següent a Barcelona.[3] Estudià Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà amb la tesi La imagen de España en Rusia en los años 40-60 del siglo XIX.[3] També seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia. Del 1978 al 2009 va ser professora de rus a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on va publicar una Introducció a la gramàtica russa (1997) i un manual de Traducció del rus (2000). El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons, de qui també acostà Caminant pel món (1969).[4] De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics (1990). Amb Miquel Desclot preparà una antologia de Poesia russa (1983) i després ha traslladat dos llibres de Puixkin, Mozart i Salieri i altres obres (2001) i El genet de bronze (2004). El 2012 rebé el Premi Crítica Serra d'Or de traducció per la traducció i edició al català d’Armènia en prosa i en vers, d'Óssip Mandelstam.[5]

Obres

[modifica]

Divulgació

[modifica]
  • Introducció a la gramàtica russa (1997)
  • Traducció del rus (2000)

Traduccions[6]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Helena Vidal i Fernández». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hoy, Rusia; Rebón, Marta. «Helena Vidal, voz de la literatura rusa en catalán y español» (en castellà), 16-11-2011. [Consulta: 15 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 «Biografia Helena Vidal | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 15 abril 2020].
  4. Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició. Punctum, 2013, p. 46. ISBN 978-84-940694-7-5. 
  5. ub. «Universitat de Barcelona - Helena Vidal, Premi Crítica Serra d’Or de traducció 2012: «He travessat el sentiment d’impotència i he anat trobant una manera de recrear allò que al principi em semblava intraduïble»», 08-10-2009. [Consulta: 15 abril 2020].
  6. «Vidal i Fernández, Helena». Visat.cat. [Consulta: 15 abril 2020].