Helgakviða Hjörvarðssonar
| Tipus | poema  |
|---|---|
| Llengua | norrè |
| Gènere | poema |
| Sèrie | |
| Part de | mitologia nòrdica |
Helgakviða Hjörvarðssonar (Cant d'Helgi Hjörvarðsson) és un poema de l'Edda poètica, trobat al manuscrit islandés Codex Regius, que ve després d'Helgakviða Hundingsbana I i precedeix Helgakviða Hundingsbana II. La porció de text que constitueix el poema no té nom en el manuscrit i pot ser que mai haja estat vist com un poema separat. Malgrat això, els erudits li han assignat un nom. El text sembla ser un mosaic d'antics poemes units per passatges en prosa. L'obra narra la història d'Helgi Hjörvardsson, que està de manera indirecta relacionada amb la història d'Helgi Hundingsbane.
Argument[modifica]
Els pares d'Helgi[modifica]
L'obra comença amb el relat del rei noruec anomenat Hjörvarðr. El rei tenia quatre esposes: Álfhildr, amb qui tingué un fill anomenat Heðinn; Særeiðr, amb qui tingué a Humlungr; i Sinrjóð, amb qui tingué a Hymlingr. La quarta esposa no s'esmenta, però podria ser una jove anomenada Sigrlinn, amb qui s'inicia la història.
Hjörvarðr havia promés casar-se amb la dona més bella que conegués. Quan va saber que el rei Sváfnir de Sváfaland tenia una filla, Sigrlinn, que era considerada la dona més bella, Hjörvarðr hi envià Atli, fill del jarl Iðmundr, a festejar la jove en el seu nom.
Atli Iðmundsson estigué un hivern amb el rei Sváfnir, però fou advertit per Fránmarr, el jarl del rei, que aquest no donaria la seua filla al rei Hjörvarðr. A la tornada, Atli tingué una conversa amb un ocell que li va dir que Hjörvarðr tindria a Sigrlinn amb la condició que a l'ocell se li donàs un ramat de banyes daurades i terrenys del rei. Atli torna a les terres del rei Hjörvarðr i li diu que la seua missió ha fracassat.
El rei decideix anar a veure el rei Sváfnir junt amb Atli. Quan pugen una muntanya veuen Sváfaland en flames i núvols de pols que s'alçaven de terra per la marxa de guerrers. Era l'exèrcit del rei Hróðmarr, que també desitjava a la princesa Sigrlinn, però li l'havien negat i havia decidit prendre la jove per força. En aquest moment el rei Hróðmarr havia mort al rei Sváfnir i estava cercant Sigrlinn.
Durant la nit el rei Hjörvarðr i Atli acampen en un rierol i Atli veu una casa damunt la qual hi havia una gran au. Atli no sabia que l'au era Fránmarr, el jarl del rei Sváfnir transformat en ocell per protegir Sigrlinn i la seua pròpia filla Álof, que eren dins la casa. Atli mata l'ocell i descobreix Sigrlinn i Álof dins. El rei Hjörvarðr torna al seu estatge amb Sigrlinn i Atli amb Álof.
Helgi es troba amb Sváfa[modifica]
Hjörvarðr i Sigrlinn tingueren un fill molt silenciós, al qual no se li podia donar nom. Quan aquest home silenciós va créixer, estant un dia segut en un turó, veié nou valquíries cavalcant, de les quals Sváfa era la més bella. Era filla del rei Eylimi.[a] Sváfa l'anomena Helgi i li pregunta si volia un regal pel nou nom que li havia donat (això era un costum llavors), però Helgi només la volia a ella. Sváfa l'informa sobre la ubicació d'una gran espasa tallada amb serps i runes màgiques:
|
|
Sváfa durant les batalles sempre acompanyava a Helgi protegint-lo del perill.
Helgi venja a Sváfnir i es casa amb Sváfa[modifica]
Helgi retrau al seu pare, el rei Hjörvarðr, no haver venjat la crema de Sváfaland i la mort del rei Sváfnir. A més a més, el rei Hróðmarr encara tenia les riqueses del rei Sváfnir. Hjörvarðr dona a Helgi una partida de guerra i aquest cerca l'espasa màgica que Sváfa li havia esmentat. Després Helgi mata a Hróðmarr i venja el seu avi.
En les seues aventures, Helgi mata al jötun Hati, i Helgi i Atli tenen una llarga discussió en vers (en el poema Hrímgerdarmál) amb la filla d'Hati, anomenada Hrímgerðr, que perllonguen fins a l'eixida del sol, que transforma la geganta en pedra.
Després de guanyar fama en la batalla, Helgi va a veure el rei Eylimi i li demana la mà de la seua filla. El rei hi consent i d'aquesta manera Helgi i Sváfa es casen. Tot i casats, ella romania a casa de son pare i Helgi continuava en les batalles.
Mort d'Helgi[modifica]
Durant la festa de Jul, el germà d'Helgi, Heðinn, troba una dona trol muntada en un llop amb serps com a regnes. Aquesta li demana que l'acompanye però ell s'hi nega. La dona trol el maleeix i li jura que es lamentà de la seua decisió durant el brindis del rei a les festes de Jul.
En les festes, els homes posen les mans sobre un porc sagrat per fer un jurament, i Heðinn promet prendre Sváfa com a esposa si li passava alguna cosa al seu germà.
Heðinn es troba amb Helgi i li conta el seu vot profètic. Helgi li respon que una fylgja havia vist la trobada d'Heðin amb una dona trol. Helgi li diu que Álfr, el fill del rei Hróðmar volia venjar la mort de son pare i el reptava a un holmgang a Sigarsvoll en tres nits.
Durant l'holmgang amb Álfr, Helgi rep una ferida mortal per la maledicció de la dona trol i Álfr guanya la contesa. Helgi llavors envia el seu company Sigarr al rei Eylimi perquè duga Sváfa, per poder veure-la abans de morir.
Helgi demana a Sváfa que es case amb el seu germà Heðinn. El germà demana que Sváfa el bese, perquè ella no el veuria fins que Helgi hagués estat venjat.
Helgi i Sváfa renaixerien com a Helgi Hundingsbane i Sigrún, i les seues aventures continuarien.
Notes[modifica]
- ↑ Amb el que probablement fos la tia materna de l'heroi Sigurd, encara que això no és esmentat en el text
Referències[modifica]
- ↑ [Enllaç no actiu]
- ↑ Traducció de la versió de Henry A. Bellows.
Enllaços externs[modifica]
- Helgakvitha Hjorvarthssonar; text anglés. Traducció i comentaris d'Henry Adams Bellows (1803 – 1873).
- Helgakviþa Hiörvarðs Sonar; text anglés. Traducció de Benjamin Thorpe.