Festes de Jul

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentFestes de Jul
Tipus commemoració anual i festa
Dia solstici d'hivern
Modifica dades a Wikidata

Jul (del nòrdic antic: Júl) són festes celebrades cada solstici d'hivern. Aquesta és una celebració dels pobles nòrdics, relacionada amb la mitologia germànica i el paganisme nòrdic.[1][2] Les festes de Jul originalment duràven tretze dies i el cristianisme el va assimilar al Nadal.[3]

Actualment, a la cultura neopagana, aquesta celebració ha estat reconstruïda en molts de grups, com en el cas de la Religió Àsatrú amb dotze dies de celebracions; i la religió Wicca, en que alguns apliquen una forma de celebrar aquestes festes a través de "vuit dies solars festius", anomenats comunament "sabbats de la roda anual".[4] Les festes de Jule se celebren en el solstici d'hivern: a l'hemisferi nord, al voltant del 21 de desembre, i al hemisferi sud, al voltant del 21 de juny.

Jule i Juletide, igual que la "Festivitat de Jalda" (una festa hivernal iraniana), son termes arcaics indoeuropeus emprats per a fer referència a la tradició antiga que observa els canvis naturals provocats per la rotació de la Terra al voltant del sol i els seus efectes sobre la collita durant el solstici d'hivern. A la celebració de Juletide, és costum entonar cançons per proveir, així, una atmosfera relaxada. De fet, aquest concepte és el significat de Jule pels dos diferents diccionaris d'Oxford: Oxford English Dictionary i Concise Oxford Dictionary.

Les persones que no estan familiaritzades amb la mitología nòrdica i el paganisme europeu, simplement no sabríen distingir entre les paraules Jule, Nadal i la Nativitat, que en certa manera són sinònims i antònims a la vegada. Aquest ús o terme encara sobreviu en moltes nadales, així com en l'elaboració d'un pastís anomenat Tronc de Jule o Tronc de Nadal, en referència a un tronc ritual d'aquesta antiga festivitat.

La paraula jule encara existeix en algún dialecte escocès, amb el terme jul a Noruega, Dinamarca i Suècia, i amb el terme joulu a Finlàndia. En l'actualitat es sol considerar el període festiu comprès entre la Nit de Nadal fins després del primer dia de l'any o, especialment a Anglaterra, fins al dia de Reis.

Origen[modifica | modifica el codi]

La festa pagana de Jul té el seu origen a l'Escandinàvia precristiana. Constituïa, sobretot, una festa de la família i va estar sempre dedicada a la fertilitat, als solsticis i a la família. Era una festivitat on també es recordava als avantpassats, als amics absents, i la taula on se celebrava la festa es preparava amb esplendor i magnificència, davant la tomba dels familiars morts i prioritzant l'hospitalitat cap als forasters.[5]

Comparacions entre els diferents termes[modifica | modifica el codi]

A la gran majoria de les llengües europees, sigui quina sigui la forma en què es produeix o es tradueixi, tant la nativitat, el nadal com el jule, s'entenen com a sinònims d'una mateixa celebració. Tal és el cas que a la llengua espanyola, on qualsevol diccionari traduïx la paraula Jule com a "Nadal", apreciació que és una mica vaga.[6]

Nadal[modifica | modifica el codi]

Els romans celebràvem el solstici d'hivern, com "quan el sol venç a les tenebres" i es comencen a allargar els dies. Després de l'Edicte de Milà, per mitjà del qual Constantí aixecava la prohibició que pesava sobre el cristianisme, els romans continuaven celebrant la seva festa del Solstici d'Hivern. L'Església va decidir absorbir aquesta festa, dotant-la d'un sentit cristià, atès que fins llavors no se celebrava la Nativitat del Senyor. El Sol que venç a les tenebres és Crist i, des de llavors, el Nadal es correspon amb la nit del 24 al 25 de desembre (igual que la nit de Sant Joan és sis mesos abans, el temps que es portaven Jesús de Natzaret i Joan d'Ain Karim "el Baptista"; la nit del 24 al 25 de juny, en la qual el Sol és vencedor absolut sobre les tenebres: el Solstici d'Estiu).

Rituals relacionats amb el Jule[modifica | modifica el codi]

  • Encendre el tronc de Jule, de l'any anterior, i deixar-lo cremar durant 12 hores. És la versió, portes endins, de la foguera de Litha. Després s'escampen les cendres pels camps per fer-los fèrtils.
  • Decorar els habitatges amb vesc, per ser el que creix amb el roure.
  • Mantenir una vigília nocturna per esperar al sol.
  • Apagar tots els llums i encendre'ls un a un per fregament.
  • Deixar una espelma encesa a la finestra.
  • Anar de wassail pel poble.[7]
  • Penjar figures de fusta a la porta de la casa, com la Cabra de Jule.

Referències i notes de peu[modifica | modifica el codi]

  1. El déu lluminós va partir durant el Samhain cap a la Terra del Etern Estiu, per a preparar el seu renaixement, sent el seu costat obscur coronat com a Rei de la meitat fosca de l'any. És així que en mig de la nit més fosca neix la nova llum, la promesa de la vida, el nen diví. Jule significa roda en anglo-saxò. És en aquest punt que la roda del naixement/mort/resurrecció es completa.
  2. The Saga of King Hrolf Kraki (en anglès). Penguin Classics, 1999, p. 81. ISBN 978-0-14-043593-1. 
  3. Fernández Álvarez, MP; Manrique Antón, T. Antología de la literatura nórdica antigua (en castellà). Universidad de Salamanca, 2002. 
  4. Jule és el primer dels sabbats menors a la roda de l'any
  5. Graf, E. Los Vikingos (en castellà). Stuttgart: W. Kohlhammer GmbH, 1959, p. 212. ISBN 8421742248. 
  6. En els cercles religiosos cristians, des del catolicisme fins al protestantisme o les diverses denominacions cristianes, el terme Nadal és el més correctament emprat, per diferenciar-se així de Nadal i els seus orígens pagans, igual que el de "les festes de Jule", clarament de tall druídic.
  7. El terme Wassail vé de l'anglosaxò was hael, que significa sigues sà o complet. Es feia un recorregut pel poble, brindant i cantant amb el wassailing bowl, un vas fet de fusta. Es brindaba a la salut d'un arbre i s'esquitxaba amb sidra, dexant-li muffins sobre les seves branques.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festes de Jul Modifica l'enllaç a Wikidata