Henry Dudeney
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Henry Ernest Dudeney  10 abril 1857 Mayfield (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 24 abril 1930 (73 anys) Lewes (Regne Unit) | ||
| Causa de mort | càncer d'esòfag | ||
| Sepultura | Cementiri de Lewes 50° 52′ 17″ N, 0° 00′ 10″ O / 50.8714469°N,0.0027569°O | ||
| Altres noms | Sphinx | ||
| Religió | Anglicanisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtica recreativa | ||
| Ocupació | matemàtic, cronista, autor, jugador d'escacs, compositor d'escacs | ||
| Ocupador | Servei Civil Britànic (1870–dècada del 1880) | ||
| Membre de | |||
| Esport | escacs | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Alice Dudeney (1884–1930), mort | ||
| Parents | Maurice Pocock, cunyat | ||
  | |||
Henry Dudeney (Mayfield, 10 d'abril de 1857 - Lewes, 24 d'abril de 1930) fou un matemàtic anglès, autor de jocs i trencaclosques matemàtics. És considerat un dels millors creadors de trencaclosques.
Vida i obra
[modifica]Nascut en una família de llarga tradició com pagesos i ramaders, el seu avi, John Dudeney, la va trencar per crear una escola a Lewes, tradició que van seguir els seus descendents fundant-ne d'altres a Mayfueld i a Burnham-on-Sea (Somerset);[1] la iniciativa va ser molt admirada pel seu net. Dudeney va aprendre a jugar als escacs a una edat primerenca, i va seguir jugant sovint al llarg de la seva vida. Els problemes d'escacs, en particular, el van fascinar durant la seva joventut. Però també va estudiar música (tocava l'orgue, el violí i el piano amb cerat solvèncvia) i es va interessar pels jocs de mans després de veure actuat un prestidigitador al seu poble.[2]
Això va conduir a que deenvolupés un marcat interès per les matemàtiques i la seva història, i especialment per les matemàtiques recreatives i la composició de trencaclosques.[3] Als tretze anys va començar a treballar pel Servei Civil Britànic, cosa que li va permetre, a més de tenir un salari, anar a viure a Londres i tenir accés a museus i biblioteques que no tenia a Somerset.[4]
Poc després de la seva arribada a Londres va començar a escriure relats de ficció que li publicava la revista Tit-Bits editada per George Newnes; aquesta activitat el va permetre relacionar-se amb altres escriptors contemporanis com Sir Arthur Conan Doyle i ser membre de The Society of Authors.[5] Quasi simultàniament va començar a enviar problemes i trencaclosques matemàtics a diferents revistes, sota el pseudònim de Sphinx; va tenir més èxit an aquesta faceta que com escriptor.[6]
El 1884 es va casar amb l'escriptora Alice Whiffin (qui a partir d'aleshores va signar com Alice Dudeney) quan ja havia deixat el Servei Civil per a dedicar-se plenament al periodisme; van llogar una casa al centre de Londres, a prop de les editorials.[6] El 1890, ja amb dues filles, es van traslladar a Billingshurst (uns cinquanta quilòmetres al su de Londres). A mitjans de la dècada de 1890, quan Alice ja estava molt ben considerada com escriptora i ell com autor d'entreteniments matemàtics, es van comprar una gran finca a prop de Guildford (Surrey) anomenada Littlewick Meadow a la que es van traslladar el 1897.
Uns anys després la parella es va separar, van vendre la propietat i Dudeney se'n va anar a viure a Londres on freqüentava el Club d'Escacs, escrivia d'escacs per a la revista The Strand Magazine i componia entreteniments matemàtics cada cop més enginyosos i sofisticats.[8]
El 1912, amb motiu del casament de la seva filla i la seva conseqüent emigració al Canadà, la parella es va reconciliar i van anar a viure al poble originari de la família Dudeney: Lewes, on van comprar una gran casa al centre del poble el 1921.[8] Dudeney va morir aquí el 1930; la seva esposa Alice el va sobreviure catorze anys. Tots dos son enterrats al cementiri del poble.[9]
Els seus problemes i trencaclosques van ser publicats a diferents publicacions periòdiques: les ja esmentades Tit-Bits i The Strand, a més de Blighty, Cassell's Magazine, Queen i The Weekly Dispatch. Alguns d'ells estaven relacionats amb els escacs com posar el setze peons a l'escaquer de tal forma que n'hi hagi dos i només dos a cada fila i a cada columna o com fer un escac i mat en cinc jugades partint les blanques de la posició inicial amb totes les peces i tenint les negres només el rei a la seva posició inicial. Però la major part dels trencaclosques i entreteniments eren purament matemàtics i ell mateix confessava la seva motivació: volia posar en contacte els matemàtics amb la gent pràctica, amb sentit comú.[10]
En els seus treballs va introduir (de forma informal) conceptes com el de nombre de Dudeney, el de pentòmino,[11] el problema de la capsa[12] o el problema de no tres en línia.[13]
Al llarg de la seva vida va publicar, en forma de llibre, col·leccions d'aquests entreteniments i, després de la seva mort, encara la seva esposa en va publicar de noves.
Llibres publicats
[modifica]- The Canterbury Puzzles (1907)
- Amusements in Mathematics (1917), que no inclou ni solucions ni demostracions dels problemes[14]
- The World's Best Word Puzzles (1925)
- Modern Puzzles (1926)
- Puzzles and Curious Problems (1931, pòstum)
- A Puzzle-Mine (sense data, pòstum)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Newing, 1994, p. 294-295.
- ↑ Newing, 1994, p. 295.
- ↑ Newing, 1994, p. 295-296.
- ↑ Newing, 1994, p. 296.
- ↑ Newing, 1994, p. 296-297.
- 1 2 Newing, 1994, p. 297.
- ↑ Frederickson, 2002, p. 131.
- 1 2 Newing, 1994, p. 300.
- ↑ Newing, 1994, p. 301.
- ↑ Hope-Jones, 1927, p. 337-338.
- ↑ Dayal, 2014, p. 49.
- ↑ Frederickson, 2023, p. 258.
- ↑ Sopin, 2023, p. 2.
- ↑ Wardhaugh, 2012, p. 20.
Bibliografia
[modifica]- Dayal, Gauthem «Pentominoes» (en anglès). At Right Angles, Vol. 3, Num. 2, 2014, p. 49-53. ISSN: 2582-1873.
- Frederickson, Greg N. Hinged Dissections: Swinging and Twisting (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-81192-9.
- Frederickson, Greg N. «A New Wrinkle on an Old Folding Problem» (en anglès). The College Mathematics Journal, Vol. 34, Num. 4, 2023, p. 258-263. ISSN: 0746-8342.
- Hope-Jones, W. «Modern Puzzles. By H. E. Dudeney» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 13, Num. 187, 1927, p. 337-338. DOI: 10.2307/3604597. ISSN: 0025-5572.
- Newing, Angela. «Henry Ernest Dudeney Britain's Greatest Puzzlist». A: Richard K. Guy, Robert E. Woodrow (eds.). The Lighter Side of Mathematics (en anglès). Mathematical Association of America, 1994, p. 294-301. ISBN 0-88385-516-X.
- Sopin, Valerii «No-three-in-line problem and parafermions» (en anglès). HAL Science, 2023, p. 1-4. ISSN: 2267-828X.
- Wardhaugh, Benjamin. «Dodging the Mastodon and the Plesiosaurus: Henry Ernest Dudeney 1917». A: A Wealth of Numbers: An Anthology of 500 Years of Popular Mathematics Writing (en anglès). Princeton University Press, 2012, p. 20-27. ISBN 978-0-691-14775-8.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henry Dudeney» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Newing, Angela. «Dudeney, Henry Ernest» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2012. [Consulta: 4 maig 2026].