Hertha Sponer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r setembre 1895 Nysa (Polònia) |
| Mort | 27 febrer 1968 (72 anys) Ilten (Alemanya) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tübingen Universitat de Göttingen - Philosophiæ doctor (–1920) |
| Director de tesi | Peter Debye |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | física, química |
| Ocupador | Universitat Duke (1936–1966) Universitat d'Oslo, professora visitant (1934–) Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Professors | Peter Debye |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | James Franck (1946–) |
| Germans | Margot Sponer |
Premis
| |
Hertha Sponer (Nysa, 1 de setembre de 1895 - Ilten, 27 de febrer de 1968) va ser una física i química alemanya que va contribuir a la mecànica quàntica moderna i a la física molecular i va ser la primera dona a la Facultat de Física de la Universitat de Duke.[1][2]
Biografia[modifica]
Hertha Sponer va néixer a Neisse (Nysa), a la Silèsia prusiana on va fer esls estudis de batxillerat. Va passar un any a la Universitat de Tübingen, després de la qual va ingressar a la Universitat de Göttingen, on va obtenir el seu doctorat el 1920 sota la supervisió de Peter Debye. Durant el seu temps a la Universitat de Tübingen, va ser ajudant de James Franck. El 1921, juntament amb algunes altres, va ser una de les primeres dones a Alemanya que va obtenir un doctorat en Física, juntament amb el dret d'ensenyar ciències en una universitat alemanya. A l'octubre de 1925 va rebre una beca de la Fundació Rockefeller per quedar-se a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on va romandre durant un any. Durant el seu temps a Berkeley, va col·laborar amb R.T. Birge, desenvolupant el que ara es coneix com el mètode Birge-Sponer per determinar les energies de dissociació.
El 1932 Sponer havia publicat uns 20 articles científics en revistes com Nature and Physical Review, i s'havia convertit en professora associada de física. El 1933, James Franck va renunciar i va deixar Göttingen i, un any més tard, ella va ser l'acomiadada per la seva posició quan Hitler va arribar al poder, a causa de l'estigma dels nazis contra les dones en l'àmbit acadèmic. El 1934 Sponer es va traslladar a Oslo per impartir classes a la Universitat d'Oslo com a professora visitant i, el 1936, va començar el seu vincle acadèmic amb la Universitat de Duke, a Carolina del Nord, on va romandre com professora fins a 1966, quan es va convertir en professora emèrita, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1968.[3]
Durant la seva carrera acadèmica, Sponer va realitzar investigacions en mecànica quàntica, física i química. Va escriure i va publicar nombrosos estudis, molts dels quals van ser en col·laboració amb famosos físics com Edward Teller. Va fer moltes contribucions a la ciència, incloent-hi l'aplicació de la mecànica quàntica a la física molecular i el treball en els espectres d'absorció de l'ultraviolat proper. Va establir un laboratori d'espectroscòpia al Departament de Física de la Universitat de Duke, que més tard, el 1949, es va traslladar a un nou edifici. Després de la seva jubilació el 1952, Hedwig Kohn, també una espectroscòpista experimental, es va unir al Departament de Física de Duke i va treballar al laboratori d'Hertha Sponer on va assessorar a tres estudiants de postgrau i diversos associats postdoctorals.[3]
Una de les seves contribucions rellevants a l'aplicació de la Mecànica Quàntica moderna a la física atòmica i molecular van ser les seves dues monografies: "Molekülspektren und Ihre Anwendung auf Chemische Probleme I i II", publicades per Springer Verlag 1935 i 1936, el Vol I és el primer llibre escrit sobre espectroscòpia molecular i Vol II inclou una recopilació de taules.[4][5]
El 1946, Hertha Sponer i el seu antic mentor, científic i amic James Franck, que havia enviudat el 1941, es van casar. Van seguir actius en la seva professió, ell era professor de la Universitat de Chicago, però van seguir vivint a les seves respectives ciutats i, per tant, només es veien durant unes setmanes cada any. Franck va morir de sobte durant una curta estada a Goettingen el 1964 a l'edat de 81 anys. Un any després de la seva mort, Hertha Sponer va aconseguir l'estatus de professora emèrita a l'edat de 70 anys i va deixar Durham el 1966 per viure a Celle, a prop d'Hannover (Alemanya) amb la família del seu nebot. Va morir el 1968 a Ilten, Baixa Saxònia.[6]
Publicacions seleccionades[modifica]
- "Inelastic Impacts of Electrons with Mercury Atoms," ''Zeits. f. Physik'', 7.3: 185 (1921).
- "The Series Spectra of Lead and Tin," ''Zeits. f. Physik'', 32.1: 19 (1925).
- "Predissociation Spectra of Triatomic Molecules," ''Zeits. f. Physik'' pp.;18: 88 (1932) with J. Franck and E. Teller.
- "Analysis of Near U.V. Electronic Transition of Benzene," ''J.Chem.. Phys.'' 7: 207 (1939) with L. Nordheim, A. L. Sklar, and E. Teller.
Referències[modifica]
- ↑ «Hertha Sponer», 23-07-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 7 octubre 2017].
- ↑ «Hertha Sponer» (en alemany). Deutsche Physikalische Gesellschaft. Arxivat de l'original el 2017-10-08. [Consulta: 7 octubre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Hertha Sponer» (en anglès). Department of Physics. Duke University, 2017. [Consulta: 7 octubre 2017].
- ↑ H. Sponer. Molekülspektren und ihre Anwendung auf Chemische Probleme (en alemany). Springer, 1935. ISBN 978-3-642-99013-7.
- ↑ H. Sponer. Molekülspektren und Ihre Anwendung auf Chemische Probleme - II (en alemany). Springer, 1936. ISBN 978-3-642-99012-0.
- ↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000. ISBN 9780415920407.