Hijo de A. Oriol
La Fábrica de Joyería y Platería Hijo de A. Oriol, S.A. va ser una empresa joiera i argentera fundada per Antoni Oriol i Buxó[1] en 1854.
L'orfebre Antoni Oriol i Buxó, descendent d'una família procedent de Reus, es va traslladar en 1850 a Barcelona, on va començar activitats industrials com a fabricant d'articles de joieria a l'engròs al carrer Basea 23 al barri del Born.[2] Aviat va cobrar prestigi per la qualitat de les seves peces d'orfebreria (entre les quals es comptaven medallons, fermalls, arracades i brillants, amb freqüent ús de diamants) i que van ser predilectes per la alta societat barcelonina.[3]
El senyor Oriol va ampliar les seves instal·lacions en 1854 degut a l'èxit de l'empresa. En 1886, amb la col·laboració del seu fill Antoni Oriol i Ballvé, van traslladar els seus tallers i despatxos al carrer de la Ciutat núm. 5, sent més endavant ampliats aquests amb el núm. 7 del mateix carrer.[2][4] Va arribar a ser proveïdor de la Casa Reial, realitzant diverses peces per a la reina Isabel II, entre altres una diadema i un collaret de brillants, classificats com a obres de difícil superació.[2] Va realitzar també un gran nombre d'objectes religiosos: custòdies, calzes, copons, a més d'altres peces per a la Casa Sacerdotal de Barcelona (Residència Sacerdotal Sant Josep Oriol, avui Fundació Balmesiana). Diversos projectes van ser realitzats amb la col·laboració de Miquel Soldevila.[4]
La Guerra Civil Espanyola va suposar un dur cop per a l'empresa, que es va veure obligada a tancar. Es va procedir a regalar a cada empleat l'utillatge especialitzat dels tallers. Durant la postguerra (entre 1941 i 1944), la generació dels nets i besnets del fundador va procedir a la reobertura al Passeig de Gràcia núm. 7 principal i va fundar en 1979 l'Agrupació d'Orfebres-FAD.[4] El 1954 es va publicar una breu edició commemorativa pel centenari de l'empresa.[5] La societat fou continuada per Josep Maria Oriol i Guardans, Antoni, Ricard, Joan i els seus descendents. Els seus treballs amb nous materials, la llum i l'electrònica van enlluernar personalitats com Salvador Dalí.[2]
El gran robatori que va patir l'empresa en 1984 va provocar el tancament.[2] Malgrat això, l'activitat roman indirectament activa a través de Ramon Oriol i Nogués.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Antoni Oriol i Buxó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Segle i mig de joiers Oriol». La Vanguardia . 29 d'octubre de 2005. p. 7 ("L'Àlbum" de Lluís Permanyer, apartat "Viure").
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs . Reus: l'Ajuntament, 1992, pàg. 497.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Centenario hijo de A. Oriol 1854 1954 Fábrica de joyeria i plateria» (en castellà). [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ «ArtETVie». [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ ES, FashionNetwork com. «El joyero Ramon Oriol recupera sus "anillos eléctricos" 36 años después» (en castellà). [Consulta: 8 març 2021].