Vés al contingut

Hiltruda (filla de Carles Martell)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHiltruda
Biografia
Naixementc. 715 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort754 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Baviera
Duquessa
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaArnulfians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOdiló de Baviera Modifica el valor a Wikidata
FillsTassiló III Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles Martell Modifica el valor a Wikidata  i Rotruda Modifica el valor a Wikidata
GermansBernat
Carloman
Gripó
Pipí I el Breu
Remigi de Rouen
Hieronymus
Auda de França
Landrada de Munsterbilzen Modifica el valor a Wikidata

Hiltruda, Khiltruda o Khiltrudis († 754), fou duquessa de Baviera per matrimoni, i filla de Carles Martell i de la seva primera esposa Rotruda.

Biografia

[modifica]

A la mort del seu pare, aprofita els trastorns ocasionats per la seva sogra Suanaquilda i del seu germanastre Gripó, que reclama la seva part de l'herència, per marxar del regne dels Francs i refugiar-se a Baviera, on es va casar amb el duc Odiló contra la voluntat dels seus dos germans Carloman i Pipí. Aquestos començaren per tancar Gripó i Suanaquilda; després sotmeteren a Hunald I, duc d'Aquitània, que sostenia Gripó, abans d'ocupar-se de Baviera. El 744, Odiló no va poder impedir a Carloman arribar fins a l'Inn i es va haver de sotmetre. Carloman li va deixar Baviera, però va obtenir la cessió del Nordgau.[1][2]

Odiló va morir el 748, deixant un fill, Tassiló III, amb set anys. Hiltruda va esdevenir llavors regent i va acollir a Gripó, que Pipí acabava d'alliberar, i no va poder impedir-li fer-se reconèixer duc de Baviera. Però Pipí va intervenir, va capturar a Gripó i va reinstal·lar al seu nebot com a duc de Baviera, sota la regència d'Hiltruda.[3]

Hiltruda va morir el 754.[2]

Notes i referències

[modifica]
  1. Riché, 1983, pàgs. 61-62
  2. 2,0 2,1 Settipani, 1993, pàg. 173
  3. Riché, 1983, pàg. 69.

Bibliografia

[modifica]
  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. « Pluriel », 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)