Vés al contingut

Hipercà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Anatomia d'un cicló tropical: bandes de pluja concèntriques, l'ull i la seva paret. Les fletxes mostren el moviment de l'aire i els núvols.

Hipercà és una classe hipotètica de cicló tropical extrem que es podria formar si la temperatura de l'oceà arribés al voltant dels 50 °C; 15 °C més que la temperatura més càlida registrada en un oceà.[1] Aquest increment podria presentar-se a causa de l'impacte d'un gran asteroide o cometa, un gran volcà, una erupció supervolcànica o l'escalfament global generalitzat.[2] Existeix certa especulació que diu que una sèrie d'hipercans deguts a l'impacte d'un asteroide gran o un cometa contribuïren a l'extinció dels dinosaures.[3] El terme va ser creat per Kerry Emanuel el 1994 per a designar un hipotètic cicló tropical. El terme va ser creat pel científic americà Kerry Emanuel el 1994 a la Massachusetts Institute of Technology.[4][5]

Descripció física

[modifica]
Les mides relatives del tifó Tip, el cicló Tracy i els Estats Units. Un hipercà podria cobrir tot el continent nord-americà.

La velocitat del vent dels hipercans seria de més de 800 km/h i la pressió central de menys de 700 hPa, permetent-los tenir una vida útil molt llarga.[4] Comparativament, el cicló més extens i més intens registrat va ser el Tifó Tip de 1979 que provocà una velocitat del vent de més de 300 km/h i una pressió central de 870 hPa.

Les condicions extremes necessàries per crear un hipercà possiblement podrien produir un sistema fins a la mida de d'Amèrica del Nord, creant marors ciclòniques de 18 metres i un ull de gairebé 300 km de diàmetre. Les aigües podrien mantenir-se prou calentes durant setmanes, permetent que es formessin més d'un hipercà. Els núvols de l'hipercà podria arriba als 30 km a l'estratosfera. Aquesta tempesta intensa també podria danyar la capa d'ozó de la Terra.[4] Les molècules d'aigua a l'estratosfera reaccionarien amb l'ozó per a accelerar la descomposició en O₂ i reduir l'absorció de la llum ultraviolada.

Referències

[modifica]
  1. «Temperature of Ocean Water». Windows to the Universe. University Corporation for Atmospheric Research, 31-08-2001. Arxivat de l'original el 2012-03-19. [Consulta: 24 juliol 2008].
  2. Leahy, Stephen. «The Dawn of the Hypercane?». Inter Press Service, 16-09-2005. Arxivat de l'original el 2012-03-19. [Consulta: 24 juliol 2008].
  3. Hecht, Jeff «Did storms land the dinosaurs in hot water?». New Scientist, 1963, 04-02-1995, p. 16 [Consulta: 24 juliol 2008].
  4. 4,0 4,1 4,2 Emanuel, Kerry. «Limits on Hurricane Intensity». Center for Meteorology and Physical Oceanography, MIT, 16-09-1996. [Consulta: 24 juliol 2008].
  5. Emanuel, Kerry; Kevin Speer, Richard Rotunno, Ramesh Srivastava, Mario Molina «Hypercanes: A Possible Link to Global Extinction Scenarios». Journal of Geophysical Research, 100, D7, 22-03-1998, pp. 13755–13765. Arxivat de l'original el 2012-10-02. DOI: 10.1029/95JD01368 [Consulta: 24 juliol 2008]. Arxivat 2012-10-02 a Wayback Machine.