Hospital de Palamós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióHospital de Palamós
Urgències Hospital de Palamós.jpg
Dades
Tipushospital
Organització i govern
Seu 
Depèn deXHUP
Sistema de SalutServei Català de la Salut
Xifres destacables
FinançamentPúblic / Privat sense ànim de lucre

Lloc webwww.ssibe.cat
Modifica les dades a Wikidata
Urgències de l'Hospital de Palamós

L'Hospital de Palamós és un hospital general bàsic d'àmbit comarcal, que forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública (XHUP), proveïdor de serveis del Servei Català de la Salut a la comarca del Baix Empordà.

Es va inaugurar l'any 1986, i se li assignava una població de referència d'uns 60.000 habitants. Actualment, té 125.000 habitants censats els mesos d'hivern, i una població estacional que arriba als 600.000 persones durant els mesos d'estiu.

L'any 1988 es construeix un edifici nou, annex a l'hospital estrenat l'any 2000. Aquest edifici inclou el CAP de Palamós i alguns serveis de l'hospital que es van poder externalitzar físicament: laboratori, hemodiàlisi, rehabilitació ambulatòria, direcció i administració, i els serveis centrals no assistencials.

La Fundació Mn. Miquel Costa, gestora de l'hospital, aposta per l'atenció primària, en un intent de controlar l'ambulatorització i el creixement desordenat de l'activitat hospitalària. A partir de l'any 1993 s'incorporen progressivament la gestió de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de la comarca del Baix Empordà, llevat de Sant Feliu de Guíxols, gestionada per l'Institut Català de la Salut (ICS). D'aquesta manera s'intenta controlar el creixement de les consultes externes i urgències hospitalàries. El trasllat dels esmentats serveis permet la creació d'una unitat mixta d'hospital de dia (mèdic i quirúrgic) i una remodelació de consultes externes, farmàcia i radiologia.

Actualment l'Hospital de Palamós compta amb una capacitat de cent llits per a malalts aguts. Fins al 16 de gener de 2019 el responsable gerent n'era Jordi Calsina i Soler, succeït aleshores per Xavier Pérez.[1]

Acreditacions[modifica]

  • L'Hospital de Palamós està acreditat des de 2008 per a la recollida de mostres de sang de cordó umbilical i disposa d'un protocol específic que es posa en marxa en tots els parts en què la dona que ha de tenir el fill ha donat prèviament el seu consentiment per a la donació. Així, la mitjana de mostres que es recullen a l'Hospital de Palamós és de 400-500 anuals, que representen pràcticament la meitat de tots els parts que es porten a terme.[2]
  • Les cafeteries dels centres Palafrugell Gent Gran i Palamós Gent Gran reben l'acreditació Alimentació Meditarrània (AMED), un programa que promou l'alimentació mediterrània i que està liderat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya.[3] Al mes de març de 2011, l'autoservei de restauració de l'Hospital de Palamós també va ser reconegut com a establiment promotor de la dieta Mediterrània.[4]
  • L'entitat ofereix una formació de qualitat al costat d'equips de treball formats per bons professionals, amb bona capacitat i experiència docent.[5]
    • Acreditació per la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària
    • Acreditació per la Unitat Docent d'Obstetrícia i Ginecologia
    • Acreditació per la Unitat Docent de Medicina Interna

Història[modifica]

Els orígens d'aquest centre remunten al 31 de maig de 1768, data de l'obertura d'un testament. Es té constància de l'existència d'un hospital de pobres anterior, però el fil que ens condueix fins a l'hospital actual sorgeix del llegat de Miquel Costa, un religiós palamosí que va ser ordenat prevere a Cuzco (Perú). A la catedral d'aquesta ciutat va exercir de sagristà, fins al seu retorn a l'Empordà per motius de salut. Fins a morir, l'any 1768, va ser rector de Sant Genís a Torroella de Montgrí. Anys abans, però, havia instituït per testament la fundació d'un hospital. També va disposar que es construís una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, l'única part que s'en va conservar.[6][7]

L'any 1938, en plena Guerra Civil, Palamós és bombardejat i una explosió causa grans danys a l'edifici i el deixa inutilitzat. Els malalts i les religioses es traslladen a Palafrugell. Acabada la guerra, s'habilita per a hospital una casa llogada.[8]

L'any 1941, l'Ajuntament demana a l'Estat una compensació pels danys dels bombardejos i, finalment, Palamós s'incorpora a l'àmbit d'actuació de la Dirección General de Regiones Devastadas. Entre 1946 i 1948, en terrenys adquirits pel municipi, es construeix un nou edifici, que és entregat l'any 1950 i entra en servei el 1952.

Als anys setanta es duen a terme obres d'ampliació, que creen conflictes de propietat entre el Patronat i l'Ajuntament. L'any 1972 aquest últim rep, de forma oficial, de part de l'Estat, la propietat de l'edifici. Mentrestant, el Patronat emprèn les obres d'una segona planta i la reestructuració de la resta.[9]

L'any 1981 marca l'origen d'un procés de transformació. Coincideixen com a factors desencadenants la imatge únicament d'asil que presentava l'hospital i el dèficit d'assistència de la Seguretat Social a la comarca. Sorgeix, doncs, un debat públic en el qual participa decisivament l'equip mèdic del centre, que reclama el pas de l'hospital a centre d'aguts, amb l'establiment d'un concert amb el sistema públic.

L'any 1983, es fa el desplegament del Mapa Sanitari de Catalunya, el qual especifica clarament que a aquesta zona li correspon un Hospital d'utilització pública. Al mateix any, l'Ajuntament dóna suport al projecte del nou hospital, cedeix els terrenys i els requalifica. També en aquest any s'aproven els nous estatuts de la Fundació, amb un nou objectiu: prestar serveis sanitaris i socials a la comarca del Baix Empordà.

L'any 1994 es constitueix el Consorci Assistencial del Baix Empordà, que és una empresa pública formada per l'Hospital de Palamós i el Consell Comarcal del Baix Empordà, que gestiona l'Atenció Primària reformada que hi ha a la Comarca (llevat de l'ABS Sant Feliu de Guíxols, que és reformada i la gestiona l'ICS).[10]

L'any 2001 es constitueix l'agrupació d'interès econòmic formada per l'Hospital de Palamós i el CABE, anomenada «Serveis de Salut Integrats Baix Empordà», AIE (SSIBE), per tal d'adaptar-se a les necessitats canviants de l'entorn. Per aquest motiu, al mes de maig es van unificar a nivell de tota l'Entitat les tres línies assistencials existents (At. Primària de Salut, At. Sociosanitària i At. Especialitzada), la gestió operativa, i els sistemes d'informació i d'avaluació, entre d'altres. L'objectiu de la unificació era avançar cap al futur mitjançant un sistema integrat de gestió.[11]

El 2005 es posa en marxa el centre sociosanitari Palamós Gent Gran, que consta d'una unitat de llarga estada, una unitat de mitja estada, una unitat de residència assistida així com d'un centre i hospital de dia.[12]

El 2008 els oftalmòlegs Bashir el Hayek i Joan Castellví fan el primer trasplantament de còrnia de la història del centre.[13]

Unitats Funcionals[modifica]

L'hospital està estructurat en unitats funcionals d'hospitalització, serveis, unitats administratives, serveis centrals, logística i blocs de consultes externes.[14]

Recursos d'hospitalització[modifica]

Disposa de cent llits d'hospitalització convencional, vuit llits de curta estada i dues incubadores.

Recursos d'activitat ambulatòria[modifica]

Disposa de 32 Sales de consulta, una sala d'endoscòpia, dotze Places dunitat de cirurgia sense ingrés i cinc places d'hospital de dia mèdic

Referències[modifica]

  1. «El Dr. Xavier Pérez serà el nou gerent de Serveis de Salut Integrats Baix Empordà». Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, 15-01-2019.
  2. «L'Hospital de Palamós rep un Reconeixement per la feina feta en donació de sang de cordó umbilical». La Únió - Associació d'entitats sanitaries i socials. [Consulta: 14 abril 2013].
  3. «Què és Amed?». Amed. [Consulta: 14 abril 2013].
  4. «El Self-SErvide de l'Hopistal de Palamós, acreditat com establiment promotor de la dieta meditarrània». La Unió - Associació d'entitats sanitàries i socials. [Consulta: 14 abril 2013].
  5. «Unitats docents Hospital de Palamós». SSIBE. [Consulta: 14 abril 2013].
  6. «Història Hospital de Palamós». SSIBE. [Consulta: 14 abril 2013].
  7. «Patrimoni històric i artístic». Albert Vilà. [Consulta: 14 abril 2013].
  8. Vidal Robau, Núria. La Medecina del segle xx a Palamós. Palamós: Palamós : Ajuntament de Palamós, 2009, p. 6 [Consulta: 15 abril 2013]. 
  9. Vidal Robau, 2009, p. 7-12.
  10. Vidal Robau, 2009, p. 12.
  11. Henao Martínez, Diana Milena. Universitat Pompeu Fabra. Un estudio de caso de dos organizacionse sanitarias integradas en Cataluña (pdf) (en castellà), novembre 2004, p. 40 [Consulta: 10 maig 2013]. 
  12. «Ssibe - Història de l'Hospital». SSIBE. [Consulta: 14 abril 2013].
  13. «Metges de l'Hospital de Palamós fan el primer trasplantament de còrnia de la història del centre». http://www.324.cat/.+[Consulta: 11 maig 2013].
  14. «SSIBE - Hospital de Palamós». SSIBE. [Consulta: 14 abril 2013].

Enllaços externs[modifica]