Vés al contingut

I Am a Hotel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaI Am a Hotel
Fitxa
DireccióAllan F. Nicholls Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMoses Znaimer Modifica el valor a Wikidata
GuióLeonard Cohen Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLeonard Cohen Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCanadian Broadcasting Corporation Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCanadà Modifica el valor a Wikidata
Estrena1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada24 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeToronto Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0365354 Filmaffinity: 617449 Letterboxd: i-am-a-hotel TMDB.org: 410059 Modifica el valor a Wikidata

I Am a Hotel és un curtmetratge musical canadenc fer per a televisió el 1983, escrit per Leonard Cohen i Mark Shekter i dirigit per Allan F. Nicholls.

La història es basa en esdeveniments imaginaris a l'Hotel King Edward de Toronto i les interaccions (generalment romàntiques) entre el seus hostes.[1]

Producció

[modifica]

Leonard Cohen va tenir la idea de la pel·lícula basada en les seves experiències personals i la seva cançó The Guests. Originalment estava destinada a la xarxa de televisió de pagament canadenca C-Channel, però quan la xarxa es va ensorrar, la producció va ser completada per Citytv amb assistència financera de la Canadian Broadcasting Corporation (CBC) i la Canadian Film Development Corporation.[2][3]

Escenes

[modifica]

Cohen es presenta freqüentment, com a espectador divertit ('the Resident'). Les àmplies rutines de ball de les escenes 2 i 3 van ser coreografiades per Ann(e) Ditchburn, que també balla com a esposa gitana a l'escena 3. Hi ha cinc escenes, cadascuna basada en una cançó de Cohen.

  1. The Guests en què els personatges entren pel vestíbul i són portats a les seves habitacions; El grum i la donzella es reuneixen al passadís; i el gerent i la seva dona aparentment discuteixen al vestíbul i després s'allunyen.
  2. Memories (en què el grum persegueix la donzella al voltant de la bugaderia i la sala de ball)
  3. The Gypsy Wife (en què l'esposa del gerent, en vestir-se, balla a la taula del consell)
  4. Chelsea Hotel #2 (en què els dos amants intenten, i no aconsegueixen, fer l'amor, i l'almirall i la diva per fi es troben al passadís)
  5. Suzanne (en la qual s'intercalen escenes de Suzanne amb Cohen amb trets de les dues parelles reunides i ballant plegades, i el gerent de l'hotel s'allunya i després beu al bar)

Un breu epíleg repeteix el material d'obertura de 'The Guests'. Els crèdits finals identifiquen als elaboradors com a "Blue Memorial Video Ltd" i dediquen la peça a David Blue (1941-1982).

Repartiment

[modifica]

Estrena

[modifica]

La pel·lícula es va estrenar en vídeo el 1996.

Reconeixement

[modifica]

La pel·lícula va guanyar un premi de televisió internacional Rose d'Or al festival de televisió de Montreux (Suïssa).[4]

Referències

[modifica]
  1. Ghomeshi, Jian «Leonard Cohen in Three Acts». Canadian Broadcasting Corporation [Consulta: 7 juliol 2009].
  2. Nadel, Ira Bruce. Various Positions: A Life of Leonard Cohen. illustrated. University of Texas Press, 2007, p. 235–237. ISBN 9780292717329. 
  3. Miller, Mary Jane. Rewind and search: conversations with the makers and decision-makers of CBC television drama. McGill-Queen's Press, 1996, p. 408. ISBN 9780773513655. 
  4. «Romantic Despair' Still Lives In Leonard Cohen». Toledo Blade, 02-06-1985, p. 39 [Consulta: 7 juliol 2009].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]