János Bolyai

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ianos Boliai)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJános Bolyai
Bolyai János (Márkos Ferenc festménye).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Bolyai János Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 desembre 1802 Modifica el valor a Wikidata
Cluj-Napoca (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1860 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Târgu Mureș (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióTheresian Military Academy (en) Tradueix (1818–1822) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiFarkas Bolyai Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballGeometria i geometria no euclidiana Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareFarkas Bolyai Modifica el valor a Wikidata

János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi austrohongarès - 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.

El seu pare, Farkas Bolyai, també era matemàtic i amic de Carl Friedrich Gauss. Entre 1818 i 1822 va estudiar al Col·legi Reial d'Enginyeria en Viena. A 1832 va publicar un complet tractat en geometria no euclidiana, sense conèixer a Nikolai Lobatxevski, que tres anys abans havia publicat un estudi semblant, per la qual cosa els seus èxits matemàtics no van ser merescudament reconeguts. El seu pare li havia enviat una carta a Carl Gauss perquè aquest ho prengués com a deixeble, però aquest es va negar, adduint que els seus èxits els havia concebut deu anys enrere, però que no els havia publicat. Encara que en cartes a altres matemàtics reconeix la seva prominent geni. Això va desanimar irremeiablement a János Bolyai i mai va continuar la seva carrera com a matemàtic.

Va pertànyer al cos d'oficials-enginyers de l'armada austríaca durant 11 anys, on es va destacar per la seva gran capacitat lingüística, que li va permetre parlar fins a nou idiomes estrangers (inclòs el xinès) i per les seves qualitats de violinista, ballarí i esgrimidor.

A 1843, afectat de febres, va haver de jubilar-se de la seva carrera militar. Des de llavors es va dedicar a la recerca matemàtica. Va morir de pneumònia el 1860.

En el seu homenatge, s'ha col·locat el seu nom a un cràter d'impacte lunar. No es conserven fotos seves, encara que durant la dècada del 1960 els moviments nacionalistes soviètics van publicar un retrat d'un model com a seu en diferents impressions.