Iaroslav Stetskò

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIaroslav Stetskò

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1912 Modifica el valor a Wikidata
Ternòpil (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 1986 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWaldfriedhof de Munic Modifica el valor a Wikidata
Líder de partit polític Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (moviment de Bandera)
1968 – 1986
← Stepan Lenkavskyi (en) TradueixWasyl Ołeśkiw →
President Ukrainian National Government (en) Tradueix
5 juliol 1941 – 12 juliol 1941
← cap valor – Supressió del càrrec → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Jagellònica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitOrganització dels nacionalistes ucraïnesos Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSlava Stetsko (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 179452096 Modifica el valor a Wikidata

Iaroslav Semènovitx Stetskò (Jarosław Stećko en polonès, Яросла́в Семе́нович Стецько́ en ucraïnès), (19 de gener de 1912, Tarnopol, Galítsia, Imperi Austrohongarès (ara Ternópil, Ucraïna) - 5 de juliol de 1986, Múnic, Alemanya Occidental) va ser un líder de l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos.

Desenvolupament[modifica]

Entre guerres[modifica]

El 1929-1934, va estudiar filosofia a les universitats de Lviv i de Cracòvia a la Segona República Polonesa. En la dècada de 1930, es va convertir en un dels líders de l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN).

Placa commemorativa de Iaroslav Stetskò i la seva dona a Múnic, Zeppelinstrasse

Segona Guerra Mundial[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, arran d'invasió de l'URSS pels nazis alemanys, la facció Oun-B (dirigit per Stepan Bandera) va proclamar la independència d'Ucraïna a Lviv el 30 de juny de 1941, amb Iaroslav Stetskò com a primer ministre. Després de dotze dies, tots els membres d'aquest govern van ser detinguts pels alemanys. Bandera i Stetskò van ser enviats a Berlín i després a les Zellenbau del camp de concentració de Sachsenhausen, on es van ajuntar amb presos polítics, com ara Kurt Schuschnigg, Édouard Daladier, Stefan Rowecki. Stetskà es va mantenir allà fins a desembre de 1944, i va ser alliberat quan Alemanya va decidir formar l'Exèrcit Nacional d'Ucraïna encapçalat pel general Pavló Xandruk.

Post Guerra[modifica]

Després de la Segona Guerra Mundial, va viure a Múnic. Va ajudar la CIA a formar el Bloc de nacions antibolxevics.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iaroslav Stetskò
  • Стецько Ярослав w: Енциклопедія історії України: Т. 9. Редкол.: В. А. Смолій (голова) та ін. НАН України. Інститут історії України. – Кíiv 2012, pub. «Наукова думка». ISBN 966-00-0632-2
  • Ryszard Torzecki, Polacy i Ukraińcy: Sprawa ukraińska w czasie II wojny światowej na terenie II Rzeczypospolitej Varsòvia PWN, 1993
  • Ryszard Torzecki, Kwestia ukraińska w polityce III Rzeszy, 1933-1945, Varsòvia, KiW 1972
  • Ryszard Torzecki, Kwestia ukraińska w Polsce w latach 1923-1929 Cracòvia, publicació literària, 1989
  • Grzegorz Motyka, Ukraińska partyzantka 1942-1960 Editorial Rytm, 2006